Lʼestudi complet sobre la datació dʼaquesta resta, que es pot considerar una de les més antigues descobertes fins ara a Catalunya i que es pot visitar al Museu dʼArqueologia de Catalunya, apareix aquesta setmana a la prestigiosa revista científica sobre evolució humana Journal of Human Evolution. Lʼestudi ha estat possible gràcies a un ampli projecte interdisciplinari en què han col·laborat arqueòlegs, geòlegs i antropòlegs catalans (M. Sanz, J. J. Fornós, R. Julià, J. M. Fullola, E. Subirà) i dʼuniversitats britàniques (J. Daura, J. Zilhão, A. Pike) amb lʼobjectiu dʼestudiar els neandertals a Catalunya.
Lʼestudi ha permès precisar que lʼedat del neandertal de la cova del Gegant (Sitges) és de 53.200 anys, gràcies a una tècnica de datació pionera en què sʼestà treballant des del Departament dʼArqueologia i Antropologia de la Universitat de Bristol (Regne Unit). Aquest mètode, desenvolupat pel Dr. Alistair Pike en col·laboració amb el Dr. Zilhão, permet datar els fòssils humans més antics en què no es pot aplicar la tècnica del carboni 14, i es basa en lʼabsorció dʼurani per part de lʼos un cop enterrat. Fins avui, a partir de les restes de fauna i dʼindústria lítica en sílex que sʼhan trobat a la cova només se sabia que la mandíbula podia tenir entre 100.000 i 40.000 anys, ja que les proves de carboni 14 no permeten datar fòssils tan antics.
Els dos arqueòlegs de la UB van trobar la mandíbula per casualitat a lʼArxiu Històric de Sitges, enmig dʼun conjunt de restes dʼuna excavació que el paleontòleg Santiago Casanova va dur a terme als anys cinquanta, i que havien romàs tots aquests anys sense identificar. La coneguda mandíbula neandertal de Banyoles, trobada el 1887, és encara més antiga, té al voltant de 60.000 anys dʼantiguitat. Per tant, la resta trobada a Sitges correspondria al neandertal més modern trobat fins ara a Catalunya. Pertany a un adult, ja que probablement tenia el queixal del seny —que en els neandertals apareix al voltant dels 15 anys—, però de moment no seʼn pot determinar el sexe. Tot i així, se sap que es tracta dʼun individu gràcil, cosa que fa pensar que podria correspondre a una femella.
Actualment la cova del Gegant es troba al nivell del mar, però en lʼèpoca en què els neandertals la van ocupar el mar estava, a causa de la glaciació, 100 metres per sota del nivell actual. Això significa que davant de la cova sʼestenia una planúria boscosa que la separava del mar uns 20 quilòmetres aproximadament. Els investigadors suposen que aquesta planúria constituïa lʼespai de caça per excel·lència dels seus habitants. Dʼacord amb les recerques dutes a terme, els arqueòlegs conclouen que el jaciment va ser habitat en dos moments diferents, i que durant lʼinterregne va ser un cau de hienes. Ara els investigadors treballen per esbrinar si la mandíbula que sʼha trobat pertany a un moment de població neandertal o si es tractava de carronya devorada pels animals.
Montserrat Sanz i Joan Daura són els directors del Grup de Recerca del Quaternari i del Projecte de recerca Humans, carnívors i medi natural durant el plistocè al massís del Garraf, dedicat a determinar quan van viure els neandertals a la costa sud de Barcelona. Ambdós estan treballant també en jaciments com ara la cova del Rinoceront (Castelldefels), Canyars (Gavà), la cova del Coll Verdaguer (Cervelló) o les dolines de les Alzines (Begues), on han trobat abundants restes de fauna corresponent a lʼèpoca de lʼúltima glaciació: mamuts, óssos bruns, rinoceronts, cavalls, linxs, panteres, tortugues, grans bòvids, així com també restes lítiques que demostren que els neandertals van poblar tota aquesta zona. Efectivament, la de moment nul·la presència de restes de cromanyons al Garraf ha fet pensar als arqueòlegs que es tractava dʼun enclavament exclusivament neandertal. La coexistència de les dues espècies es produeix entre els 40 mil i els 30 mil anys dʼantiguitat (els últims neandertals de la península Ibèrica es van extingir fa 28.000 anys a Gibraltar), i durant aquest període van quedar arraconats en zones marginals i aïllades. Els altres jaciments peninsulars que sʼhan trobat al llarg de tota la costa mediterrània (València, Alcoi, Múrcia, Granada i Gibraltar) i que estan situats en zones de difícil accés, semblen confirmar aquesta hipòtesi.
Podeu veure la notícia elaborada per la Unitat d'Audiovisuals amb motiu del descobriment al 2005 clicant
aquí.
