Sako Musterd: «La classe creativa europea hauria de tenir més mobilitat»
Sako Musterd és professor de Geografia Urbana a la Universitat dʼAmsterdam i dirigeix el Centre dʼEstudis Urbans. La seva actual activitat en recerca se centra en la segregació espacial i lʼexclusió social, lʼanomenat efecte barri (neighbourhood effect), les condicions urbanes perquè hi hagi creativitat en lʼàmbit del coneixement, així com la interrelació entre aquests temes. Es tracta de qüestions reincidents a les grans urbs europees i Musterd les ha abordat àmpliament. Sako Musterd presideix també la Netherlands Graduate School of Housing and Urban Research (NETHUR), una iniciativa conjunta de les universitats dʼAmsterdam, Utrecht, Delft, Groningen, Nimega i Eindhoven. Ha coordinat el projecte URBEX, finançat per la Unió Europea, i actualment coordina el projecte ACRE.
Sako Musterd és professor de Geografia Urbana a la Universitat dʼAmsterdam i dirigeix el Centre dʼEstudis Urbans. La seva actual activitat en recerca se centra en la segregació espacial i lʼexclusió social, lʼanomenat efecte barri (neighbourhood effect), les condicions urbanes perquè hi hagi creativitat en lʼàmbit del coneixement, així com la interrelació entre aquests temes. Es tracta de qüestions reincidents a les grans urbs europees i Musterd les ha abordat àmpliament. Sako Musterd presideix també la Netherlands Graduate School of Housing and Urban Research (NETHUR), una iniciativa conjunta de les universitats dʼAmsterdam, Utrecht, Delft, Groningen, Nimega i Eindhoven. Ha coordinat el projecte URBEX, finançat per la Unió Europea, i actualment coordina el projecte ACRE.
El projecte ACRE —sigles angleses de la denominació «Adaptant el coneixement creatiu: la competitivitat de les regions metropolitanes a lʼEuropa ampliada»— es finança a través del VI Programa marc de la Unió Europea, i sʼha desenvolupat durant el període del 2007 al 2010. Sako Musterd lʼha dirigit des de la Universitat d'Amsterdam, i hi han participat tretze ciutats europees, entre les quals, Barcelona. Lʼequip ACRE de la capital catalana lʼha coordinat la professora Montserrat Pareja-Eastaway, del Grup de Recerca Consolidat de Creativitat, Innovació i Transformació urbana, adscrit a la Facultat dʼEconomia i Empresa de la UB. La presentació dels resultats de la recerca va tenir lloc el 27 i el 28 de maig al Paranimf de lʼEdifici Històric.
Aquest projecte es va iniciar amb lʼobjectiu dʼanalitzar els factors de creació i estímul de regions caracteritzades per la creativitat i el coneixement en el context de la Unió Europea. Entre els sectors estudiats hi ha el món de lʼart, la música, la televisió, lʼarquitectura i el disseny, així com les finances, el dret o lʼeducació superior, entre dʼaltres.
Què ha significat per a vostè coordinar el projecte ACRE?
Ha suposat molta feina, però al mateix temps he de dir que ha estat una tasca apassionant, molt interessant. He tingut la sort de disposar dʼun equip molt motivat i entusiasta, i això mʼha facilitat molt les coses. Gràcies al bon ambient de treball que sʼha generat, hem pogut elaborar aproximadament vuitanta informes científics i hem participat en un gran nombre de publicacions. També hem fet un llibre, diversos textos, presentacions, i hem concedit nombroses entrevistes.
Algunes troballes han estat importants, i com que disposàvem dʼun material perfecte —mai ningú havia fet una comparativa tan treballada de tretze àrees metropolitanes, amb dades comparades de treballadors nadius i treballadors estrangers molt qualificats, i dʼempresaris—, entrem amb bon peu en el debat públic sobre les condicions per al desenvolupament econòmic, amb alguns enunciats clars.
Quins resultats destacaria del seu estudi?
La diversitat, la tolerància i lʼobertura (veg. Richard Florida) són factors clau per entendre el desenvolupament econòmic de les ciutats, però cal destacar especialment la trajectòria personal i les xarxes de contactes, així com lʼoferta laboral. No ens hauríem de centrar només en el «talent» de la persona, també cal tenir en compte les seves relacions personals. A més, a Europa, els empresaris i treballadors de sectors més creatius, més centrats en el coneixement, sembla que tenen molta menys mobilitat que als Estats Units. En realitat, la classe creativa europea no és tan mòbil com hauria de ser.
Hem arribat a la conclusió que la comprensió del desenvolupament econòmic de les ciutats es basa en quatre factors:
- Trajectòries (pathways): trajectòries que les regions urbanes han seguit en el passat i condicions en què sʼhan creat.
- Llocs (places): importància del context de determinats llocs.
- Particularitats (particularities): experiències especials, gairebé casuals, que poden tenir una importància crucial per entendre el desenvolupament.
- Vincles personals (personal ties): amics, lloc de naixement i centre dʼestudis, uns factors extremadament importants per establir-se en una regió urbana concreta.
Quines són les condicions necessàries per crear i incentivar ciutats creatives?
A més dʼaquests quatre factors que acabo dʼesmentar —diferents trajectòries que porten a la creació de ciutats amb més o menys renom, amb múltiples capes, característiques concretes dʼun lloc, que li concedeixen un avantatge comparatiu i un estatus únic; característiques concretes, com una capacitat de lideratge molt potent, o condicions fortuïtes, i vincles personals—, hauríem de continuar fent èmfasi en el que solem anomenar factors tradicionals de localització (hard conditions)—infraestructures bàsiques, condicions fiscals, etc. — i en altres factors més ambientals (soft conditions), que poden atraure determinats professionals i fomentar un sentiment dʼarrelament a una regió urbana concreta. Universitats, institucions de formació superior, capital creatiu, institucions multinacionals... Tot això contribueix al creixement i a la longevitat de les àrees metropolitanes.
Com valora la col·laboració de la Universitat de Barcelona amb el seu projecte?
Són un dream-team, molt actius, proactius, ben organitzats, amb una excel·lent preparació. Han estat molt importants per a lʼanàlisi de Barcelona i les comparacions amb altres ciutats europees. A més, lʼorganització de la conferència final, que va ser a càrrec seu, va ser excel·lent.