Neandertals: mites i realitat a debat en un simposi internacional a la Facultat de Biologia

Els neandertals tenien una organització social complexa i practicaven rituals funeraris.
Els neandertals tenien una organització social complexa i practicaven rituals funeraris.
Recerca
(02/06/2011)

Lʼhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) era una espècie que va viure a Europa, al Pròxim Orient i a lʼoest dʼÀsia fins fa uns 29.000 anys. Els neandertals tenien una organització social complexa, enterraven els morts amb ornaments i ritual funerari, dominaven el foc i tenien una gran capacitat cranial, a més de ser extraordinàriament musculats, però van desaparèixer amb lʼentrada dels primers humans moderns (Homo sapiens).No hi ha consens científic sobre molts aspectes de lʼorigen i lʼevolució dels neandertals, ni sobre la seva desaparició. Eren una espècie a part de lʼHomo sapiens amb menys capacitat intel·lectual i sense gaire capacitat de parla? Són merament superficials, les diferències anatòmiques entre lʼhome actual i els neandertals? 

 
Els neandertals tenien una organització social complexa i practicaven rituals funeraris.
Els neandertals tenien una organització social complexa i practicaven rituals funeraris.
Recerca
02/06/2011

Lʼhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) era una espècie que va viure a Europa, al Pròxim Orient i a lʼoest dʼÀsia fins fa uns 29.000 anys. Els neandertals tenien una organització social complexa, enterraven els morts amb ornaments i ritual funerari, dominaven el foc i tenien una gran capacitat cranial, a més de ser extraordinàriament musculats, però van desaparèixer amb lʼentrada dels primers humans moderns (Homo sapiens).No hi ha consens científic sobre molts aspectes de lʼorigen i lʼevolució dels neandertals, ni sobre la seva desaparició. Eren una espècie a part de lʼHomo sapiens amb menys capacitat intel·lectual i sense gaire capacitat de parla? Són merament superficials, les diferències anatòmiques entre lʼhome actual i els neandertals? 

 

Experts de prestigi internacional debatran sobre els mites, la realitat i les descobertes científiques actuals sobre aquesta espècie ja extingida a «Els neandertals a Ibèria», el simposi que acull la Facultat de Biologia, del 2 al 4 de juny, en el marc del 17è Congrés de la Societat Espanyola dʼAntropologia Física (SEAF). Aquest simposi internacional, reconegut amb un crèdit de lliure elecció a la UB per als estudiants assistents, està organitzat per un comitè que presideix Daniel Turbón, catedràtic del Departament de Biologia Animal de la UB i expert en origen i evolució dels homínids. 

 
Lʼacte inaugural del congrés tindrà lloc el dijous 2 de juny, a les 10 hores, al Paranimf de lʼEdifici Històric de la UB, i el presidirà el rector, Dr. Dídac Ramírez. José M. Bermúdez de Castro, director del Centre Nacional dʼInvestigació sobre Evolució Humana (CENIEH), pronunciarà la conferència inaugural, titulada «Evolución humana en Europa durante el pleistoceno inferior».
 
En opinió del catedràtic Daniel Turbón, «gràcies a la representació mostral, els neandertals són el millor exemple del fet que la humanitat fòssil era tan intel·ligent com nosaltres i que sobretot es diferenciaven per la manca dʼacumulació de cultura». La península Ibèrica disposa dʼun patrimoni paleontològic i arqueològic excepcional, amb la descoberta de fòssils de neandertals o dʼavantpassats pròxims a Atapuerca i El Sidrón. A més, és la regió on els neandertals van coexistir més temps amb lʼhome modern, i acull lʼúltim lloc conegut de la Terra on van habitar: la cova de Gorham, a Gibraltar. «La latitud mediterrània fins al Caucas —explica Daniel Turbón— va ser ideal per a la vida dels neandertals, tal com ho prova la gran abundància de fòssils que sʼhan trobat en coves. Després dʼuna colossal catàstrofe volcànica a Itàlia (a la zona de lʼactual Vesubi), 10.000 anys abans que sʼextingissin, la seva importància va augmentar a la península Ibèrica, probablement el darrer reducte dels neandertals». Per tot això, el simposi sobre els neandertals a Ibèria és de màxim interès científic i mediàtic per debatre al voltant dels humans antics, la superioritat o inferioritat racial i les catàstrofes mediambientals.
 
La descoberta de peces dʼornamentació personal, lʼús del foc de combustió lenta, lʼimpacte dʼuna violenta erupció volcànica a Itàlia que devia arraconar les darreres poblacions neandertalianes a la península Ibèrica, i  la seqüenciació de lʼADN de lʼhome de Neandertal són nous arguments que sʼafegeixen a la controvèrsia científica. «Les descobertes més recents —assenyala Turbón— han revelat que les seqüències dʼADNmt diferents entre neandertals i humans moderns corresponen probablement a adaptacions climàtiques i nutricionals. En canvi, el gen del pèl-roig en els neandertals i en els nòrdics actuals és el mateix, i els dʼaltres seqüències també, com ara la del gen del llenguatge (FOXP2). Això implica que, avui dia, la genètica no dóna suport a la idea que els neandertals fossin una espècie diferent ni que fossin incapaços de parlar».
 
Durant les sessions, que tindran lloc a la Facultat de Biologia, Ralph Holloway (Universitat de Colúmbia, Nova York), un dels principals experts mundials en evolució del cervell humà, impartirà la conferència «Paleoneurological windows on human brain evolution», en què parlarà de les diferents fases dʼevolució del cervell humà i de la capacitat de la parla al llarg del llinatge evolutiu humà.
 
«Myths, dreams and reality. What do we really know about the Neanderthals?» és el títol de la conferència que impartirà el director del Museu de Gibraltar, Clive Finlayson, un dels experts més reconeguts del món en neandertals, que ha dut a terme diferents excavacions a la cova de Gorham, potser lʼúltim reducte habitat per neandertals.
 
Julià Maroto (Universitat de Girona) impartirà la conferència «Los neandertales del nordeste de Iberia»). Maroto se centrarà en els coneixements sobre els neandertals del nord-est peninsular, fent un èmfasi especial en la mandíbula de Banyoles, la resta fòssil de neandertal més antiga que es coneix a Catalunya, amb característiques atípiques tot i que les datacions la situen en plena època de la presència de neandertals a Catalunya.
 
Samuel García-Vargas, paleontòleg del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid, parlarà sobre paleobiodiversitat i relacions filogenètiques en el jaciment asturià preneandertal dʼEl Sidrón («Paleobiology of the Iberian Neanderthals: the role of the El Sidrón sample»), un enclavament que ha revelat dades inèdites sobre les condicions de supervivència i fertilitat que van influir en lʼextinció dʼaquest grup fòssil.
 
Michael Walker, antropòleg de la Universitat de Múrcia, impartirà la xerrada «New Neanderthal skeletons and pre-Neanderthal remains from Murcia, S.E. Spain». Walder és director dels jaciments neandertalians de la Sima de las Palomas del Cabezo Gordo i la Cueva Negra de la Encarnación (Múrcia), i centrarà el seu discurs en les darreres troballes de neandertals en aquesta àrea del sud-est peninsular.
 
Joao Zilhao, investigador ICREA i membre del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP), del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB, parlarà dels «Neanderthals from worldʼs end: results of recent research»). Zilhao, un destacat expert en lʼestudi de lʼextinció dels neandertals i en la relació dʼaquesta espècie amb els humans moderns, parlarà dels coneixements més recents sobre els neandertals a la península Ibèrica i la resta dʼEuropa, i en particular, en el cas de Portugal.
 
També està prevista la participació dels experts Miguel Botella, cap del Laboratori dʼAntropologia Física de la Universitat de Granada, que impartirà la ponència «La enseñanza oficial de la antropología física en España», i Domènec Campillo, del Museu Arqueològic de Catalunya, amb la conferència «La paleopatología y su inicio en la Península Ibérica».
 
 
Més informació a lʼenllaç: