'La mèdium', òpera al Pati de Lletres de la UB

Cartell de l'òpera.
Cartell de l'òpera.
(29/06/2011)

Dimecres 29 i dijous 30, a les 22 h, el Pati de Lletres de lʼEdifici Històric de la UB (Gran Via, 585) acull la representació de lʼòpera La mèdium, de Gian Carlo Menotti, en la versió traduïda per Francesc Parcerisas. Lʼobra, que sʼemmarca en el XXIV Cicle de Música a la Universitat, la representarà la Jove Companyia dʼÒpera del Conservatori del Liceu, amb direcció artística a càrrec de Carmen Bustamante, direcció musical de Daniel Mestre i direcció escènica de Miquel Górriz. La sessió del dimecres 29 es dedicarà exclusivament al personal de la UB, i el dijous 30 sʼobrirà al públic en general.

Cartell de l'òpera.
Cartell de l'òpera.
29/06/2011

Dimecres 29 i dijous 30, a les 22 h, el Pati de Lletres de lʼEdifici Històric de la UB (Gran Via, 585) acull la representació de lʼòpera La mèdium, de Gian Carlo Menotti, en la versió traduïda per Francesc Parcerisas. Lʼobra, que sʼemmarca en el XXIV Cicle de Música a la Universitat, la representarà la Jove Companyia dʼÒpera del Conservatori del Liceu, amb direcció artística a càrrec de Carmen Bustamante, direcció musical de Daniel Mestre i direcció escènica de Miquel Górriz. La sessió del dimecres 29 es dedicarà exclusivament al personal de la UB, i el dijous 30 sʼobrirà al públic en general.

La mèdium és una òpera tràgica en dos actes, obra de GianCarlo Menotti (1911-2007), concebuda a partir dʼun llibret seu. Sʼha dit que Menotti va ser un compositor postpuccinià, ambun estil eclèctic i modern però assequible. Si bé aquesta òpera no té una estructura formal definida, es pot considerar postverista, amb moments cantablesi fins i tot alguna ària.

 
Lʼòpera sʼinspira en lʼambient del Nova York de la immediata postguerra i es va estrenar al Brander Matthews Theater dʼaquesta ciutat el 8 de maig del 1946. Més tard, es va completar amb una altra òpera curta del mateix Menotti, The telephone. Als anys quaranta, quan lʼòpera es considerava un gènere quasi periclitat, La mèdium va animar el panorama operístic nord-americà. Es va cantar a Broadway i va tenir un gran èxit, sobretot quan es va saber que el director dʼorquestra Arturo Toscanini havia anat tres vegades a veure-la i que el 1950 lʼhavia filmada.
 
Lʼobra se situa en una casa molt modesta de Nova York, en què viu una dona de mitjana edat anomenada Baba, que es fa dir Madame Flora (mezzosoprano). Aquesta dona, que és propensa a la beguda, viu dʼenganyar persones modestes fent-los creure que té dots de mèdium i que pot fer aparèixer els fills perduts durant la infantesa. Per dur a terme lʼengany, lʼajuden la seva filla Mònica (soprano) i un noi zíngar, Toby, que té un endarreriment mental. Davant dels clients, Baba organitza sessions espiritistes durant les quals entra en trànsit, mentre Mònica, vestida amb uns vels flotants i ajudada per Toby, apareix il·luminada amb una llum blavosa, impostant una veueta infantil i fent veure que és lʼesperit dʼalgun dels infants.
 
En aquesta ocasió el paper de Madame Flora lʼinterpreta la mezzosoprano Cristina Segura, i el paper de la filla Mònica, la soprano Maria Ponsatí. Els altres papers els interpreten el baríton Josep Vives, la soprano Cristina Escolà i la mezzosoprano Daniela Sarmiento.