Una mirada educativa enfront dels conflictes socials quotidians, a la XVII Setmana de Cinema Formatiu

La Setmana té l’objectiu d’anar més enllà d’una simple activitat pedagògica i transcendir la practica habitual dels cinefòrums, per remarcar els components formatius dels films escollits
La Setmana té l’objectiu d’anar més enllà d’una simple activitat pedagògica i transcendir la practica habitual dels cinefòrums, per remarcar els components formatius dels films escollits
Acadèmic
(14/11/2011)

Del 14 al 18 de novembre tindrà lloc la XVII Setmana de Cinema Formatiu, al Saló de Graus de la Facultat de Pedagogia, al campus de Mundet. La Setmana està organitzada pel Seminari de Cinema Formatiu, un grup integrat per professorat i alumnat de Ciències de lʼEducació que es va constituir lʼany 1995 i que pretén posar de manifest que el cinema, i més concretament el cinema televisiu, contribueix a fomentar, transmetre, refermar o canviar valors i contravalors socials.

La Setmana té l’objectiu d’anar més enllà d’una simple activitat pedagògica i transcendir la practica habitual dels cinefòrums, per remarcar els components formatius dels films escollits
La Setmana té l’objectiu d’anar més enllà d’una simple activitat pedagògica i transcendir la practica habitual dels cinefòrums, per remarcar els components formatius dels films escollits
Acadèmic
14/11/2011

Del 14 al 18 de novembre tindrà lloc la XVII Setmana de Cinema Formatiu, al Saló de Graus de la Facultat de Pedagogia, al campus de Mundet. La Setmana està organitzada pel Seminari de Cinema Formatiu, un grup integrat per professorat i alumnat de Ciències de lʼEducació que es va constituir lʼany 1995 i que pretén posar de manifest que el cinema, i més concretament el cinema televisiu, contribueix a fomentar, transmetre, refermar o canviar valors i contravalors socials.

 

Mitjançant la projecció de nou pel·lícules, i la sessió de treball posterior, la Setmana té lʼobjectiu dʼanar més enllà dʼuna simple activitat pedagògica i transcendir la practica habitual dels cinefòrums —que acostumen a estar centrats en els valors artístics, conceptuals o ideològics de la pel·lícula—, per remarcar els components formatius dels films escollits. Tal com expliquen els organitzadors, «els mitjans de comunicació ens han sensibilitzat amb les formes de violència més visuals, i amb tipologies determinades de maltractament. Però, per contra, tot i que han configurat una plataforma molt positiva per a la societat, també han provocat una conseqüència col·lateral no tan positiva, com és ara el fet de provocar una certa normalització de la violència».
 
Maltractaments o assassinats de dones, negligències en la cura dels fills, violència entre iguals a les escoles, maltractaments a la gent gran, assetjament en lʼentorn laboral, estan a lʼordre del dia en els mitjans de comunicació massius, i només són la punta de lʼiceberg dʼaltres formes de violència més subtils, que queden en un segon pla. La Setmana pretén visualitzar, debatre i prendre consciència de la necessitat dʼactuar des de la mirada educativa enfront dels conflictes socials quotidians, aquells que conformen la gran massa de lʼiceberg.
 
A tall dʼexemple, la primera pel·lícula que es projectarà, dilluns al matí, és Biutiful, dʼAlejandro G. Iñárritu, que narra la història dʼUxbal (Javier Bardem), un home que viu sol en un barri marginal de Barcelona i que ha de lluitar per la seva supervivència i la dels seus fills, Maramba i Mateu, alhora que encara manté el contacte amb la seva exdona, Maramba, massatgista i prostituta. Uxbal és un heroi tràgic, un home que cerca redimir-se, que sent la proximitat de la mort. El director i guionista Iñárritu presenta el dolor sense concessions. Fa una construcció dels baixos fons de Barcelona on conflueixen tota mena de gent. Un lloc on tothom sembla estar de pas, ningú té arrels, i on sembla que la llei de la selva és lʼúnica que regeix per sobreviure. Un lloc que es presenta amb una fotografia excel·lent de Rodrigo Prieto, i amb un mar que només apareix com a sinònim de mort. 
 
També dilluns 14, però a la tarda, es podrà veure El truco del manco, de Santiago A. Zannou, que narra la història dʼEnrique Heredia, El Cuajo, un buscavides paio agitanat amb mig cos afectat per una paràlisi cerebral que li impedeix caminar amb facilitat. El Cuajo convenç el seu amic Adolfo, un jove mulat que viu en un barri dormitori dels afores de la ciutat —amb un pare alcohòlic i amb problemes de salut—, per aixecar un estudi musical on guanyar-se la vida amb el talent i la passió que els uneix: el hip-hop. La pel·lícula és profundament realista, i a través dels seus fotogrames, copsem lʼafany de superació dʼun home que té totes les traves físiques i socials del món i, tot i així, lluita amb força pels seus somnis, encara que sap dʼentrada que aquests no es faran realitat perquè és conscient que un és víctima dʼon neix, dʼallà on la ruleta de la vida sʼha dignat situar el seu destí.
 
La resta de pel·lícules que es projectaran en la XVII Setmana de Cinema Formatiu són:
 
Cobardes (José Corbacho), que tracta sobre lʼassetjament escolar (bullying) i les relacions dels subjectes al llarg de la vida: família, grups dʼiguals, entorn educatiu i social més ampli.
Nina (Sofia Vaccaro), que explica la vida dʼuna una adolescent de 16 anys que viu en una colònia rural dʼOberá, a lʼArgentina, i que té el somni dʼanar a treballar a la gran ciutat, per poder guanyar diners i enviar-los a la família, i per poder estudiar i créixer. Tanmateix, el destí farà que acabi sent enganyada i explotada sexualment.
Mi piace lavorare: mobbing (Francesca Comencini), que també aborda la temàtica de lʼassetjament.
Sex Slaves (Ric Esther Bienstock), un documental que mostra la història de Viorel, un home que busca amb determinació la seva dona, que va ser capturada a Turquia per una xarxa de tràfic quan estava embarassada de quatre mesos. Al llarg de la pel·lícula, es donen a conèixer altres històries personals de víctimes que també van ser venudes en diverses ocasions i en diferents països. Mitjançant càmeres ocultes, el documental posa de manifest els horrors de les víctimes i com les introdueixen a lʼesclavitud sexual.
Niñas de hojalata (Miguel Bardem), que aborda el tema del maltractament a la família.
The blind side (John Lee Hancock), una pel·lícula indicada per treballar valors com ara lʼesforç, la constància, la il·lusió, lʼoportunitat, la confiança, i altres de necessaris per a la vida i el creixement personal.
Lugares comunes (Adolfo Aristaráin), que reflexiona en primera persona al voltant de la frustració i lʼamargor dʼun home que veu com ha arraconat els seus ideals per un món millor a causa dels interessos materialistes i de comoditat.