Antoni Sans: «La gran virtut de l'ICE-UB és que pot afrontar qualsevol demanda que se li presenti»

 

LʼICE està format per personal molt variat. Hi ha tota classe de vinculació, des de becaris fins a catedràtics, professorat dʼeducació infantil, etc. Un dels avantatges de lʼICE és que té moltes possibilitats dʼafrontar qualsevol demanda perquè té molta flexibilitat per trobar solucions a lʼhora de cercar el professorat més idoni. És una de les grans virtuts del centre.

 

Quan es va crear lʼICE de la UB, altres universitats espanyoles tenien ja un institut de ciències de lʼeducació; de fet, la majoria dʼuniversitats tenen instituts propis dʼaquest tipus, però no nʼhi ha cap que hagi crescut tant ni que tingui la projecció exterior que té lʼICE de la UB.

 

LʼICE va néixer per posar en contacte la universitat i el sistema educatiu, oferint formació inicial i formació permanent. Amb el temps ha anat evolucionant i es fan moltes més activitats, amb la idea de formar els formadors.

 

 

Al llarg de lʼany fem entre 150 i 175 activitats formatives per a professorat universitari, en les quals es matriculen més de 3.000 docents al llarg del curs. Quant als màsters, amb un any hem doblat el nombre de cursos que oferim, un increment molt significatiu. En tenim de tota mena: presencials, a distància o semipresencials. Un dels més significatius és el màster en Docència Universitària per a Professorat Novell, que posa a disposició del professorat jove totes les tècniques metodològiques, com ara la gestió de les seves pròpies recerques, la gestió del temps, etc.

 

A començament dʼaquest any vam iniciar uns cursos en línia per a professorat de la UB, que van tenir molta acceptació. Ara en fem la segona edició, i hem doblat el nombre de participants. També organitzem cursos en línia en castellà oberts a tot el personal docent espanyol.

 

Som pioners en la creació dʼuna base de dades estatal de professorat. Hem creat una base de dades que inclou 35.000 professors dʼarreu dʼEspanya, i la volem ampliar a Llatinoamèrica. És una base de dades única.

 

 

És tota la formació que no està regulada en els graus del sistema educatiu, que no és curricular. Per exemple, fa anys que col·laborem amb el Pla educatiu de Barcelona (PEC) i també amb la Diputació de Barcelona per formar personal, o amb altres centres i institucions, com ara lʼInstitut del Teatre. Es tracta de programes no reglats.

 

Lʼobjectiu principal dʼaquest curs és desenvolupar lʼàmbit dʼaprenentatge i serveis (APS). Volem promoure activitats dʼAPS a la UB i en altres universitats de lʼEstat. Per aquest motiu, hem creat un grup de treball conjuntament amb altres universitats.

 

Són programes educatius no formals que es duen a terme en tota mena dʼinstitucions i que consisteixen a promoure la informació a través del servei social de diversos camps. El nostre objectiu dʼaquest mandat és promoure lʼAPS en lʼàmbit universitari espanyol. Als Estats Units és molt corrent que cadascú faci tasques socials en la seva especialitat, però aquí no. El juny passat ja vam fer una reunió amb representants dʼuniversitats de tot lʼEstat espanyol per presentar el projecte, i va tenir molt èxit. Començarem aquest curs promocionant aquests programes a les nostres facultats, amb activitats pilot.

Tenim dos grups de recerca consolidats (GR-EMA i GRERLI), el programa dʼajuts REDICE i el servei dʼassessorament SAR. També tenim una àrea de difusió de la recerca i una altra de formació en recerca.

Hem convocat la quarta edició del programa dʼajuts REDICE-10. En la darrera convocatòria van participar una trentena dʼequips de recerca de gairebé totes les facultats de la UB. Atorguem recursos econòmics però també facilitem assessorament a través del Servei dʼAssessorament a la Recerca (SAR).

És un servei dʼassessorament que disposa dʼun nombre important de professors experts en metodologia, que assessoren qualsevol docent que ho necessiti. No només és un servei intern, sinó també extern. A més, assessora gratuïtament els equips de treball del REDICE. Com a servei extern, ofereix assessorament a altres institucions, com ara la UAB o el Consell General del Poder Judicial. Lʼespectre dʼusuaris és molt ampli, també sʼhi acullen molts doctorands, que volen orientar la seva tesi. Qualsevol professor que té un projecte de recerca pot necessitar en qualsevol moment el SAR.

 

Sí, estem estudiant la incorporació dels professors emèrits com a assessors del SAR, perquè volem aprofitar el gran bagatge que tenen, i evitar que es perdi. Per això, actualment estem seleccionant el professorat, entre les persones que tenen temps, ganes i capacitat. La nostra idea és incorporar-los i que seʼls reconegui la seva col·laboració.

 

Molt professorat universitari té problemes per publicar en la seva àrea, perquè una recerca sobre la docència de les assignatures que imparteixen potser no encaixa en una revista. Perquè els docents tinguin més possibilitats de divulgar i fer conèixer les seves recerques, el curs 2008-2009 vam crear una publicació, la Revista dʼInnovació i Recerca en Educació (REIRE), que va ser la primera revista electrònica de la UB. Està integrada a lʼespai de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO). També editem la revista Temps dʼEducació, que té molta tradició: de fet, és la principal revista dʼeducació en llengua catalana, editada amb la col·laboració de la Facultat de Pedagogia i la de Formació del Professorat de la UB. La tercera revista, feta en col·laboració amb lʼICE de la UAB, versa sobre investigació en lʼàmbit de les ciències socials, i està pendent de digitalització juntament amb Temps dʼEducació.

 

En aquesta àrea analitzem les necessitats de formació del professorat de la UB i, en funció dʼaquesta anàlisi, fem propostes de cursos de formació, que es duen a terme per dues vies: els plans de formació i sota demanda. En aquest segon cas, ens vénen centres o departaments que necessiten ajuda en algun aspecte de formació, i els hi donem resposta. Per exemple, darrerament hem organitzat sota demanda un seminari de tècniques estadístiques multivariables. 

 

 

La nostra fórmula és editar els llibres en col·laboració amb les editorials (actualment treballem amb tres editorials). La coedició és la millor solució per a nosaltres, perquè entenem que tenim coneixements pel que fa a temàtiques, autors i criteris de qualitat, però en la part de producció, distribució i promoció apostem per anar conjuntament amb empreses especialitzades. Bàsicament, la nostra tasca és la direcció editorial, la selecció i revisió de textos, i mantenir una línia editorial.

En primer lloc, ens estem centrant a cobrir necessitats reals del mercat, basant-nos en publicacions que tinguin acceptació dels col·lectius als quals van adreçades. A vegades, es tendeix a publicar allò que sembla més interessant de publicar i oblidem el que realment interessa al públic objectiu; per això tenim molta cura dʼaquest aspecte. En segon lloc, el funcionament a lʼhora dʼescollir els continguts és el propi de qualsevol mitjà, és a dir, disposem dʼun consell editorial per a cada col·lecció format per professors de la UB i lʼeditor. Cada col·lecció té el seu propi consell de redacció.

Ja ens trobem en procés total de digitalització. De fet, volem migrar la major part de les nostres publicacions al format digital. Per exemple, els Quaderns de docència universitària ja estan totalment digitalitzats (en català, castellà i anglès). Aquests quaderns, que són gratuïts, són una altra aportació que fa la UB a la comunitat universitària.

 

 

 

Dos grups de recerca consolidats:

 

Grup de recerca dʼEntorns i Materials per a lʼAprenentatge (GR-EMA) 

 

Línies de recerca: aprenentatge col·laboratiu, docència universitària, entorns, diversitat i inclusió social.

 

 

Línies de recerca: Estudi de la varietat lingüística i recerca sobre els processos dʼaprenentatge i dʼensenyament d eles llengües.

 

 

-Col·lecció Educación Universitaria

 

-Col·lecció Quaderns de Docència Universitària

 

-Col·lecció Cuadernos de Educación

 

-Col·lecció Cuadernos de Formación del Profesorado de Educación Secundaria

 

- Revistes:

 

 

 

Enseñanza de las Ciencias Sociales. Revista de Investigación