Un equip científic reconstrueix una de les palmeres més antigues del món

Imatge de la fulla de la palmera fòssil a la localitat de Mina Esquirol
Imatge de la fulla de la palmera fòssil a la localitat de Mina Esquirol
Recerca
(15/02/2011)

Un equip científic ha reconstruït una de les palmeres més antigues que es coneixen, lʼespècie Sabalites longirhachis, molt propera a lʼorigen del grup de les palmeres en el Cretaci superior. El treball, publicat a  Review of Palaeobotany and Palynology, està signat pels investigadors Carles Martín-Closas i Sheila Villalba-Breva, del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB; Josep Marmi, de lʼInstitut Català de Paleontologia, i Bernard Gómez, de la Universitat Claude Bernard, de Lió.

Imatge de la fulla de la palmera fòssil a la localitat de Mina Esquirol
Imatge de la fulla de la palmera fòssil a la localitat de Mina Esquirol
Recerca
15/02/2011

Un equip científic ha reconstruït una de les palmeres més antigues que es coneixen, lʼespècie Sabalites longirhachis, molt propera a lʼorigen del grup de les palmeres en el Cretaci superior. El treball, publicat a  Review of Palaeobotany and Palynology, està signat pels investigadors Carles Martín-Closas i Sheila Villalba-Breva, del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB; Josep Marmi, de lʼInstitut Català de Paleontologia, i Bernard Gómez, de la Universitat Claude Bernard, de Lió.

 Les fulles més completes de lʼespècie Sabalites longirhachis van ser descobertes als jaciments de Fumanya (Berguedà) i Pinyes de Coll de Nargó (Alt Urgell) el 2008. El conjunt de jaciments de Fumanya, amb una extensió de més de 38.000 m2, és considerat un dels més importants dʼEuropa, amb restes fòssils de dinosaures del Cretaci superior. Les restes fòssils de la palmera trobada a Fumanya daten també del Cretaci superior —fa uns 70 milions dʼanys—, i han estat clau per reconstruir una de les palmeres més antigues identificades en el registre fòssil mundial.

 
«Un dels elements de més interès científic del treball ha estat la possibilitat dʼincloure diferents parts de la planta (soca amb arrels, tronc, fulles marcescents, fulles joves, etc.) associades en un mateix ambient sedimentari. Les fulles, en concret, són les restes fòssils amb més informació taxonòmica», explica el professor Carles Martín-Closas, que és membre del Grup de Recerca Consolidat de Geologia Sedimentària de la UB.
 
«Aquesta palmera fòssil —continua Martín-Closas— és similar a algunes palmeres actuals, com ara les del gènere Sabal, pel que fa a algunes característiques morfològiques generals». No obstant això, presenta certes particularitats relacionades amb el seu primitivisme: per exemple, les fulles costapalmades, és a dir, fulles amb una morfologia intermèdia respecte de les morfologies de fulles que hi ha actualment (palmades o pinnades).
 
Des del punt de vista metodològic, el fet dʼhaver trobat diferents parts de la planta deslligades entre si en diferents indrets del mateix sistema sedimentari, ha permès aplicar un mètode innovador en el camp de la reconstrucció del cos de la planta, que consisteix a relacionar els diferents òrgans mitjançant anàlisis anatòmiques, sedimentològiques i tafonòmiques combinades.
 
En el marc de la recerca, els paleontòlegs Carles Martín-Closas i Sheila Villalba-Breva sʼhan centrat en lʼanàlisi dels aspectes més geològics, com ara lʼestudi sedimentològic i tafonòmic, que proporcionen lʼargument principal per poder reconstruir la planta a partir dels òrgans trobats de manera dispersa en la roca. Segons apunten les conclusions de lʼestudi, el paleoambient de la palmera Sabalites longirhachis era un hàbitat pantanós al voltant de llacs dʼaigua dolça litorals, que devien estar connectats lateralment amb pantans salabrosos. El context paleogeogràfic estava constituït per una conca sedimentària de terres baixes que separava la península Ibèrica i el sud de la placa europea (lʼactual França) abans del procés dʼelevació dels actuals relleus pirinencs.
 
El conjunt paleontològic de Fumanya inclou les antigues explotacions de carbó a cel obert de Fumanya Sud (Fígols), Mina Esquirol, Fumanya Nord, Mina Tumí (Vallcebre) i Coll de Pradell (Vallcebre-Saldes). Des del punt de vista de la recerca paleontològica, els jaciments de Fumanya mostren una associació ben variada dʼéssers vius de medi continental, formada tant per vegetals com per animals, especialment dinosaures, i ofereixen lʼopció dʼestudiar un aflorament excel·lent —les antigues mines de carbó a cel obert— per deduir les relacions espaciotemporals entre els organismes fòssils.