La missió Gaia, més a prop

Simulació del satèl·lit 'Gaia'. Crèdits: ESA, imatge de C. Carreau
Simulació del satèl·lit 'Gaia'. Crèdits: ESA, imatge de C. Carreau
Recerca
(21/09/2010)

Traçant la galàxia: d'Hipparcos a Gaia (Charting the Galaxy - from Hipparcos to Gaia) és el títol del vídeo que ha fet lʼAgència Espacial Europea (ESA) per explicar una de les missions que té en marxa actualment: el llançament del satèl·lit Gaia, que cartografiarà prop de mil milions dʼestrelles de la Via Làctia. Ara, gràcies a lʼequip dʼinvestigadors del Departament dʼAstronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, aquest vodcast (podcast de vídeo) està disponible en català i castellà.

Simulació del satèl·lit 'Gaia'. Crèdits: ESA, imatge de C. Carreau
Simulació del satèl·lit 'Gaia'. Crèdits: ESA, imatge de C. Carreau
Recerca
21/09/2010

Traçant la galàxia: d'Hipparcos a Gaia (Charting the Galaxy - from Hipparcos to Gaia) és el títol del vídeo que ha fet lʼAgència Espacial Europea (ESA) per explicar una de les missions que té en marxa actualment: el llançament del satèl·lit Gaia, que cartografiarà prop de mil milions dʼestrelles de la Via Làctia. Ara, gràcies a lʼequip dʼinvestigadors del Departament dʼAstronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, aquest vodcast (podcast de vídeo) està disponible en català i castellà.

El satèl·lit Gaia, que té previst el llançament lʼany 2012, cartografiarà més de mil milions dʼestrelles a lʼespai amb un grau de precisió sense precedents, i posarà a prova les teories sobre lʼorigen i lʼevolució de la nostra galàxia. Per a cada objecte, calcularà diferents paràmetres (posició, velocitat, distància, propietats físiques, etc.) i ens proporcionarà un mapa de la galàxia en sis dimensions.

En lʼactualitat, el satèl·lit Gaia es troba en les darreres fases de construcció, muntatge i comprovació del funcionament. Alguns dels miralls estan acabats, i dʼaltres estan en fase de poliment. A l'estructura central s'hi ha muntat un tor de tres metres de diàmetre i el 80 % dels detectors també estan ja a punt. En aquest projecte, en el qual col·laboren prop de 400 científics europeus, participen trenta investigadors i tècnics del Departament dʼAstronomia i Meteorologia de la UB. Des dʼaquest grup sʼha dut a terme, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la traducció i el doblatge del vídeo per tal dʼapropar la missió al públic.
 
La missió Gaia

El satèl·lit Gaia serà la base de referència de les dades astromètriques i dels paràmetres fonamentals de lʼastrofísica del segle xxi. Durant cinc anys, aquest satèl·lit registrarà centenars de milers de nous objectes còsmics, des del sistema solar fins a les galàxies de lʼunivers més pròxim: planetes extrasolars, asteroides, estrelles, nanes marrons, supernoves, etc. Determinarà amb precisió les distàncies de molts indicadors estàndard (estrelles polsants, supergegants, seqüències de cúmuls, etc.), detectarà tota classe dʼestrelles variables i sistemes binaris, i facilitarà funcions de lluminositat in situ, funcions de massa i diagrames color-magnitud de cúmuls oberts i globulars.

Lʼimpacte científic de Gaia també arribarà a la física fonamental, lʼastronomia galàctica i extragalàctica, la cosmologia i àrees afins. Per exemple, ajudarà a determinar amb més precisió paràmetres de la teoria de la relativitat, com ara el paràmetre de la curvatura de la llum per a efectes gravitatoris, un dels efectes relativistes més importants en les mesures astromètriques.

 
El catàleg espacial  

La missió Gaia de l'ESA generarà prop dʼun petabyte dʼinformació, és a dir, un milió de gigues, que sʼhauran de processar i analitzar per tal dʼobtenir resultats. Per això, sʼha constituït el Consorci d'Anàlisi i Processament de Dades (Data Processing and Analysis Consortium, DPAC). Aquest consorci sʼencarregarà de processar les dades del satèl·lit durant la missió, i un cop acabada continuarà la seva tasca durant tres anys més per transformar la informació en dades astrofísiques que es publicaran en diversos catàlegs.

Concretament, un equip dirigit pel professor del Departament dʼAstronomia i Meteorologia de la UB Jordi Torra sʼencarregarà de processar i gestionar les primeres dades científiques del satèl·lit. També a la UB, la professora Carme Jordi dirigeix el grup involucrat en el tractament de les dades fotomètriques. El responsable del mòdul de simulacions de la missió és el professor del mateix departament Xavier Luri. Amb el simulador de la missió es prova la validesa de les solucions científiques proposades i es valoren les aproximacions tècniques que han fet les indústries que construeixen el satèl·lit. El simulador fa un ús intensiu del superordinador MareNostrum. En paral·lel al tractament de dades, i seguint les línies tradicionals de recerca del grup, la professora Francesca Figueras dirigeix la preparació de lʼexplotació científica de les dades per a la comprensió de la Via Làctia.