LʼAgència Catalana de lʼAigua, a través del Programa de seguiment i control de les masses dʼaigua aprovat pel Govern català el 2008, analitza i diagnostica lʼestat del medi aquàtic a Catalunya. Mitjançant aquesta avaluació, feta a partir dʼuna xarxa amb 3.000 punts de control, es pot determinar quina és la qualitat del medi, fer-ne una valoració i veure quines mesures sʼhan de prendre. Les dades obtingudes pel Programa constaten una millora de lʼestat del medi en els darrers anys i preveuen que es pugui assolir el bon estat ecològic en un 67 % de les masses dʼaigua el 2015. Les dades de lʼestudi han estat recopilades a partir dels protocols elaborats per equips investigadors de la UB, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat de Girona (UdG), lʼInstitut Català de Recerca de lʼAigua (ICRA) i el Consell Superior dʼInvestigacions Científiques (CSIC), i amb aquestes dades sʼha fet un diagnòstic de lʼestat dels rius, les masses dʼaigua costaneres i els aqüífers.
Pel que fa a la implicació de la UB, en lʼestudi han participat els professors Narcís Prat, Javier Romero, Marta Pérez, Maria Rieradevall, i Joan Armengol, que lideren diferents grups de recerca del Departament dʼEcologia de la Universitat. En concret, lʼequip de la UB ha dissenyat protocols específics per mesurar
lʼestat ecològic dels rius,
el mar, els aiguamolls i els embassaments, un treball dut a terme mitjançant diferents programes de recerca desenvolupats de manera continuada des del 1999. També hi han participat professors dʼaltres departaments, com ara el de Biologia Animal i el de Biologia Vegetal, entre dʼaltres.
«El programa conclou que més de la meitat de les masses dʼaigua de Catalunya (rius, llacs, aiguamolls i la costa) es troba en un estat ecològic inferior a bo, i per tant, es necessiten mesures de restauració per restablir el bon estat de les masses dʼaigua. El Pla de gestió recull les mesures necessàries per poder augmentar el nombre de masses dʼaigua en estat bo o molt bo i preveu unes inversions de més de 3.000 milions dʼeuros fins al 2015 per fer-ho possible», apunta el catedràtic
Narcís Prat, cap del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM), que a més forma part de lʼequip europeu dʼintercalibració de mètodes dels rius mediterranis i ha estat assessor directe de lʼACA en aquest àmbit els darrers sis anys.
Lʼinforme especifica que el 81 % de les masses dʼaigua arriben als objectius fixats en relació amb la salinitat. També es detecten trams —sobretot en zones urbanes— on alguns rius no assoleixen la qualitat fisicoquímica desitjable. Tot i això, prop del 60 % dels rius catalans sí que arriben als objectius marcats. Pel que fa a la vida piscícola, també és un aspecte que està millorant els darrers anys, i trams baixos de rius com ara el Llobregat i el Besòs han recuperat la presència de peixos. Així, doncs, en un 67 % dels rius catalans es troben importants comunitats de peixos, la majoria de les quals corresponen a espècies autòctones.
Pel que fa a les masses dʼaigua del litoral català, sʼobté un 100 % dels objectius marcats pel que fa a lʼestat químic de lʼaigua. Els resultats destaquen que un 56 % de les masses dʼaigua assoleixen els objectius de qualitat que garanteixen la presència de la posidònia (Posidonia oceanica), una fanerògama marina que actua com a bioindicador de la qualitat de lʼaigua marina. En relació amb les aigües subterrànies, sobreexplotades al llarg del temps, les dades indiquen que el 88 % dels aqüífers (96 % el 2015) gaudeixen dʼunes reserves òptimes, gràcies al control de les extraccions i a la recerca de fonts alternatives dʼabastament. Això no obstant, hi ha problemes en altres masses dʼaigua subterrània, pel que fa a la qualitat, per la presència de clorurs i de nitrats.
El bon estat del medi natural és una garantia per mantenir la qualitat mediambiental de lʼentorn i la disponibilitat de recursos. En lʼactualitat, el Programa de seguiment i control es revela com un element clau per millorar la gestió dels sistemes aquàtics a Catalunya i per dimensionar les mesures més adients en lʼàmbit de la rehabilitació ambiental i la conservació de lʼentorn natural, i en gran part aquest Programa utilitza metodologies desenvolupades a la UB seguint el treball pioner del professor Ramon Margalef, catedràtic emèrit de la Universitat i primer catedràtic dʼEcologia dʼEspanya, que ha estat director de les tesis doctorals de la majoria dels experts que han elaborat les metodologies que fa servir lʼACA actualment.
Fotografies: Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) / Dept. Edologia UB
