Notícies
Inici  >  Notícies > David Finkelhor: «Entre els diferents segments de la població, els nens i els...

David Finkelhor: «Entre els diferents segments de la població, els nens i els adolescents són les principals víctimes de la violència»

És director del Centre de Recerca de Violència Infantil, codirector del Laboratori de Recerca de la Família i professor de Sociologia a la Universitat de New Hampshire

És director del Centre de Recerca de Violència Infantil, codirector del Laboratori de Recerca de la Família i professor de Sociologia a la Universitat de New Hampshire

Estudia les conseqüències en els nens de les agressions i els maltractaments, així com la violència familiar

Estudia les conseqüències en els nens de les agressions i els maltractaments, així com la violència familiar

Ha escrit i coordinat 12 llibres i més de 200 articles i capítols de diverses publicacions

Ha escrit i coordinat 12 llibres i més de 200 articles i capítols de diverses publicacions

17/05/2010

Entrevistes

David Finkelhor és director del Centre de Recerca de Violència Infantil, codirector del Laboratori de Recerca de la Família i professor de Sociologia a la Universitat de New Hampshire. Des del 1977, estudia les conseqüències en els nens de les agressions i els maltractaments, així com la violència familiar. Finkelhor és molt conegut pels treballs empírics i conceptuals que ha dut a terme en matèria d’abusos sexuals a menors, que s’han traduït en publicacions com ara Sourcebook on Child Sexual Abuse (Sage, 1986) i Nursery Crimes (Sage, 1988). Així mateix, ha investigat sobre homicidis infantils, nens desapareguts i segrestats, nens exposats a la violència domèstica, agressions entre menors i altres tipus de violència familiar. En la seva obra més recent, per exemple, al llibre Child victimization (Oxford University Press, 2008), ha intentat unificar i integrar els coneixements sobre les diferents formes d’agressió infantil en un camp que ha anomenat victimologia del desenvolupament. Aquest llibre ha estat guardonat amb el premi Daniel Schneider al Llibre de l’Any per al Benestar Infantil, en l’edició del 2009. Finkelhor ha escrit i coordinat 12 llibres i més de 200 articles i capítols de diverses publicacions, i li han concedit diverses beques de recerca, entre les quals destaquen la de l’Institut Nord-americà de Salut Mental, la del Centre Nacional d’Abusos i Negligències a Menors i la del Ministeri de Justícia dels Estats Units. El 1994, la Societat Professional Americana d’Abusos a Menors li va concedir la distinció Distinguished Child Abuse Professional Award; el 2004 va rebre el guardó Significant Achievement Award de l’Associació per al Tractament d’Agressors Sexuals; el 2005, juntament amb els seus col·laboradors, es va fer amb el premi a l’article de l’any sobre maltractament infantil, i el 2007 la Societat de Criminologia dels Estats Units (ASC) li va concedir la distinció ASC Fellow.

A grans trets, per què és tan habitual que els infants siguin víctimes de la violència?

En primer lloc, cal destacar una obvietat sobre per què els menors es troben en situació d’alt risc: els nens, en principi, són més petits físicament, més febles; tenen menys experiència, i depenen de terceres persones per sobreviure. A més, encara no coneixen les estratègies per limitar els conflictes o per mantenir-se fora de perill, atès que això s’aprèn amb l’experiència que et dóna la vida.
Una segona raó per a la gran victimització dels menors és l’ambivalència de la societat a l’hora de protegir-los. La societat disposa d’un potent sistema format per diferents institucions, pot protegir la gent de la victimització. Em refereixo a la legislació, a la policia, a la fiscalia i als jutges.
Una tercera raó per al risc dels menors és que alguns es fiquen en situacions bastant perilloses. Determinats grups de menors, d’edats ja avançades, en concret, tenen més tendència a incomplir les normes: furts, vandalisme, bandes... Els criminòlegs han detectat que, sovint, les víctimes són els mateixos menors que cometen aquest tipus de delictes. No obstant això, si bé és cert que el risc augmenta si es fan bogeries, és una exageració clara afirmar que els menors són víctimes perquè són delinqüents.
I, pel que fa a l’alt risc de victimització dels menors, hi ha una altra raó que ja no és tan òbvia i que té a veure amb les condicions socials en què viuen, amb el seu tipus de vida. No trien les famílies i els barris on viuen, ni tampoc les escoles on estudien.
 
Circulen alguns mites sobre la violència infantil. Ens en pot parlar?
Pel que fa a la violència infantil, és interessant destacar que som bastant curts de mires. Hi ha coses que es veuen clarament, criden l’atenció i es crea una empatia immediata, però d’altres no són tan senzilles de detectar.
Es diu, per exemple, que als infants, en certa manera, els afecta menys la violència que als adults, que són més resistents, que es recuperen més ràpidament. Fixem-nos en com ha evolucionat aquest supòsit en el cas dels abusos sexuals. La idea que aquests contactes són més traumàtics per a un nen que per a un adult ara s’ha generalitzat, però en el camp de la violència física o l’assetjament escolar la cosa es complica. En realitat, es creu el contrari.
Vegem un altre supòsit que fa que els adults no es dediquin a determinades formes de victimització infantil, sobretot les que no són sexuals, tot i que en adults el tema tindria una gran importància: la idea que les victimitzacions i les confrontacions violentes poden forjar el caràcter d’una persona. És allò d’«has d’aprendre a enfrontar-te als que t’assetgen», «has d’aprendre a defensar-te». Si ho veiem com una experiència beneficiosa i educativa, difícilment ho relacionarem alhora amb conceptes com ara víctima, trauma o delicte.
Un tercer supòsit interessant sobre la victimització infantil, concretament en els assetjaments que es produeixen entre els mateixos menors, és que són menys seriosos i que queden fora de la intervenció dels adults perquè són agressions «mútues».
 
Quines intervencions són necessàries des de l’àmbit polític i social per canviar aquesta situació?
En primer lloc, hem d’avaluar els nens tenint en compte un ampli espectre de victimització. En el cas dels abusos sexuals, hem d’investigar si hi ha alguna cosa més al darrere; i en el cas de l’assetjament escolar, també hem d’investigar si hi ha alguna cosa més al darrere. Cal visibilitzar totes les vulnerabilitats possibles.
En segon lloc, crec que hem de donar prioritat a les persones que són víctimes en diversos fronts. Hem de prestar-los l’atenció adequada; hem d’aprendre a identificar-les a les escoles, en els casos assignats als professionals del sector, en el sistema judicial de menors. No hi ha dubte que són nens que mereixen una atenció prioritària. Per això necessitem models d’intervenció de multivictimització. I això significa que les teràpies no s’han de centrar només en abusos sexuals sinó que han de respondre a l’espectre real de victimització que pateixen els menors. I això també significa que cal ampliar l’enfocament dels serveis de protecció de menors. Un sistema d’intervenció que només ajuda els menors a protegir-se de les amenaces dels membres de la pròpia família és massa limitat. En la meva opinió, els treballadors dels centres de protecció de menors haurien d’estar preparats per tenir en compte la multivictimització, de la mateixa manera que la policia preveu sempre la possibilitat de diferents delictes. Cal donar respostes pertinents a les diferents amenaces a què s’enfronten els menors. S’ha de poder treballar amb els responsables d’aplicar la llei, amb els educadors i amb els professionals de la psiquiatria i la psicologia.
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona