El primer —escrit amb Laia Coma, també professora del Departament de Didàctica de les Ciències Socials— vol contribuir a lʼeducació a través del patrimoni oferint-ne les claus descodificadores. Presenten diferents models o receptes educatives patrimonials, com si es tractés dʼun llibre de cuina, per tal que educadors, museòlegs i gestors del patrimoni tinguin instruments eficaços per descodificar el patrimoni de les seves ciutats i el puguin donar a conèixer a la ciutadania.
Malgrat lʼelevat nombre de manuals de museografia que ja hi ha publicats, el Manual de museografia interactiva (Trea, 2010), escrit en col·laboració amb la professora del Departament de Didàctica de lʼEducació Visual i Plàstica Carolina Martín, és el primer que tracta de manera exclusiva i sistemàtica la museografia interactiva, un treball col·lectiu dʼun grup de professionals especialistes en aquest camp.
Els elements interactius són cada vegada més freqüents en les instal·lacions museístiques: des del childrenʼs museum fins a les grans galeries dʼart, la interactivitat no és una novetat en el camp del coneixement i lʼaprenentatge, però sí en la museografia. Suposa contemplar i tractar el museu amb uns altres ulls, amb els ulls dels usuaris als quals els agrada participar, que gaudeixen i que se senten còmodes davant les pantalles, que viatgen fent les seves compres i reserves a traves dʼInternet. Aquest fet representa un autèntic repte per al museòleg, ja que lʼobliga a plantejar-se el museu amb una nova mirada i a qüestionar-se allò que no té una resposta unidireccional i única.
Joan Santacana (Calafell, 1948) és professor de Didàctica de les Ciències Socials. Es va doctorar en Psicopedagogia amb una tesi sobre didàctica del patrimoni arqueològic i és llicenciat en grau dʼHistòria Antiga. Va ser deixeble dels professors Miquel Tarradell i Joan Maluquer de Motes, i es va especialitzar en arqueologia del neolític, bronze i protohistòria. Així mateix, va exercir com a catedràtic de Geografia i Història a lʼensenyament secundari fins al 1995. És membre fundador del Grup de Recerca Història 13-16 sobre Didàctica de la Història i ha dut a terme diverses investigacions de caràcter arqueològic a tot el territori català, entre les quals destaquen la dels assentaments protohistòrics de la Mussara (al Baix Camp), lʼArgilera (al Baix Penedès), Aldovesta (a la Ribera dʼEbre), el barranc de Gàfols (a la Ribera dʼEbre) i la ciutadella ibèrica de Calafell (al Baix Penedès). En aquest darrer assentament, va ser autor del programa dʼintervencions que lʼhan portat a la museïtzació. També va dirigir les excavacions del jaciment medieval del Castell de la Santa Creu (al Baix Penedès). Actualment és codirector del Taller de Projectes, Patrimoni i Museologia del Centre dʼInnovació Les Cúpules de la UB, i ha intervingut en nombrosos projectes de museïtzació.
