Es presenta un nou mapa 3D de l'univers llunyà a partir de l'observació de 14.000 quàsars

Una part del mapa tridimensional de l’univers elaborat pels científics del tercer projecte Exploració Digital de l’Espai Sloan
Una part del mapa tridimensional de l’univers elaborat pels científics del tercer projecte Exploració Digital de l’Espai Sloan
(06/05/2011)

Científics del tercer projecte Exploració Digital de lʼEspai Sloan (Sloan Digital Sky Survey, SDSS-III) han creat el mapa en 3D més gran que sʼhagi fet mai de lʼunivers llunyà a partir de lʼobservació dels quàsars, els objectes més brillants del cosmos que permeten detectar lʼhidrogen intergalàctic. El mapa proporciona un punt de vista sense precedents de lʼunivers quan només tenia 3.000 milions dʼanys (ara en té 14.000 milions). En el treball, que dirigeix Anze Slosar, professor del Laboratori Nacional de Brookhaven, també hi han participat Jordi Miralda, investigador ICREA de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la UB, i Andreu Font Ribera, estudiant de doctorat de la UB a lʼInstitut de Ciències de lʼEspai (ICE-CSIC).

Una part del mapa tridimensional de l’univers elaborat pels científics del tercer projecte Exploració Digital de l’Espai Sloan
Una part del mapa tridimensional de l’univers elaborat pels científics del tercer projecte Exploració Digital de l’Espai Sloan
06/05/2011

Científics del tercer projecte Exploració Digital de lʼEspai Sloan (Sloan Digital Sky Survey, SDSS-III) han creat el mapa en 3D més gran que sʼhagi fet mai de lʼunivers llunyà a partir de lʼobservació dels quàsars, els objectes més brillants del cosmos que permeten detectar lʼhidrogen intergalàctic. El mapa proporciona un punt de vista sense precedents de lʼunivers quan només tenia 3.000 milions dʼanys (ara en té 14.000 milions). En el treball, que dirigeix Anze Slosar, professor del Laboratori Nacional de Brookhaven, també hi han participat Jordi Miralda, investigador ICREA de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la UB, i Andreu Font Ribera, estudiant de doctorat de la UB a lʼInstitut de Ciències de lʼEspai (ICE-CSIC).

Mitjançant lʼEspectroscopi Detector dʼOscil·lació de Barions (Baryon Oscillation Spectroscopic Survey, BOSS), lʼequip de lʼSDSS-III ha observat 14.000 quàsars, uns objectes astronòmics formats per forats negres gegants que es poden observar a milers de milions dʼanys llum de la Terra gràcies a la seva gran lluminositat. La llum emesa pels quàsars, al llarg del seu recorregut cap a la Terra, travessa núvols de gas dʼhidrogen intergalàctic, que lʼabsorbeixen a determinades longituds dʼona. Tal com explica lʼinvestigador Jordi Miralda, «mitjançant aquest sistema podem determinar la distribució de gas intergalàctic a lʼunivers primitiu, i veure com es van formar els cúmuls i supercúmuls de galàxies a grans escales a partir del col·lapse gravitatori».

Segons Miralda, «lʼobservació de lʼabsorció dʼhidrogen en els quàsars és una nova manera de mesurar lʼestructura a gran escala de lʼunivers, que fins ara només sʼhavia fet observant galàxies». Les observacions de galàxies i dels seus moviments havien permès mesurar el col·lapse dʼestructures per mitjà de la gravetat i arribar fins al moment en què lʼunivers tenia uns 7.000 milions dʼanys. «Ara, en estudiar el gas intergalàctic, hem retrocedit fins als 3.000 milions dʼanys», conclou Miralda.
 
A partir dels resultats, que sʼhan presentat en la darrera reunió de la Societat Americana de Física, també sʼha pogut comprovar que el mapa que ha obtingut el grup de lʼSDSS-III concorda prou bé amb el model informàtic dissenyat pel doctorand Andreu Font Ribera per descriure el moviment de lʼhidrogen intergalàctic durant la formació dels cúmuls galàctics. «Amb aquesta informació podem comparar lʼunivers del passat amb lʼactual i saber com ha canviat en aquest temps», apunta Font Ribera.