La Facultat de Geogroafia i Història: les humanitats retornades al centre de la ciutat

Vista del pati interior de les Facultats de Geografia i Història i Filosofia al Raval
Vista del pati interior de les Facultats de Geografia i Història i Filosofia al Raval
(25/08/2010)

La Facultat de Geografia i Història, retornada al centre de la ciutat de Barcelona amb lʼentrada del nou segle, després de més de trenta anys a lʼedifici de les Cúpules, al campus de la Diagonal, ocupa, juntament amb la Facultat de Filosofia, un edifici nou, obra de lʼarquitecte Cristian Cirici, fill de lʼantic professor de la Facultat Alexandre Cirici Pellicer.

Vista del pati interior de les Facultats de Geografia i Història i Filosofia al Raval
Vista del pati interior de les Facultats de Geografia i Història i Filosofia al Raval
25/08/2010

La Facultat de Geografia i Història, retornada al centre de la ciutat de Barcelona amb lʼentrada del nou segle, després de més de trenta anys a lʼedifici de les Cúpules, al campus de la Diagonal, ocupa, juntament amb la Facultat de Filosofia, un edifici nou, obra de lʼarquitecte Cristian Cirici, fill de lʼantic professor de la Facultat Alexandre Cirici Pellicer.

Dʼaquesta manera, sʼha creat un focus dʼhumanitats nou i potent al centre de Barcelona —igual que a la majoria de capitals europees—, juntament amb la Facultat de Filologia, situada a lʼEdifici Històric, a la Gran Via, i a tocar dels principals equipaments culturals de la ciutat.

 
La Facultat, amb més de 3.500 estudiants de primer i segon cicle, i amb un volum dʼaproximadament 700 titulats cada any, és un dels centres de la UB amb més alumnat. Fins ara oferia les llicenciatures dʼHistòria (amb les especialitats de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Història Medieval, Història Moderna i Història Contemporània), Història de lʼArt, Antropologia Social i Cultural, i Geografia. Lʼentrada a lʼespai europeu dʼeducació superior (EEES), conegut com a Pla Bolonya, ha transformat les antigues llicenciatures en graus i ha propiciat la creació dʼun grau nou, Arqueologia, un ensenyament dʼuna tradició llarga i fecunda a casa nostra que ja feia anys que els arqueòlegs reivindicaven. A partir dʼara, doncs, aquest col·lectiu disposarà de lʼeina imprescindible per assentar-se tant dins del món acadèmic com en el professional.
 
Ramon Segret, que va decidir tornar a estudiar després de jubilar-se, ens fa partícips de les seves impressions com a estudiant de la Facultat.
 
Per què vas escollir estudiar Geografia i Història?
Tota la vida mʼha agradat la història i he llegit força sobre temes dʼaquest àmbit. En arribar a la jubilació, vaig aprofitar el temps lliure per cursar la carrera dʼHistòria. Va ser una decisió molt meditada.

Quin grau estudies?
He acabat precisament ara, al juny del 2010.

Per què a la UB?
Tenia clar que volia estudiar la llicenciatura dʼHistòria i no cap altra carrera dʼhumanitats. Quan ho vaig mirar, només lʼoferien la UAB i la UB, de manera que vaig preguntar als coneguts sobre la qualitat de les dues facultats. Les opinions, però, van ser favorables a totes dues universitats. Llavors, com que visc a Barcelona, em vaig decidir per la UB per la proximitat.

De la carrera, hi ha alguna cosa que tʼhagi sorprès de manera positiva?
La gran varietat de temes que hi pots estudiar, així com lʼerudició dʼalguns professors i professores.

Quina valoració general en fas?
Bona. He passat sis cursos molt bons; pots comprovar que mʼho he pres amb calma. He après força i he tingut molt bons companys, tant joves com de la meva edat. Però voldria matisar la impressió global anterior: pel que fa al professorat, no em puc estar de dir que no tots es mereixen la mateixa valoració. Al costat dʼun gran grup de professors que mʼhan transmès idees i ensenyances amb entusiasme, serietat i professionalitat, nʼhe trobat dʼaltres de molt més fluixos, fins i tot alguns ―afortunadament molt pocs― que, a parer meu, estan per sota del mínim exigible.