Cap a lʼeradicació de la malària

El catedràtic de Salut Internacional de la Facultat de Medicina, Pedro L. Alonso, va presidir el comitè directiu que va guiar el procés malERA.
El catedràtic de Salut Internacional de la Facultat de Medicina, Pedro L. Alonso, va presidir el comitè directiu que va guiar el procés malERA.
(26/01/2011)

La revista PLoS Medicine publica un número monogràfic amb dotze articles que resumeixen les principals conclusions de l'Agenda de Recerca per a l'Eradicació de la Malària (malERA). Aquest projecte es va gestar al Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB, Universitat de Barcelona - Hospital Clínic) i el seu director, el catedràtic de Salut Internacional de la Facultat de Medicina Pedro L. Alonso, va presidir el comitè directiu que va guiar el procés. El paper del CRESIB en la coordinació d'aquesta iniciativa mundial torna a situar la Universitat de Barcelona, l'Hospital Clínic de Barcelona i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) a l'epicentre de la recerca per a la lluita contra la malària.

El procés consultiu de la iniciativa malERA ha involucrat durant dos anys més de 250 científics de tot el món amb la finalitat d'establir una agenda de recerca i desenvolupament per eradicar la malària. Aquesta agenda no prescriu activitats específiques, sinó que proposa una visió comuna entre institucions de recerca i organismes de finançament respecte al futur de la recerca i el desenvolupament relacionats amb la malària i amb l'eradicació de la malaltia com a meta final.

El 1955, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va implementar el Programa Mundial d'Eradicació de la Malària (GMEP, en les sigles angleses), però 14 anys després va admetre que l'objectiu era inassolible amb les eines del moment. Avui dia, la malària segueix sent endèmica a 106 països i, malgrat els grans progressos que s'han fet els últims anys, s'estima que el 2009 aquesta malaltia va provocar 781.000 morts.

La iniciativa Agenda de Recerca per a l'Eradicació de la Malària (malERA) es va crear el 2008 sota la direcció d'un comitè directiu format per catorze científics de renom internacional. Entre els seus òrgans de govern hi ha un comitè consultiu internacional liderat per investigadors de l'OMS, del Programa de Salut Mundial de la Fundació Bill i Melinda Gates, de l'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats Units (INAID), del Wellcome Trust i del Consell del Partenariat Mundial contra la Malària Roll Back Malaria. El finançament per dur a terme aquest treball va provenir en el seu moment d'una subvenció de la Fundació Bill i Melinda Gates.

Monogràfic a PLoS Medicine

L'esforç d'aquests dos anys de consultes fructifica ara en un monogràfic de dotze articles que publica la revista PLoS Medicine, compost per tres textos analítics i nou articles més centrats en recerca i desenvolupament. La introducció situa la iniciativa malERA en context i els articles següents defineixen les àrees de recerca i desenvolupament per a vuit àrees temàtiques: ciència bàsica i tecnologies per a la recerca; medicaments; vacunes; control del vector; sistemes de salut i recerca operativa; models matemàtics; diagnòstics, i monitoratge, avaluació i vigilància epidemiològica. Un article addicional identifica les necessitats de recerca transversals i el conjunt es complementa amb dos articles històrics que exposen les lliçons apreses en anteriors campanyes d'eliminació i eradicació, tant de la malària com d'altres malalties.

Les línies de recerca proposades abasten des de la investigació bàsica fins al desenvolupament de vacunes i fàrmacs enfocats a la interrupció de la transmissió de la malaltia. També s'inclouen recerques no directament relacionades amb el desenvolupament de noves eines com, per exemple, sistemes de salut i sistemes de vigilància epidemiològica.

L'eradicació de la malària és un dels desafiaments més grans de la ciència i de la salut pública mundials. Certament es tracta d'un objectiu molt ambiciós però, segons les conclusions de malERA, només podrà estar a l'abast de les noves generacions de joves científics si la recerca en els àmbits més diversos comença des d'ara.

El catedràtic de Salut Internacional de la Facultat de Medicina, Pedro L. Alonso, va presidir el comitè directiu que va guiar el procés malERA.
El catedràtic de Salut Internacional de la Facultat de Medicina, Pedro L. Alonso, va presidir el comitè directiu que va guiar el procés malERA.
26/01/2011

La revista PLoS Medicine publica un número monogràfic amb dotze articles que resumeixen les principals conclusions de l'Agenda de Recerca per a l'Eradicació de la Malària (malERA). Aquest projecte es va gestar al Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB, Universitat de Barcelona - Hospital Clínic) i el seu director, el catedràtic de Salut Internacional de la Facultat de Medicina Pedro L. Alonso, va presidir el comitè directiu que va guiar el procés. El paper del CRESIB en la coordinació d'aquesta iniciativa mundial torna a situar la Universitat de Barcelona, l'Hospital Clínic de Barcelona i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) a l'epicentre de la recerca per a la lluita contra la malària.

El procés consultiu de la iniciativa malERA ha involucrat durant dos anys més de 250 científics de tot el món amb la finalitat d'establir una agenda de recerca i desenvolupament per eradicar la malària. Aquesta agenda no prescriu activitats específiques, sinó que proposa una visió comuna entre institucions de recerca i organismes de finançament respecte al futur de la recerca i el desenvolupament relacionats amb la malària i amb l'eradicació de la malaltia com a meta final.

El 1955, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va implementar el Programa Mundial d'Eradicació de la Malària (GMEP, en les sigles angleses), però 14 anys després va admetre que l'objectiu era inassolible amb les eines del moment. Avui dia, la malària segueix sent endèmica a 106 països i, malgrat els grans progressos que s'han fet els últims anys, s'estima que el 2009 aquesta malaltia va provocar 781.000 morts.

La iniciativa Agenda de Recerca per a l'Eradicació de la Malària (malERA) es va crear el 2008 sota la direcció d'un comitè directiu format per catorze científics de renom internacional. Entre els seus òrgans de govern hi ha un comitè consultiu internacional liderat per investigadors de l'OMS, del Programa de Salut Mundial de la Fundació Bill i Melinda Gates, de l'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats Units (INAID), del Wellcome Trust i del Consell del Partenariat Mundial contra la Malària Roll Back Malaria. El finançament per dur a terme aquest treball va provenir en el seu moment d'una subvenció de la Fundació Bill i Melinda Gates.

Monogràfic a PLoS Medicine

L'esforç d'aquests dos anys de consultes fructifica ara en un monogràfic de dotze articles que publica la revista PLoS Medicine, compost per tres textos analítics i nou articles més centrats en recerca i desenvolupament. La introducció situa la iniciativa malERA en context i els articles següents defineixen les àrees de recerca i desenvolupament per a vuit àrees temàtiques: ciència bàsica i tecnologies per a la recerca; medicaments; vacunes; control del vector; sistemes de salut i recerca operativa; models matemàtics; diagnòstics, i monitoratge, avaluació i vigilància epidemiològica. Un article addicional identifica les necessitats de recerca transversals i el conjunt es complementa amb dos articles històrics que exposen les lliçons apreses en anteriors campanyes d'eliminació i eradicació, tant de la malària com d'altres malalties.

Les línies de recerca proposades abasten des de la investigació bàsica fins al desenvolupament de vacunes i fàrmacs enfocats a la interrupció de la transmissió de la malaltia. També s'inclouen recerques no directament relacionades amb el desenvolupament de noves eines com, per exemple, sistemes de salut i sistemes de vigilància epidemiològica.

L'eradicació de la malària és un dels desafiaments més grans de la ciència i de la salut pública mundials. Certament es tracta d'un objectiu molt ambiciós però, segons les conclusions de malERA, només podrà estar a l'abast de les noves generacions de joves científics si la recerca en els àmbits més diversos comença des d'ara.