Noves descobertes sobre el control dels patrons de simetria corporal dorsiventral en lʼevolució animal
Un equip científic del Departament de Genètica de la Facultat de Biologia ha descobert en les planàries un nou factor ―la proteïna noggin-like — amb un paper clau en la via que controla el patró de simetria corporal dorsiventral en la filogènia animal. La troballa ha estat publicada en un article de la revista Current Biology, signat pels experts M. Dolores Molina, Ignacio Maeso, Emili Saló i Francesc Cebrià, del Departament de Genètica i de lʼInstitut de Biomedicina de la UB (IBUB), i per Ana Neto i José Luis Gómez-Skarmeta, del Centre Andalús de Biologia del Desenvolupament, CSIC.
Un equip científic del Departament de Genètica de la Facultat de Biologia ha descobert en les planàries un nou factor ―la proteïna noggin-like — amb un paper clau en la via que controla el patró de simetria corporal dorsiventral en la filogènia animal. La troballa ha estat publicada en un article de la revista Current Biology, signat pels experts M. Dolores Molina, Ignacio Maeso, Emili Saló i Francesc Cebrià, del Departament de Genètica i de lʼInstitut de Biomedicina de la UB (IBUB), i per Ana Neto i José Luis Gómez-Skarmeta, del Centre Andalús de Biologia del Desenvolupament, CSIC.
La planària (Schmidtea mediterranea), un invertebrat basal amb simetria bilateral, és un model clàssic dʼestudi en els àmbits de la regeneració cel•lular, lʼorganogènesi, els patrons de simetria corporal i la regulació de les cèl•lules mare. En lʼarticle, lʼequip científic descriu un nou factor en les planàries, la proteïna noggin-like, que té una funció agonista en la proteïna morfogènica òssia (BMP), un factor clau en lʼestabliment de lʼeix dorsiventral en els animals. «Hem descrit per primer cop els gens noggin-like, uns factors que no havien estat mai caracteritzats en cap model i que tenen una funció sorprenent: promoure lʼactivitat de les BMP, a diferència de la funció dels gens noggin, que inhibeixen les BMP», explica Francesc Cebrià, investigador Ramon y Cajal. «També mostrem ―continua― que els noggin-like són presents en tota lʼescala filogenètica en vertebrats i invertebrats, i que bàsicament es diferencien dels gens noggin per la presència dʼuna petita inserció aminoacídica en el seu domini funcional». El treball científic també mostra per primer cop com els gens noggin inhibeixen la via de les BMP en les planàries.