Els telòmers, situats a la banda terminal dels cromosomes, són uns elements clau en la divisió cel·lular. Segons estudis científics internacionals, els telòmers es van escurçant amb els cicles de divisió de les cèl·lules, i aquesta reducció està lligada a lʼenvelliment cel·lular. El Premi Nobel de Medicina de lʼany 2009, atorgat a Elizabeth H. Blackburn, Carol W. Greider i Jack Szostak., ja reconeixia la importància del paper biològic dels telòmers en la maquinària cel·lular i molecular.
Lʼestudi publicat al Behavioral Ecology se centra en la colònia de petrell gegant del sud a Bird Island (Geòrgia del Sud), el gran carronyaire dʼambients antàrtics i subantàrtics, amb grans diferències entre sexes en diversos aspectes (dimensions, comportament, dieta, etc.). «Els petrells gegants són ocells que poden viure més de 50 anys i això els fa molt adequats per als estudis sobre longevitat», explica González-Solís. «Ara bé, no és fàcil estudiar els efectes de la longevitat en fauna salvatge. Cal treballar amb comunitats ben estudiades des de mitjans del segle XX, com ara la de Bird Island, on hem pogut fer el seguiment de grups de petrells de diferents franges dʼedat coneguda», matisa.
Per què sʼescurcen els telòmers?
Se sap que els telòmers dels mascles són més curts en el cas de lʼésser humà i en altres espècies animals, com ara les rates. Lʼarticle del Behavioral Ecology estudia el material genètic dels glòbuls vermells (eritròcits) del petrell gegant i és el primer treball científic que mostra, en ocells, diferències entre mascles i femelles pel que fa a la longitud dels telòmers. Però, per què sʼescurcen més els telòmers dels mascles adults?
Sembla que no hi ha una explicació única. Per González-Solís, el diferent estil de vida entre mascles i femelles podria ser una raó, però no ho explicaria tot: «Hi ha una clara divisió dels rols per a cada sexe, en particular en lʼalimentació: els mascles lluiten per les carronyes de foques i pingüins a les platges antàrtiques, mentre que les femelles sʼalimenten dʼespècies marines como ara peix, calamar o krill». Quan els animals han de lluitar per lʼaliment, ser més gran ajuda a guanyar el combat. Lʼexpert de la UB assenyala, doncs: «Lʼespecialització en lʼexplotació de les carronyes pels mascles ha promogut un augment de les seves dimensions, i això implicaria una taxa de divisió cel·lular més alta, o més estrès oxidatiu, i per tant, lʼescurçament dels telòmers». En qualsevol cas, indica González-Solís, «això no encaixa amb el que sʼobserva en altres espècies dimòrfiques com ara lʼalbatros viatger o el corb marí emplomallat, en què la longitud de telòmers és igual entre sexes».
El diferent estil de vida tampoc no explica per quina raó els telòmers dels pollets són més grans que els dels adults: «La diferència en la mida dels telòmers entre mascles i femelles també lʼhem trobat en els pollets, que encara no han començat a manifestar un estil de vida diferent. Per tant, la diferència de rols no seria lʼúnica raó», explica González-Solís. «Potser, en el cas dels pollets, el mateix dimorfisme sexual imposaria diferents taxes de creixement, i això podria afavorir lʼescurçament telomèric. En aquest moment, la qüestió està molt oberta i caldrà fer més recerques en el futur per analitzar les diverses hipòtesis», conclou lʼespecialista.
Longitud dels telòmers i supervivència
Una altra conclusió dʼinterès científic és la relació entre la longitud dels telòmers i la supervivència dels ocells: vuit anys després de mesurar els telòmers, els ocells que encara eren vius els tenien més llargs que no pas els que havien perit. Aquest resultat suggereix que la longitud dels telòmers pot indicar lʼesperança de vida del petrell gegant antàrtic, independentment de lʼedat i el sexe.
El petrell gegant antàrtic, víctima habitual de la captura accidental dels palangrers, està inclòs en la Llista vermella dʼespècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). Amb una població de prop de 100.000 adults, es pensa que milers dʼaquests ocells van ser morts incidentalment per vaixells il·legals durant la dècada dels noranta. Per això, en el futur, lʼequip científic vol aprofundir en els estudis genètics i poblacionals de les colònies del petrell gegant antàrtic, una espècie amb una estratègia de vida extrema, basada en una llarga longevitat i una baixa fecunditat —un únic ou per període reproductor—, i per tant, altament vulnerable a qualsevol amenaça que afecti la supervivència adulta.
Més informació:
Foote, Christopher G.; Daunt, Francis; González-Solís, Jacob; Nasir, Lubna; Phillips, Richard A.; Monaghan, Pat.
«Individual state and survival prospects: age, sex, and telomere length in a long-lived seabird».
Behavioral Ecology, 2010,
10.1093/beheco/arq178.
Fotografies: Jacob González-Solís (Dept. Biologia Animal, Universitat de Barcelona)
