Notícies

Inici  >  Notícies > La longitud dels telòmers indica l’esperança de vida del petrell gegant...

La longitud dels telòmers indica l’esperança de vida del petrell gegant antàrtic

El petrell gegant antàrtic és una espècie emblemàtica de les latituds antàrtica i subantàrtica

El petrell gegant antàrtic és una espècie emblemàtica de les latituds antàrtica i subantàrtica

L'investigador Jacob González-Solís estudiant els petrells gegants antàrtics a Bird Island

L'investigador Jacob González-Solís estudiant els petrells gegants antàrtics a Bird Island

L'estudi revela que els mascles adults del petrell gegant tenen seqüències terminals de DNA més curtes que les femelles

L'estudi revela que els mascles adults del petrell gegant tenen seqüències terminals de DNA més curtes que les femelles

El petrell gegant del sud és el gran carronyaire d’ambients antàrtics i subantàrtics

El petrell gegant del sud és el gran carronyaire d’ambients antàrtics i subantàrtics

«Els petrells gegants són ocells que poden viure més de 50 anys i això els fa molt adequats per als estudis sobre longevitat», explica González-Solís

«Els petrells gegants són ocells que poden viure més de 50 anys i això els fa molt adequats per als estudis sobre longevitat», explica González-Solís

Aquesta espècie està inclosa en la Llista vermella d’espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura  (IUCN)

Aquesta espècie està inclosa en la Llista vermella d’espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN)

18/01/2011

Recerca

La longitud dels telòmers, els fragments de DNA que protegeixen els extrems dels cromosomes, podria ser un indicador de l’esperança de vida del petrell gegant antàrtic (Macronectes giganteus), una espècie emblemàtica de les latituds antàrtica i subantàrtica, segons apunta un article de la revista Behavioral Ecology, publicat per un equip internacional en el qual participa el professor Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Animal i de l'Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio). La recerca, dirigida per l’experta Pat Monhagan (Universitat de Glasgow, Regne Unit), revela també que els mascles adults del petrell gegant tenen seqüències terminals de DNA més curtes que les femelles, una diferència genètica no descrita fins ara en estudis científics sobre aus.

Els telòmers, situats a la banda terminal dels cromosomes, són uns elements clau en la divisió cel·lular. Segons estudis científics internacionals, els telòmers es van escurçant amb els cicles de divisió de les cèl·lules, i aquesta reducció està lligada a l’envelliment cel·lular. El Premi Nobel de Medicina de l’any 2009, atorgat a Elizabeth H. Blackburn, Carol W. Greider i Jack Szostak., ja reconeixia la importància del paper biològic dels telòmers en la maquinària cel·lular i molecular.

 
L’estudi publicat al Behavioral Ecology se centra en la colònia de petrell gegant del sud a Bird Island (Geòrgia del Sud), el gran carronyaire d’ambients antàrtics i subantàrtics, amb grans diferències entre sexes en diversos aspectes (dimensions, comportament, dieta, etc.). «Els petrells gegants són ocells que poden viure més de 50 anys i això els fa molt adequats per als estudis sobre longevitat», explica González-Solís. «Ara bé, no és fàcil estudiar els efectes de la longevitat en fauna salvatge. Cal treballar amb comunitats ben estudiades des de mitjans del segle XX, com ara la de Bird Island, on hem pogut fer el seguiment de grups de petrells de diferents franges d’edat coneguda», matisa.
 
Per què s’escurcen els telòmers?
 
Se sap que els telòmers dels mascles són més curts en el cas de l’ésser humà i en altres espècies animals, com ara les rates. L’article del Behavioral Ecology estudia el material genètic dels glòbuls vermells (eritròcits) del petrell gegant i és el primer treball científic que mostra, en ocells, diferències entre mascles i femelles pel que fa a la longitud dels telòmers. Però, per què s’escurcen més els telòmers dels mascles adults?
 
Sembla que no hi ha una explicació única. Per González-Solís, el diferent estil de vida entre mascles i femelles podria ser una raó, però no ho explicaria tot: «Hi ha una clara divisió dels rols per a cada sexe, en particular en l’alimentació: els mascles lluiten per les carronyes de foques i pingüins a les platges antàrtiques, mentre que les femelles s’alimenten d’espècies marines como ara peix, calamar o krill». Quan els animals han de lluitar per l’aliment, ser més gran ajuda a guanyar el combat. L’expert de la UB assenyala, doncs: «L’especialització en l’explotació de les carronyes pels mascles ha promogut un augment de les seves dimensions, i això implicaria una taxa de divisió cel·lular més alta, o més estrès oxidatiu, i per tant, l’escurçament dels telòmers». En qualsevol cas, indica González-Solís, «això no encaixa amb el que s’observa en altres espècies dimòrfiques com ara l’albatros viatger o el corb marí emplomallat, en què la longitud de telòmers és igual entre sexes».
 
El diferent estil de vida tampoc no explica per quina raó els telòmers dels pollets són més grans que els dels adults: «La diferència en la mida dels telòmers entre mascles i femelles també l’hem trobat en els pollets, que encara no han començat a manifestar un estil de vida diferent. Per tant, la diferència de rols no seria l’única raó», explica González-Solís. «Potser, en el cas dels pollets, el mateix dimorfisme sexual imposaria diferents taxes de creixement, i això podria afavorir l’escurçament telomèric. En aquest moment, la qüestió està molt oberta i caldrà fer més recerques en el futur per analitzar les diverses hipòtesis», conclou l’especialista.
 
Longitud dels telòmers i supervivència
 
Una altra conclusió d’interès científic és la relació entre la longitud dels telòmers i la supervivència dels ocells: vuit anys després de mesurar els telòmers, els ocells que encara eren vius els tenien més llargs que no pas els que havien perit. Aquest resultat suggereix que la longitud dels telòmers pot indicar l’esperança de vida del petrell gegant antàrtic, independentment de l’edat i el sexe.
 
El petrell gegant antàrtic, víctima habitual de la captura accidental dels palangrers, està inclòs en la Llista vermella d’espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). Amb una població de prop de 100.000 adults, es pensa que milers d’aquests ocells van ser morts incidentalment per vaixells il·legals durant la dècada dels noranta. Per això, en el futur, l’equip científic vol aprofundir en els estudis genètics i poblacionals de les colònies del petrell gegant antàrtic, una espècie amb una estratègia de vida extrema, basada en una llarga longevitat i una baixa fecunditat —un únic ou per període reproductor—, i per tant, altament vulnerable a qualsevol amenaça que afecti la supervivència adulta.
 
Més informació:
 
Foote, Christopher G.; Daunt, Francis; González-Solís, Jacob; Nasir, Lubna; Phillips, Richard A.; Monaghan, Pat. «Individual state and survival prospects: age, sex, and telomere length in a long-lived seabird». Behavioral Ecology, 2010, 10.1093/beheco/arq178.
 
Fotografies: Jacob González-Solís (Dept. Biologia Animal, Universitat de Barcelona)
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona