«Me'n recordo. Katyn 1940», una exposició sobre la memòria històrica a Polònia

Instal·lacions de l'exposició al vestíbul
Instal·lacions de l'exposició al vestíbul
(30/11/2010)

El dimarts, 30 de novembre, a les 18 h es va inaugurar al vestíbul principal de lʼEdifici Històric (Gran Via, 585) lʼexposició «Meʼn recordo. Katyń 1940» sobre la matança a mans de lʼExèrcit Roig de la Unió Soviètica de 22.000 ciutadans polonesos al principi de la Segona Guerra Mundial. Precisament, la passada setmana, la Càmera de Diputats russa va aprovar -setanta anys després de la massacre, i amb els vots contraris dels comunistes - una declaració especial en la què assumeixen lʼautoria soviètica dels assassinats i demanen perdó per ella.

Van assistir a la inauguració la vicerectora dʼArts, Cultura i Patrimoni, Lourdes Cirlot, la cap en funcions del Consolat General de Polònia a Barcelona, Agnieszka Machalska i el professor de polonès de la Facultat de Filologia Pau Freixa. A continuació, a les 18.30 h, es va projectar a lʼAula Magna el film Katyń (2007) dʼAndrzej Wajda, basat en la novela dʼAndrzej Mularczyk Post mortem. El pare del director Andrzej Wajda va ser un dels executats i el cineasta va créixer amb el que ell ha anomenat la mentida de Katyń.
Lʼexposició es podrà visitar fins al 14 de desembre, de dilluns a divendres, de 9 a 21 h, i els dissabtes 27 de novembre i 11 de desembre, de 9 a 14 h
Instal·lacions de l'exposició al vestíbul
Instal·lacions de l'exposició al vestíbul
30/11/2010

El dimarts, 30 de novembre, a les 18 h es va inaugurar al vestíbul principal de lʼEdifici Històric (Gran Via, 585) lʼexposició «Meʼn recordo. Katyń 1940» sobre la matança a mans de lʼExèrcit Roig de la Unió Soviètica de 22.000 ciutadans polonesos al principi de la Segona Guerra Mundial. Precisament, la passada setmana, la Càmera de Diputats russa va aprovar -setanta anys després de la massacre, i amb els vots contraris dels comunistes - una declaració especial en la què assumeixen lʼautoria soviètica dels assassinats i demanen perdó per ella.

Van assistir a la inauguració la vicerectora dʼArts, Cultura i Patrimoni, Lourdes Cirlot, la cap en funcions del Consolat General de Polònia a Barcelona, Agnieszka Machalska i el professor de polonès de la Facultat de Filologia Pau Freixa. A continuació, a les 18.30 h, es va projectar a lʼAula Magna el film Katyń (2007) dʼAndrzej Wajda, basat en la novela dʼAndrzej Mularczyk Post mortem. El pare del director Andrzej Wajda va ser un dels executats i el cineasta va créixer amb el que ell ha anomenat la mentida de Katyń.
Lʼexposició es podrà visitar fins al 14 de desembre, de dilluns a divendres, de 9 a 21 h, i els dissabtes 27 de novembre i 11 de desembre, de 9 a 14 h
 
Durant la primavera de 1940 van ser assassinats uns 22.000 ciutadans polonesos —de fet, lʼelit de tota una generació— acusats de «nacionalistes i contrarevolucionaris», dels quals el col·lectiu més nombrós va ser el dels oficials de lʼexèrcit polonès que havien estat capturats lʼany 1939, arran de la invasió i derrota de Polònia per lʼAlemanya nazi i la Unió Soviètica de Stalin. També hi havia molts policies, funcionaris i un bon nombre dʼintel·lectuals i professors. La massacre, que es va produir al bosc de Katyń, prop del poble de Gnezdovo, a lʼactual Rússia, va ser atribuïda durant dècades als nazis fins que lʼany 1990, sota el govern de Mijail Gorbatxov, la Unió Soviètica va reconèixer lʼautoria dels fets i el seu encobriment.
 
Lʼexposició «Meʼn recordo. Katyń 1940», que presenta cartes i fotografies dels familiars de les víctimes, les quals van esperar debades durant llargs anys el retorn dels seus éssers estimats desapareguts, la patrocina el Ministeri dʼAfers Estrangers i pretén ensenyar la veracitat dels fets, però també, i especialment, lʼatrocitat de què és capaç la humanitat, el dolor i el patiment, la mentida i la manipulació dels fets històrics. És un testimoni de la violació dels drets humans, i també de la immensitat de la vilesa a què va arribar el règim totalitari de Stalin cap a milers de persones innocents només per la seva pertinença nacional o social.
Revelar la veritat sobre Katyń, que el sistema comunista va ocultar a Rússia i també a Polònia fins als anys noranta del segle passat, i que, fins i tot avui, és encara tergiversada, ha estat un deure democràtic cap a les víctimes dʼaquest crim i les seves famílies, i també —per imposar justícia i forjar la confiança mútua— cap a tot el món.