Un planetari de final del segle XVIII per a bibliotecaris, al Museu Virtual
El planetari data de final del segle XVIII i mostra els moviments de la Terra, la Lluna i els planetes al voltant del Sol.
(29/08/2011)
La Col·lecció dʼInstruments Científics del Museu Virtual de la UB la formen més de 500 aparells antics de gran diversitat, que testimonien lʼevolució de la recerca i la docència durant els segles XVIII, XIX i XX. Entre aquests instruments, destaca el planetari, ubicat a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB.
El planetari data de final del segle XVIII i mostra els moviments de la Terra, la Lluna i els planetes al voltant del Sol.
29/08/2011
La Col·lecció dʼInstruments Científics del Museu Virtual de la UB la formen més de 500 aparells antics de gran diversitat, que testimonien lʼevolució de la recerca i la docència durant els segles XVIII, XIX i XX. Entre aquests instruments, destaca el planetari, ubicat a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB.
El planetari, segons sembla, data de final del segle XVIII. Prové de la Gran Bretanya: el va elaborar George Adams a partir dʼun disseny de Benjamin Martin. Es tracta dʼun model que mostra els moviments de la Terra, la Lluna i els planetes al voltant del Sol, un tipus de mecanisme que es va popularitzar al segle XVIII, quan la teoria de Copèrnic es va acceptar plenament.
Lʼús dʼaquest instrument científic per a la docència es remunta a principi del segle XX: al pla dʼestudis de lʼantiga Escola Superior de Bibliotecàries (antecedent de lʼactual Facultat de Biblioteconomia i Documentació), fundada per la Mancomunitat de Catalunya el 1915, hi figuraven assignatures sobre història de les ciències que impartien eminències com ara Rafael Campalans. El planetari sʼemmarca en aquest context, i devia ser una eina que permetia a les futures bibliotecàries de Catalunya aprendre astronomia.
El planetari està fet amb una base de llautó amb forma de tambor sobre un pedestal, i té set braços per als planetes. Per reproduir el moviment del sistema solar, disposa dʼuna maneta que fa rodar els diferents engranatges. Es presenta en una caixa de fusta per conservar-lo.
Altres exemplars idèntics es poden trobar al Museu de la Ciència de Londres, al Museu dʼAstronomia Herschel, a Bath, i a lʼObservatori dʼArmagh, a Irlanda del Nord.
El Museu Virtual vol donar a conèixer la gran riquesa de les col·leccions de la Universitat de Barcelona, formades per obres dʼart, objectes i exemplars del món científic —aparells de diferents procedències, plantes, minerals, animals dissecats— i alguns llibres antics extraordinaris. Actualment, sʼhi poden consultar les col·leccions següents: Art, Col·lecció Belles Arts, Col·lecció dʼArt i Punt dʼInvestigació La Relació de Duoda, Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA), Col·lecció de la Biblioteca del Pavelló de la República, Col·lecció de Mineralogia, Col·lecció Miquel Porter i Moix, Col·lecció Sabater Pi, Fons de Reserva de la Biblioteca, lʼHerbari BCN (CeDocBiV), Instruments Científics, Litoteca de la Facultat de Geologia i Museu de la Farmàcia Catalana.