A la recerca de les cascades submarines a lʼoceà Àrtic

L'oest de les illes Svalbard, a l'oceà Àrtic,  és un zona estratègica per estudiar el fenomen de les cascades submarines
L'oest de les illes Svalbard, a l'oceà Àrtic, és un zona estratègica per estudiar el fenomen de les cascades submarines
Recerca
(16/09/2010)

LʼÀrtic és una de les regions del planeta més sensibles als efectes del canvi climàtic global. Estudiar el fenomen de les cascades submarines dʼaigües denses (en anglès, cascading) a lʼÀrtic i la seva relació amb el canvi climàtic és lʼobjectiu de la campanya a bord del vaixell oceanogràfic RV Jan Mayen, en què ha participat un equip dʼexperts del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la UB, a lʼoest de les illes Svalbard, al cercle polar àrtic. La campanya forma part del projecte HERMIONE (Hotspot Ecosystem Research and Manʼs Impact on European Seas)del 7è Programa marc europeu, que té com a objectiu principal estudiar els ecosistemes marins profunds i lʼimpacte de lʼactivitat humana als fons oceànics.

L'oest de les illes Svalbard, a l'oceà Àrtic,  és un zona estratègica per estudiar el fenomen de les cascades submarines
L'oest de les illes Svalbard, a l'oceà Àrtic, és un zona estratègica per estudiar el fenomen de les cascades submarines
Recerca
16/09/2010

LʼÀrtic és una de les regions del planeta més sensibles als efectes del canvi climàtic global. Estudiar el fenomen de les cascades submarines dʼaigües denses (en anglès, cascading) a lʼÀrtic i la seva relació amb el canvi climàtic és lʼobjectiu de la campanya a bord del vaixell oceanogràfic RV Jan Mayen, en què ha participat un equip dʼexperts del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la UB, a lʼoest de les illes Svalbard, al cercle polar àrtic. La campanya forma part del projecte HERMIONE (Hotspot Ecosystem Research and Manʼs Impact on European Seas)del 7è Programa marc europeu, que té com a objectiu principal estudiar els ecosistemes marins profunds i lʼimpacte de lʼactivitat humana als fons oceànics.

Les cascades submarines, formades pel refredament dʼaigües superficials, comporten la injecció massiva i ràpida de matèria i dʼenergia en lʼoceà profund. El procés, de caràcter recurrent, aporta oxigen i nutrients a les grans fondalades oceàniques. Però si les aigües de superfície no es refreden prou, per lʼescalfament global o per altres factors, el procés es pot bloquejar i afectar el fràgil equilibri de lʼoceà profund. «A milers de metres de fondària, el fenomen de les cascades submarines és una expressió més del llarg braç del canvi climàtic», explica el catedràtic Miquel Canals, cap de lʼequip de Geociències Marines de la UB i primer autor de lʼarticle que descrivia aquest fenomen per al Mediterrani nord-occidental (Nature, 2006).

 
Línies de fondeig als fons oceànics
 
Lʼoceà Àrtic és un punt estratègic per estudiar el fenomen de les cascades submarines. A bord de lʼRV Jan Mayen, un vaixell ocenogràfic de la Universitat de Tromsø (Noruega), els geòlegs Antoni Calafat, Anna Sánchez-Vidal i Ruth Duran, del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, han desplegat equipaments tècnics al fons oceànic per estudiar les cascades dʼaigües denses i avaluar-ne lʼimpacte global en lʼecosistema marí i lʼoceà profund. Segons explica lʼoceanògrafa Anna Sánchez-Vidal, «lʼobjectiu és conèixer la trajectòria de les cascades submarinesen latituds polars i estudiar els canvis ambientals que es poden produir als fons marins». Per obtenir dades, afegeix: «Hem instal·lat quatre línies instrumentades, amb correntímetres i trampes de partícules, a profunditats de 1.000, 1.250, 1.500 i 2.000 metres». Els aparells recullen dades oceanogràfiques i geoquímiques de manera periòdica i seran recuperats del fons oceànic a finals dʼestiu del 2011. Amb les dades es podrà disposar dʼuna sèrie temporal de mesures de les propietats de les masses dʼaigua a cada hora (velocitat i direcció del corrent, temperatura, salinitat, terbolesa, etc.) i de transport de sediments. El registre es completarà, per primer cop a lʼÀrtic, amb lʼestudi de microorganismes que són indicadors de canvis ambientals en ecosistemes profunds.
 
Mediterrània versus Àrtic
 
El procés de les cascades submarines està ben descrit pels científics en el cas de la Mediterrània. A lʼÀrtic, però, el context és diferent perquè és un oceà que té una part que es manté congelada permanentment, i una altra part, molt extensa, que es congela cada hivern, i això fa que el procés tingui unes altres particularitats. Tal com assenyala el professor Calafat, «el gel és un aïllant tèrmic, i a lʼÀrtic, a més, podem trobar-nos polínies, que són zones lliures de gel, on el vent refreda les masses dʼaigua superficial i accelera el procés de formació dʼaigua densa. Però aquest procés depèn de les condicions estacionals i pot variar cada any». A més, a lʼÀrtic, «el relleu submarí també és diferent del de la conca mediterrània, i el fenomen de les cascades submarines podria arrossegar grans quantitats de sediments als grans fons marins», conclou lʼexpert.
 
El relleu submarí també afecta la dinàmica dels corrents quan es produeixen les cascades submarines. «El context morfològic de les Svalbard és molt diferent del de la conca mediterrània», assenyala lʼoceanògrafa Ruth Duran. «Sabem que la morfologia, com en el cas del cap de Creus, determina la intensitat i la direcció dʼaquests corrents a la Mediterrània. Per això, durant lʼexpedició hem cartografiat amb detall el fons submarí de la zona estudiada —uns 2.600 quilòmetres quadrats—, que no era ben conegut fins ara, per determinar així amb precisió els punts on es poden desplegar les línies de fondeig als fons oceànics».
 
El procés de les cascades submarines té un especial impacte en àrees polars i latituds altes. A la Mediterrània, els experts han descrit la relació entre aquest fenomen i la productivitat biològica de la gamba (Aristeus antennatus). Podria tenir un impacte biològic similar en altres punts del planeta? Els treballs de recerca de lʼequip de Geociències Marines de la UB, que té una llarga trajectòria investigadora a lʼAntàrtida, contribuiran a revelar incògnites sobre les cascades submarines, el canvi climàtic i el seu impacte en els ecosistemes més profunds del planeta. Cal destacar que la campanya oceanogràfica a bord de lʼRV Jan Mayen, que sʼha dut a terme aquest estiu, ha estat dirigida per lʼexpert Jurgen Mienert (Universitat de Tromsø), i el projecte ha comptat, a més, amb la participació de Roberto Danovaro (Universitat Politècnica de la Marche-CONISMA, Itàlia), Serge Heussner (CEFREM-Universitat de Perpinyà, França), Joan Grimalt (IDAEA, CSIC, Espanya) i Leonardo Langone (ISMAR-Bolonya, Itàlia), entre altres especialistes.