Un seminari internacional analitza la figura de Giorgio Vasari i la seva obra Les Vides

Cartell del seminari.
Cartell del seminari.
(19/10/2011)

Dimecres, 19 dʼoctubre, a les 9.30 h, la vicerectora dʼArts, Cultura i Patrimoni Lourdes Cirlot ha inaugurat el seminari «Narratives Biogràfiques en la Història de lʼArt», en commemoració del 500 aniversari del naixement de lʼarquitecte, pintor i tractadista Giorgio Vasari, autor de Les Vides, una obra de gran influència en la historiografia de lʼart. El seminari, organitzat pel grup de recerca ACAF/ART (Anàlisi crític i fonts de les cartografies de lʼentorn visual i monumental de lʼàrea mediterrània en època moderna) que dirigeix el catedràtic dʼHistòria de lʼArt de la UB Joan Sureda, es desenvoluparà fins al 22 dʼoctubre i tindrà lloc a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB, a la Facultat de Geografia i Història de la UB i a lʼAuditori del Campus de la Ciutadella de la UPF.

Cartell del seminari.
Cartell del seminari.
19/10/2011

Dimecres, 19 dʼoctubre, a les 9.30 h, la vicerectora dʼArts, Cultura i Patrimoni Lourdes Cirlot ha inaugurat el seminari «Narratives Biogràfiques en la Història de lʼArt», en commemoració del 500 aniversari del naixement de lʼarquitecte, pintor i tractadista Giorgio Vasari, autor de Les Vides, una obra de gran influència en la historiografia de lʼart. El seminari, organitzat pel grup de recerca ACAF/ART (Anàlisi crític i fonts de les cartografies de lʼentorn visual i monumental de lʼàrea mediterrània en època moderna) que dirigeix el catedràtic dʼHistòria de lʼArt de la UB Joan Sureda, es desenvoluparà fins al 22 dʼoctubre i tindrà lloc a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB, a la Facultat de Geografia i Història de la UB i a lʼAuditori del Campus de la Ciutadella de la UPF.

La conferència inaugural ha estat a càrrec dʼAlessandro Nova, del Kunsthistorisches Institut in Florenz, amb el títol «Giorgio Vasari, Le Vite e il genere del ritratto». El seminari sʼorganitzarà al voltant de quatre àrees temàtiques: La biografia com a mètode en el camp de la història de lʼart, Vides i biografies, Particularitats biogràfiques, i Altres Vasari, altres biografies, i hi participaran investigadors europeus i nord-americans com ara Marco Ruffini, de la Northwestern University de Chicago, o Barbara Agosti, de la Università degli Studi di Roma Tor Vergata.

 
Dimecres, a les 17.30 h, es va projectar la pel·lícula Andrei RublevdʼAndrei Tarkovsky com a il·lustració de la jornada, presentada per Ángel Luis Hueso, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, i dijous la jornada també acabarà amb una projecció, la de la pel·lícula Sunflower, de Zhang Yang, que serà presentada per Manel Ollé, de la UPF.
La conferència de clausura serà impartida per Juan María Montijano, de la Universitat de Màlaga, amb «Giorgio Vasari y sus fortunas críticas».
 
En el decurs del seminari es presentarà el projecte dʼACTA/ARTIS Estudis dʼArt Modern, una revista científica que es publicarà tant en format electrònic com en paper, amb lʼobjectiu de promoure, comunicar i difondre la recerca, la crítica i el debat en lʼàrea de lʼestudi de lʼart, lʼarquitectura i els processos visuals en lʼèpoca moderna (segles xv-xviii).
 
Publicades per primer cop el 1550, Les Vides és un dels textos que més repercussió han tingut en la història de lʼart. Vasari no solament va reivindicar la figura dels pintors, escultors i arquitectes com a personatges il·lustres, sinó que també va difondre els procediments tècnics i els plantejaments teòrics de lʼèpoca. Dʼaltra banda, Les Vides representen la creació dʼun gènere literari nou en lʼàmbit artístic. Un gènere que, al començament, centrava la seva atenció en la descripció de la vida dels artistes i que va evolucionar cap al gènere biogràfic, de tanta vigència avui en dia.
 
Lʼobjectiu bàsic del seminari és reconsiderar Les Vides de Vasari en el seu context i en la seva visió dʼèpoca, i analitzar de quina manera el gènere biogràfic, com a font històrica, ha estat i és fonamental en el procés per conèixer la creació artística. Tot això tenint en compte que el fet que els darrers anys del segle xx i lʼinici del xxi la història de lʼart sʼha produït en lʼàmbit dʼuna cultura cada vegada més globalitzada, fa necessària una recerca basada en lʼaplicació de marcs teòrics rigorosos i no reductors, ni en el factor cronològic ni en el cultural, ni pel que fa al caràcter dels procediments, mitjans i estratègies emprats.