Crisi i immigració, nou tema de debat de La Talaia de les Crisis

La Talaia de les Crisis posa la capacitat d'anàlisi d'un grup pluridisciplinari i interdisciplinari d'experts de la UB al servei de la societat catalana i espanyola.
La Talaia de les Crisis posa la capacitat d'anàlisi d'un grup pluridisciplinari i interdisciplinari d'experts de la UB al servei de la societat catalana i espanyola.
(18/07/2011)

La crisi i la immigració han centrat la darrera sessió de la Talaia de les Crisis que ha tingut com a ponents Jaume Domingo, regidor de Convivència i Civisme de lʼAjuntament del Vendrell i diputat al Parlament de Catalunya per CiU, i María Ángeles Marín, directora del Departament de Mètodes dʼInvestigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona.

La Talaia de les Crisis posa la capacitat d'anàlisi d'un grup pluridisciplinari i interdisciplinari d'experts de la UB al servei de la societat catalana i espanyola.
La Talaia de les Crisis posa la capacitat d'anàlisi d'un grup pluridisciplinari i interdisciplinari d'experts de la UB al servei de la societat catalana i espanyola.
18/07/2011

La crisi i la immigració han centrat la darrera sessió de la Talaia de les Crisis que ha tingut com a ponents Jaume Domingo, regidor de Convivència i Civisme de lʼAjuntament del Vendrell i diputat al Parlament de Catalunya per CiU, i María Ángeles Marín, directora del Departament de Mètodes dʼInvestigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona.

 
Prenent com a referència el cas del Vendrell, on el partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC) ha incrementat notablement la seva presència en el Consistori municipal fins a cinc regidors, i tenint en compte que el Vendrell no té un registre dʼimmigració superior a la mitjana de Catalunya, es va debatre sobre com afrontar els problemes associats a una immigració no integrada i com donar-hi solucions per a una convivència cívica en el si dʼun municipi.
 
La Talaia de les Crisis proposa, en primer lloc, aplicar una metodologia per tractar el tema i assegurar-ne lʼèxit:
1) Metodologia
-          No sʼha de negar la realitat. Cal reconèixer que la immigració és un problema (per als mateixos immigrants i per al país receptor), i es percep socialment com a tal.
-          Crear plans de convivència tant en les polítiques locals com en les nacionals sempre a llarg termini.
Sʼhan fet estudis sobre el tema que no sʼhan tingut en compte ni sʼhan considerat en les polítiques dʼimmigració. De vegades els experts no tenen present lʼacció política, o els dirigents de les administracions públiques no parteixen dʼuns fonaments científics per a lʼacció de govern.
 
Així mateix, la Talaia de les Crisis considera que la immigració no és un fenomen nou a Catalunya. Per aquest motiu, fa una mirada al passat per analitzar onades dʼimmigració anteriors i veureʼn les similituds i les diferències per aplicar-les, en la mesura que sigui possible, en el present.
2) Factors històrics
-          El fenomen migratori no és nou; tot i així, a lʼEstat espanyol és relativament recent comparat amb països com Gran Bretanya, França o Alemanya.
-          Tanmateix, no podem oblidar que el poble ja estava sensibilitzat envers el fenomen migratori: a la dècada dels cinquanta del segle passat, es donen emigracions, hi va haver emigracions internes (emigració andalusa a Catalunya) i emigracions cap a lʼestranger (catalans a Amèrica i/o espanyols a Alemanya, especialment). Podem dir, doncs, que es tracta de quelcom recent com a problema, però no dʼun fenomen nou al nostre Estat.
-          Tenir consciència que la integració dʼun determinat volum dʼimmigració és lenta.
 
La Talaia també ha estudiat quines són les consideracions sociològiques que afecten la convivència entre els nouvinguts i els ciutadans autòctons.
3) Consideracions sociològiques que afecten la convivència
-          Vivim en una societat, en què tothom, autòctons i immigrants, tenen drets i deures, però no hem dʼoblidar que la discriminació existeix.
-          Les relacions entre autòctons i immigrants són conflictives, cal promoure el treball en grup per garantir la convivència i enfortir la identitat social receptora.
-          És molt difícil lluitar contra els estereotips i no és bo afrontar-los directament.
-          Cal distingir els grans grups dʼorigen: xinesos, iberoamericans i magrebins. Els seus costums i les seves problemàtiques són diferents i requereixen també un tracte diferenciat. Ara bé, cal evitar també la generació de guetos per facilitar una integració progressiva.
-          Sʼha dʼaconseguir que la immigració sʼimpliqui també en la realitat cultural del lloc de destinació. Pel que fa a aquest objectiu, el paper de la dona es considera cabdal.
-          Hem de tendir a una secularització en les institucions públiques amb la finalitat dʼaturar o eliminar els fonamentalismes religiosos dʼalguns sectors de la immigració o de la població autòctona.
-          En lʼàmbit de lʼeducació, cal evitar fets com ara lʼexistència dʼescoles amb un percentatge elevadíssim de població emigrant que provoqui un rebuig radical per part de lʼautòctona.
-          Calen mediadors fiables i eficaços perquè lʼimmigrant sʼadapti als costums o a les disposicions del lloc dʼacollida, especialment en el terreny sanitari.
-          Tant per dignitat com per seguretat, cal controlar els costums o les pràctiques pròpies del lloc dʼorigen que són molestos, rebutjats o il·legals en el lloc dʼacollida, com, per exemple, lʼús de la burca en la vestimenta de les dones o les actituds masclistes o de maltractament personal.
 
Finalment, la Talaia de les Crisis se centra en lʼanàlisi dels aspectes polítics i econòmics que afecten la immigració i que faciliten o dificulten la convivència ciutadana.
4) Aspectes politicoeconòmics
-          La política municipal té un coneixement més precís de la realitat de la immigració que no pas la política autonòmica o estatal. Des de la política local, sʼha actuat en àmbits com ara el de lʼhabitatge i el de lʼeducació, de difícil comprensió o acceptació per part de les polítiques nacionals. Aquestes actuacions són efecte de lʼapropament dels polítics locals a la realitat concreta. Així, doncs, les polítiques globals haurien de tenir en compte experiències locals.
-          Cal distingir els objectius de les polítiques en què el rebuig de lʼemigració ha estat un dels punts del programa electoral, per exemple, els casos Albiol (Partit Popular) a Badalona i Anglada (Plataforma per Catalunya), en diversos municipis catalans. No totes les actituds contràries a la immigració són iguals.
-          No podem pensar que els grups que defensen posicions xenòfobes són dʼexistència efímera en el marc polític actual.
-          La crisi econòmica que patim des del final del 2007 ha agreujat el problema de la immigració.
-          Cal canviar la política dʼajuts a lʼemigració (en els sectors de la sanitat, lʼeducació, i lʼhabitatge, especialment) per una autèntica política de convivència que tingui en compte tant els immigrants com els autòctons, fonamentada en el treball i en lʼús correcte de les prestacions pròpies de lʼestat del benestar.  
 
La Talaia de les Crisis
 
La Talaia de les Crisis és un grup de treball i opinió, lʼobjectiu del qual és la reflexió, des del coneixement científic, sobre la situació actual de crisi econòmica, les transformacions de la societat i els canvis pel que fa als valors (per això sʼanomena en plural «de les crisis»). Es tracta, principalment, de posar la capacitat d'anàlisi d'un grup pluridisciplinari i interdisciplinari d'experts de la Universitat de Barcelona al servei de la societat catalana i espanyola, el qual emprendrà una anàlisi de la situació actual a partir de les dades existents, i dʼaltres qüestions relacionades amb lʼentorn dʼaquest tema, amb lʼobjectiu de seguir l'actualitat i les perspectives de futur i de canvis a mitjà i a llarg termini.
 

La Talaia de les Crisis s'organitza a partir de sessions internes de treball i de reunions amb experts que són convocats per debatre un tema en concret de la seva especialitat o experiència. A partir d'una anàlisi aprofundida de la realitat actual i de les tendències, es tracta d'elaborar un diagnòstic continuat, unes previsions al més ajustades possible i, quan escaigui, un dictamen sobre les mesures públiques i les conductes privades que són factibles i desitjables en cada moment.