Adolfo Sotelo, degà de la Facultat de Filologia: «Els estudis de Filologia han de poder ser com els de Dret o d'Economia i Empresa»

«Com que l’ensenyament de la Facultat cada vegada és més polifacètic i heterogeni el problema de l’espai encara ens afecta»
«Com que l’ensenyament de la Facultat cada vegada és més polifacètic i heterogeni el problema de l’espai encara ens afecta»
(06/09/2010)

Quins eren els seus objectius quan va presentar-se a degà? Fins a quin punt els ha pogut dur a terme?

Fa vint-i-cinc mesos que sóc degà; així doncs, som a lʼequador del meu mandat. Els motius principals que em van moure a presentar-me per exercir aquest càrrec van ser la racionalització de la vida acadèmica, que duia implícita la posada en marxa de nou graus, i lʼadequació i lʼoperativitat dels espais de la Facultat. En aquest sentit, tenim un problema molt i molt important: lʼedifici Josep Carner, al seu dia, va solucionar les mancances de lʼEdifici Històric, però ara ja és veterà i com que lʼensenyament de la Facultat cada vegada és més polifacètic i heterogeni el problema de lʼespai encara ens afecta. Un tercer motiu va ser intentar donar a la Facultat de Filologia un aire de facultat universitària plena. És a dir, els estudis de Filologia han de poder ser com els de Dret o Economia i Empresa; no tenen perquè ser cap maria en el sistema universitari. La nostra ha de ser una facultat amb sentit i vitalitat, tot evitant comparacions, en el segle xxi. Es tracta en definitiva dʼexplotar les nostres possibilitats.
 
La Facultat de Filologia, amb més de 2.600 alumnes, és una de les facultats de referència de la UB. El curs passat sʼhi van matricular més de 700 estudiants nous, un nombre considerable, i va ser una de les titulacions amb més demanda. Per què creu que tantes persones volen estudiar aquesta disciplina? Fan falta tants filòlegs?
Aquest és un punt en què estem treballant, i el Claustre de Professors també sʼhi ha implicat. La Facultat de Filologia de la UB és la que més filologies imparteix de tot lʼEstat i no és precisament la que més alumnat té. La Complutense, per exemple, té més estudiants, però nosaltres oferim quatre filologies més. És més, som lʼúnica universitat de lʼEstat que ofereix dues titulacions de grau com són Romàniques i Estudis Literaris. I a aquestes hi hem dʼafegir-ne set més. En total, nou enfront de les cinc que ofereix la Complutense. I aquestes dues han tingut molt dʼèxit: més de 150 estudiants han demanat accedir a Estudis Literaris, i Romàniques ha tingut un èxit més que raonable. Tenim un ventall notable, i això es tradueix en un desig dʼingressar a la Facultat.
 
Quin és el perfil del nou alumnat de la Facultat? Per què creu que és una Facultat amb més percentatge de dones?
És aclaparant: la proporció és dʼun 80 % i sempre ha estat així. Són estudis que tradicionalment han atret la població femenina. Fa trenta anys potser no tant, però els estudis dʼhumanitats, en general, han estat el primer esglaó de lʼarribada de la dona a la universitat, almenys a lʼEstat espanyol.
El perfil? Com que hi ha tantes titulacions, el perfil és molt heterogeni. Per exemple, el perfil dʼestudiant de Filologia Anglesa és el de fill de la burgesia barcelonina de lʼEixample, ben situat, mentre que el dʼHispàniques és més el de fill de classes treballadores que viu a les ciutats i als pobles del voltant de Barcelona (Santa Coloma, Cornellà, lʼHospitalet…). A més, és una Facultat en què no només hi ha estudiants de Barcelona, també acull alumnat que viu a la ciutat de dilluns a divendres i que el cap de setmana torna a la Seu, Ripoll o a Tortosa. Això cal remarcar-ho: malgrat que hi ha facultats de Filologia a Tarragona, Lleida i Girona, continuem rebent alumnat dʼaquestes províncies. No som una facultat només per a gent de Barcelona.
 
I pel que al percentatge dʼalumnat estranger que ve a estudiar Hispàniques?
En tenim dos grups: dʼuna banda els estrangers europeus que vénen a estudiar Hispàniques pel prestigi de la nostra Facultat i per lʼatractiu de la ciutat; i dʼaltra banda el percentatge dʼestudiants, també nombrós, de procedència llatinoamericana, que ve principalment pels màsters. Es tracta dʼestudiants titulats al Perú, Veneçuela, Colòmbia, Argentina… que cursen un màster a la UB, bàsicament en Filologia Hispànica, Literatura Hispanoamericana i Estudis Literaris.
 
Tradicionalment, la sortida professional de Filologia sʼha associat només a lʼensenyament, però la realitat és que les opcions professionals dels llicenciats en Filologia són múltiples. Creu que els estudiants en són prou conscients? I la societat en general?
Això que dius és cert. No sé si els estudiants en són prou conscients, però en tots els fòrums en què som presents ho remarquem. Per exemple, ara es jubilarà la primera promoció de professorat de català, la que va accedir a lʼensenyament just quan es va estrenar la democràcia, i això comportarà un relleu generacional. A més, però, tot el món que gira al voltant de lʼedició i de les editorials és el terreny de joc natural dels filòlegs. A més, hi ha tot el tema de la ressenya i de la crítica, així com les relacions que sʼestableixen entre la llengua, la literatura i la geografia, la història i la cultura que envolta la industria turística… El ventall és molt més ampli del que sembla.
 
La imatge de la filologia sempre sʼassocia a la literatura, però és molt més àmplia: la lingüística i la sociolingüística són branques que apropen la filologia a les ciències o a les ciències socials molt més del que se suposaria.
Els dos grans entorns de coneixement de la Facultat són la llengua i la lingüística, i la literatura i els estudis culturals. Dʼaquestes dues grans branques seʼn desprenen dʼaltres de molt importants, com ara els treballs de Dr. Sebastià Serrano i els seus deixebles: lingüística, comunicació (afectiva, sentimental, gestual…). Després, pel que fa als temes de lingüística tenim la teòrica i lʼaplicada, i serveis de tecnologia lingüística. Al Departament de Filologia Catalana els grups de recerca de sociolingüística són certament importants. Al mateix temps, en aquests departaments hi ha professors dʼuna rellevància enorme, com ara Joan Solà, que ara es jubila. En altres dominis, com a Facultat que vol estar sempre al nivell dʼEuropa i dels Estats Units, està amatent als nous camins de la disciplina: estudis de gènere, deconstrucció, estudis culturals… Perquè al final, què és la filologia? És lʼestudi dels textos en els seus temps. El filòleg ha de reproduir el text amb rigor absolut i en el seu context més apropiat. Això és la base, però de vegades està molt allunyada del que avui es fa a classe. Tenim lʼexemple en la Unitat dʼEstudis Biogràfics, la literatura del jo, que va néixer en el si de la Filologia Hispànica però que és una unitat absolutament transversal.
 
Malgrat tot, els plans dʼestudis dʼESO sembla que releguen cada cop més les lletres...
Crec que lʼerrada política més gran que ha comès lʼEstat durant els governs de Felipe González, i en lʼàmbit autonòmic, Jordi Pujol, ha estat no entendre lʼestudi de les humanitats i especialment lʼestudi de la llengua i de la literatura, que són fonamentals en lʼensenyament mitjà. Crec que no només sʼhauria dʼhaver incidit més en aquestes matèries, sinó intensificar-ne lʼestudi. no es poden menystenir de la manera dissimulada  en què sʼha fet.
Escriptors russos del xix, com ara Tolstoi, deien que qui escriu la vertadera història dʼun poble no són els fets ni les persones significades del govern o del regne, ni els generals de les batalles, sinó la vida i el quefer anònim del poble menut. Doncs bé, per conèixer això la literatura és bàsica. Sense la literatura es desconeix la història dʼuna nació, dʼuna col·lectivitat, i és sorprenent el menyspreu que tant la socialdemocràcia espanyola com la federació de partits que és CiU han tingut per la literatura catalana en primer lloc, i en segon, per la literatura sense un cognom nacional concret.
 
La diferència de coneixement amb què els joves arriben respecte fa deu anys és notable. Jo sóc, des de fa molts anys, president dʼun tribunal de selectivitat de la UB, i he estat coordinador de lʼassignatura de Literatura Castellana quan encara tenia alguna rellevància. Avui, en el tribunal 1 de la UB es van examinar de Literatura Catalana i Literatura Castellana 10 alumnes dʼun total de 200! I el mateix en els altres tribunals. Som pitjor que una maria! El comportament de les autoritats polítiques respecte de la literatura en lʼensenyament mitjà a lʼEstat espanyol és... En fi, les dades són concloents: menyspreu. Fa quinze anys lʼalumnat arribava amb una altra formació. Per exemple, lʼactual cap del Departament de Filologia Catalana, el Dr. Albert Soler, va ser alumne meu de primer. Quan el Dr. Soler va arribar a la Universitat sabia perfectament qui eren Ausiàs March, Joanot Martorell, Espriu, Riba i Carner. En tenia una idea perquè havia estudiat Història de la Literatura. Avui no saben res dʼaixò. El mateix puc dir de Josep M. Micó, que és vicerector de Professorat de la UPF i catedràtic de Literatura Espanyola, i que també va ser alumne meu. Va obtenir matrícula dʼhonor a la selectivitat i va ser alumne de Francisco Rico a la UAB. Els estudis de BUP possibilitaven un nivell. No es produeix cap trauma a cap jove per fer-li llegir als 16 anys una novel·la de Mercè Rodoreda o de Goytisolo. Doncs es veu que sí! El decandiment dels estudis de literatura a lʼensenyament mitjà ha tingut efectes devastadors.
 
La Facultat de Filologia de la UB és una referència tant nacional com internacional per la qualitat dels seus docents i per la quantitat de filologies que sʼhi imparteixen. Creu que el mapa de lʼoferta en algunes filologies és sostenible?
Intentem que ho sigui. Per posar un exemple honest: Filologia Gallega. El desig de la ciutadania dʼestudiar Filologia Gallega no és aclaparador, però per història i pel treball dʼanys i anys del Dr. Basilio Losada hem de seguir intentant que aquesta oferta es mantingui, encara que sigui com a eina dʼun títol que hem anomenat Llengües i Literatures Modernes. Així, el professorat, els treballs i lʼescola que sʼhan creat al voltant del Dr. Losada poden tenir vigència i actualitat. Ara bé, sent sensats, potser si avui sʼhagués de fer tot de nova planta, la racionalització seria diferent. També sʼha de pensar que els estudis universitaris no són per a 10, 15 o 20 anys, sinó que tenen una profunditat més gran en el temps. Després de la Guerra Civil, per citar un exemple paradigmàtic, Martí de Riquer va crear una escola de romanistes de les més importants dʼEuropa, que es va anar desenvolupant al llarg de 50 o 60 anys. Ara mateix, a la Facultat creiem molt en la titulació de Filologia Eslava perquè és una gran literatura europea i té possibilitats de desenvolupament en una ciutat tan cosmopolita com Barcelona. Però per saber si sʼha pogut crear escola sʼha dʼesperar molt més enllà dʼuna sola generació. Aquesta ha de ser una aposta i crec que hem dʼapostar-hi, ni que sigui en sentit instrumental al començament, pels estudis al voltant de la llengua i la cultura xineses: la sinologia. La Universitat Lumière de Lió fa 25 anys que forma estudiosos en llengua i cultura xineses, i tenim estudiants que a través del programa ERASMUS hi han cursat estudis. La UB ha dʼapostar pels estudis xinesos.
 
Es comenta que un dels trets definitoris del segle xxi serà el multilingüisme: com creu que hauria dʼencarar aquest repte la filologia en general en aquest país?
Ja ho hem encarat. El problema de sostenibilitat és el següent: tenim un professor de polonès, un de neerlandès... Quan es posen malalts no els podem substituir pels del costat, com passa a Filologia Catalana, Clàssica o Hispànica. Nʼhas de buscar un altre, i això, als vicerectors de Professorat, els trasbalsa... Però hem de tenir en compte que no hi ha cap altra facultat de Filologia a lʼEstat espanyol que imparteixi el ventall de titulacions que impartim nosaltres. Hi podem estudiar quasi totes les llengües europees amb una literatura consistent: suec, polonès, hongarès, rus... Estem treballant el sistema de convenis per poder solucionar incidències: ara, per exemple, nʼhem tancat un amb facultats moscovites, en una aposta clara pel rus. Ens agradaria fer-ho amb moltes altres llengües, però els recursos són els què són: limitats.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
«Com que l’ensenyament de la Facultat cada vegada és més polifacètic i heterogeni el problema de l’espai encara ens afecta»
«Com que l’ensenyament de la Facultat cada vegada és més polifacètic i heterogeni el problema de l’espai encara ens afecta»
06/09/2010

Quins eren els seus objectius quan va presentar-se a degà? Fins a quin punt els ha pogut dur a terme?

Fa vint-i-cinc mesos que sóc degà; així doncs, som a lʼequador del meu mandat. Els motius principals que em van moure a presentar-me per exercir aquest càrrec van ser la racionalització de la vida acadèmica, que duia implícita la posada en marxa de nou graus, i lʼadequació i lʼoperativitat dels espais de la Facultat. En aquest sentit, tenim un problema molt i molt important: lʼedifici Josep Carner, al seu dia, va solucionar les mancances de lʼEdifici Històric, però ara ja és veterà i com que lʼensenyament de la Facultat cada vegada és més polifacètic i heterogeni el problema de lʼespai encara ens afecta. Un tercer motiu va ser intentar donar a la Facultat de Filologia un aire de facultat universitària plena. És a dir, els estudis de Filologia han de poder ser com els de Dret o Economia i Empresa; no tenen perquè ser cap maria en el sistema universitari. La nostra ha de ser una facultat amb sentit i vitalitat, tot evitant comparacions, en el segle xxi. Es tracta en definitiva dʼexplotar les nostres possibilitats.
 
La Facultat de Filologia, amb més de 2.600 alumnes, és una de les facultats de referència de la UB. El curs passat sʼhi van matricular més de 700 estudiants nous, un nombre considerable, i va ser una de les titulacions amb més demanda. Per què creu que tantes persones volen estudiar aquesta disciplina? Fan falta tants filòlegs?
Aquest és un punt en què estem treballant, i el Claustre de Professors també sʼhi ha implicat. La Facultat de Filologia de la UB és la que més filologies imparteix de tot lʼEstat i no és precisament la que més alumnat té. La Complutense, per exemple, té més estudiants, però nosaltres oferim quatre filologies més. És més, som lʼúnica universitat de lʼEstat que ofereix dues titulacions de grau com són Romàniques i Estudis Literaris. I a aquestes hi hem dʼafegir-ne set més. En total, nou enfront de les cinc que ofereix la Complutense. I aquestes dues han tingut molt dʼèxit: més de 150 estudiants han demanat accedir a Estudis Literaris, i Romàniques ha tingut un èxit més que raonable. Tenim un ventall notable, i això es tradueix en un desig dʼingressar a la Facultat.
 
Quin és el perfil del nou alumnat de la Facultat? Per què creu que és una Facultat amb més percentatge de dones?
És aclaparant: la proporció és dʼun 80 % i sempre ha estat així. Són estudis que tradicionalment han atret la població femenina. Fa trenta anys potser no tant, però els estudis dʼhumanitats, en general, han estat el primer esglaó de lʼarribada de la dona a la universitat, almenys a lʼEstat espanyol.
El perfil? Com que hi ha tantes titulacions, el perfil és molt heterogeni. Per exemple, el perfil dʼestudiant de Filologia Anglesa és el de fill de la burgesia barcelonina de lʼEixample, ben situat, mentre que el dʼHispàniques és més el de fill de classes treballadores que viu a les ciutats i als pobles del voltant de Barcelona (Santa Coloma, Cornellà, lʼHospitalet…). A més, és una Facultat en què no només hi ha estudiants de Barcelona, també acull alumnat que viu a la ciutat de dilluns a divendres i que el cap de setmana torna a la Seu, Ripoll o a Tortosa. Això cal remarcar-ho: malgrat que hi ha facultats de Filologia a Tarragona, Lleida i Girona, continuem rebent alumnat dʼaquestes províncies. No som una facultat només per a gent de Barcelona.
 
I pel que al percentatge dʼalumnat estranger que ve a estudiar Hispàniques?
En tenim dos grups: dʼuna banda els estrangers europeus que vénen a estudiar Hispàniques pel prestigi de la nostra Facultat i per lʼatractiu de la ciutat; i dʼaltra banda el percentatge dʼestudiants, també nombrós, de procedència llatinoamericana, que ve principalment pels màsters. Es tracta dʼestudiants titulats al Perú, Veneçuela, Colòmbia, Argentina… que cursen un màster a la UB, bàsicament en Filologia Hispànica, Literatura Hispanoamericana i Estudis Literaris.
 
Tradicionalment, la sortida professional de Filologia sʼha associat només a lʼensenyament, però la realitat és que les opcions professionals dels llicenciats en Filologia són múltiples. Creu que els estudiants en són prou conscients? I la societat en general?
Això que dius és cert. No sé si els estudiants en són prou conscients, però en tots els fòrums en què som presents ho remarquem. Per exemple, ara es jubilarà la primera promoció de professorat de català, la que va accedir a lʼensenyament just quan es va estrenar la democràcia, i això comportarà un relleu generacional. A més, però, tot el món que gira al voltant de lʼedició i de les editorials és el terreny de joc natural dels filòlegs. A més, hi ha tot el tema de la ressenya i de la crítica, així com les relacions que sʼestableixen entre la llengua, la literatura i la geografia, la història i la cultura que envolta la industria turística… El ventall és molt més ampli del que sembla.
 
La imatge de la filologia sempre sʼassocia a la literatura, però és molt més àmplia: la lingüística i la sociolingüística són branques que apropen la filologia a les ciències o a les ciències socials molt més del que se suposaria.
Els dos grans entorns de coneixement de la Facultat són la llengua i la lingüística, i la literatura i els estudis culturals. Dʼaquestes dues grans branques seʼn desprenen dʼaltres de molt importants, com ara els treballs de Dr. Sebastià Serrano i els seus deixebles: lingüística, comunicació (afectiva, sentimental, gestual…). Després, pel que fa als temes de lingüística tenim la teòrica i lʼaplicada, i serveis de tecnologia lingüística. Al Departament de Filologia Catalana els grups de recerca de sociolingüística són certament importants. Al mateix temps, en aquests departaments hi ha professors dʼuna rellevància enorme, com ara Joan Solà, que ara es jubila. En altres dominis, com a Facultat que vol estar sempre al nivell dʼEuropa i dels Estats Units, està amatent als nous camins de la disciplina: estudis de gènere, deconstrucció, estudis culturals… Perquè al final, què és la filologia? És lʼestudi dels textos en els seus temps. El filòleg ha de reproduir el text amb rigor absolut i en el seu context més apropiat. Això és la base, però de vegades està molt allunyada del que avui es fa a classe. Tenim lʼexemple en la Unitat dʼEstudis Biogràfics, la literatura del jo, que va néixer en el si de la Filologia Hispànica però que és una unitat absolutament transversal.
 
Malgrat tot, els plans dʼestudis dʼESO sembla que releguen cada cop més les lletres...
Crec que lʼerrada política més gran que ha comès lʼEstat durant els governs de Felipe González, i en lʼàmbit autonòmic, Jordi Pujol, ha estat no entendre lʼestudi de les humanitats i especialment lʼestudi de la llengua i de la literatura, que són fonamentals en lʼensenyament mitjà. Crec que no només sʼhauria dʼhaver incidit més en aquestes matèries, sinó intensificar-ne lʼestudi. no es poden menystenir de la manera dissimulada  en què sʼha fet.
Escriptors russos del xix, com ara Tolstoi, deien que qui escriu la vertadera història dʼun poble no són els fets ni les persones significades del govern o del regne, ni els generals de les batalles, sinó la vida i el quefer anònim del poble menut. Doncs bé, per conèixer això la literatura és bàsica. Sense la literatura es desconeix la història dʼuna nació, dʼuna col·lectivitat, i és sorprenent el menyspreu que tant la socialdemocràcia espanyola com la federació de partits que és CiU han tingut per la literatura catalana en primer lloc, i en segon, per la literatura sense un cognom nacional concret.
 
La diferència de coneixement amb què els joves arriben respecte fa deu anys és notable. Jo sóc, des de fa molts anys, president dʼun tribunal de selectivitat de la UB, i he estat coordinador de lʼassignatura de Literatura Castellana quan encara tenia alguna rellevància. Avui, en el tribunal 1 de la UB es van examinar de Literatura Catalana i Literatura Castellana 10 alumnes dʼun total de 200! I el mateix en els altres tribunals. Som pitjor que una maria! El comportament de les autoritats polítiques respecte de la literatura en lʼensenyament mitjà a lʼEstat espanyol és... En fi, les dades són concloents: menyspreu. Fa quinze anys lʼalumnat arribava amb una altra formació. Per exemple, lʼactual cap del Departament de Filologia Catalana, el Dr. Albert Soler, va ser alumne meu de primer. Quan el Dr. Soler va arribar a la Universitat sabia perfectament qui eren Ausiàs March, Joanot Martorell, Espriu, Riba i Carner. En tenia una idea perquè havia estudiat Història de la Literatura. Avui no saben res dʼaixò. El mateix puc dir de Josep M. Micó, que és vicerector de Professorat de la UPF i catedràtic de Literatura Espanyola, i que també va ser alumne meu. Va obtenir matrícula dʼhonor a la selectivitat i va ser alumne de Francisco Rico a la UAB. Els estudis de BUP possibilitaven un nivell. No es produeix cap trauma a cap jove per fer-li llegir als 16 anys una novel·la de Mercè Rodoreda o de Goytisolo. Doncs es veu que sí! El decandiment dels estudis de literatura a lʼensenyament mitjà ha tingut efectes devastadors.
 
La Facultat de Filologia de la UB és una referència tant nacional com internacional per la qualitat dels seus docents i per la quantitat de filologies que sʼhi imparteixen. Creu que el mapa de lʼoferta en algunes filologies és sostenible?
Intentem que ho sigui. Per posar un exemple honest: Filologia Gallega. El desig de la ciutadania dʼestudiar Filologia Gallega no és aclaparador, però per història i pel treball dʼanys i anys del Dr. Basilio Losada hem de seguir intentant que aquesta oferta es mantingui, encara que sigui com a eina dʼun títol que hem anomenat Llengües i Literatures Modernes. Així, el professorat, els treballs i lʼescola que sʼhan creat al voltant del Dr. Losada poden tenir vigència i actualitat. Ara bé, sent sensats, potser si avui sʼhagués de fer tot de nova planta, la racionalització seria diferent. També sʼha de pensar que els estudis universitaris no són per a 10, 15 o 20 anys, sinó que tenen una profunditat més gran en el temps. Després de la Guerra Civil, per citar un exemple paradigmàtic, Martí de Riquer va crear una escola de romanistes de les més importants dʼEuropa, que es va anar desenvolupant al llarg de 50 o 60 anys. Ara mateix, a la Facultat creiem molt en la titulació de Filologia Eslava perquè és una gran literatura europea i té possibilitats de desenvolupament en una ciutat tan cosmopolita com Barcelona. Però per saber si sʼha pogut crear escola sʼha dʼesperar molt més enllà dʼuna sola generació. Aquesta ha de ser una aposta i crec que hem dʼapostar-hi, ni que sigui en sentit instrumental al començament, pels estudis al voltant de la llengua i la cultura xineses: la sinologia. La Universitat Lumière de Lió fa 25 anys que forma estudiosos en llengua i cultura xineses, i tenim estudiants que a través del programa ERASMUS hi han cursat estudis. La UB ha dʼapostar pels estudis xinesos.
 
Es comenta que un dels trets definitoris del segle xxi serà el multilingüisme: com creu que hauria dʼencarar aquest repte la filologia en general en aquest país?
Ja ho hem encarat. El problema de sostenibilitat és el següent: tenim un professor de polonès, un de neerlandès... Quan es posen malalts no els podem substituir pels del costat, com passa a Filologia Catalana, Clàssica o Hispànica. Nʼhas de buscar un altre, i això, als vicerectors de Professorat, els trasbalsa... Però hem de tenir en compte que no hi ha cap altra facultat de Filologia a lʼEstat espanyol que imparteixi el ventall de titulacions que impartim nosaltres. Hi podem estudiar quasi totes les llengües europees amb una literatura consistent: suec, polonès, hongarès, rus... Estem treballant el sistema de convenis per poder solucionar incidències: ara, per exemple, nʼhem tancat un amb facultats moscovites, en una aposta clara pel rus. Ens agradaria fer-ho amb moltes altres llengües, però els recursos són els què són: limitats.