La facultat és hereva de l'Escola Superior de Bibliotecàries, creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya. L'objectiu primer d'aquell centre, tutelat i dirigit per Eugeni d'Ors, era formar el personal que s'hauria de fer càrrec de la Xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya, que va començar a implantar-se per tot el país a partir de 1918. Per a la seva creació, es tingueren en compte les tendències més innovadores d'Europa i dels Estats Units.
Al llarg dels seus noranta anys d'història, aniversari que recentment ha celebrat, l'escola ha estat sota lʼadscripció de cinc administracions: Mancomunitat, Diputació, Generalitat republicana, altra vegada la Diputació i, finalment, la UB. Ha comptat amb un gran nombre de professors il·lustres, com ara Eugeni d'Ors (professor entre 1915 i 1920), Jordi Rubió i Balaguer (professor des de 1915 i director entre 1930 i 1939), Carles Riba, Jaume Massó i Torrents, Lluís Nicolau d'Olwer, Manuel de Montoliu, Pompeu Fabra, Ramon d'Alòs-Moner, Joan Petit, Joaquim Xirau, Pere Bohigas, Eduard Toda, Miquel Coll i Alentorn i Joaquim Molas. Actualment compta amb gairebé 700 alumnes i produeix més dʼun centenar de titulats lʼany, els quals, amb un alt grau dʼinserció laboral, han contribuït decissivament a fer del conjunt del sistema bibliotecari de Catalunya un referent internacional, han obert camins en la gestió de la informació i documentació a les organitzacions, i comencen a tenir un paper destacat en la dimensió documental de multitud de productes i projectes d'Internet (portals, intranets, publicacions digitals, directoris de recursos, etc.).
La facultat, a part del grau dʼInformació i Documentació, ofereix dos màsters: el de Gestió de Continguts Digitals (GCD) i el de Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura. Hem contactat amb lʼalumne del grau Francesc Garcia i amb lʼalumna del màster GCD Anita Locher.
Garcia explica que sempre havia estat una carrera que li havia cridat lʼatenció, però que el fet de quedar-se a lʼatur el va fer decidir «per la multitud de sortides professionals que ofereix». Es va decidir per la UB per una qüestió pràctica: «És la més propera a casa», comenta, però també, sobretot, perque considera «que un títol de la UB tindria més prestigi que el dʼuna altra universitat». Per la seva banda, Locher es va decidir pel MGCD: «Mʼinteressaven les tecnologies i és un àmbit en què puc aprofitar els meus coneixements de biblioteconomia i combinar-los amb la meva afició per la web. Concretament, vaig escollir aquest màster per tractar de la preservació digital». I pel que fa haver escollit la UB, indica: «Després dʼhaver-lo comparat amb els virtuals de la UOC i la Carlos III, la possibilitat de fer-lo en mòduls em permetia continuar treballant, i preferia fer-lo presencialment per una qüestió dʼautodisciplina de treball».
Pel que fa a la valoració dels estudis aquest primer any, ambdós es mostren satisfets amb el nivell de lʼensenyament i del professorat: «Mʼha sorprès positivament la gran disposició dels professors per a les tutories individuals o revisar exàmens», comenta Locher; «mʼha agradat lʼambient familiar que es respira a la facultat, suposo que pel fet de tractar-se dʼuna facultat petita i isolada de la resta”, assenyala Garcia, però com a bons i exigents alumnes universitaris que són, no sʼestalvien de fer algunes crítiques. Garcia remarca que «cal tenir en compte que existeixen molts aspectes a millorar; sobretot els que fan referència a lʼaplicació del Pla Bolonya, lʼexcés de treballs en grup i la impossibilitat de comptabilitzar-los amb els horaris dels alumnes que treballen», i Locher considera que, «tot i que els professors són competents en el seu àmbit, malauradament això no significa que sempre tinguin facilitat per a transmetre el seu coneixement», i també ha comentat: «En alguns moments vaig trobar a faltar el compliment complet de la programació proposada en el pla de lʼassignatura». Però afegeix, resolta: «El màster mʼha agradat fins ara».
