La primera biografia de Pere Bosch Gimpera recull la trajectòria d'aquesta figura cabdal en la història catalana
El catedràtic de Prehistòria de la UB Francisco Gracia acaba de publicar Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio (Marcial Pons, 2011), la primera biografia sobre el que va ser rector de la UB durant el període republicà i conseller de Justícia amb el president Lluís Companys. Bosch Gimpera va ser una destacadíssima figura intel·lectual en el seu camp, com a prehistoriador, i també com a renovador de la institució universitària, com a catalanista i com a figura cabdal del regeneracionisme polític espanyol de la Segona República.
El catedràtic de Prehistòria de la UB Francisco Gracia acaba de publicar Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio (Marcial Pons, 2011), la primera biografia sobre el que va ser rector de la UB durant el període republicà i conseller de Justícia amb el president Lluís Companys. Bosch Gimpera va ser una destacadíssima figura intel·lectual en el seu camp, com a prehistoriador, i també com a renovador de la institució universitària, com a catalanista i com a figura cabdal del regeneracionisme polític espanyol de la Segona República.
El professor Gracia ha esporgat una gran quantitat de documentació inèdita en arxius mexicans, anglesos, francesos i alemanys, i ha tret a la llum correspondència diversa, projectes polítics, docents i pedagògics desconeguts fins avui, i que no sʼesmentaven en els escrits memorialístics del mateix Bosch que es van publicar als inicis dels anys vuitanta del segle passat i que només arribaven fins al 1939. Gracia explica que aquesta recopilació documental «ha permès construir una visió molt diferent del personatge, centrada en la seva trajectòria personal, de formació intel·lectual i acadèmica». Pere Bosch Gimpera és «un personatge central en la història de Catalunya i de la Segona República», insisteix Gracia; «les seves reflexions sobre la modernització de la universitat, sobre el bilingüisme, sobre el professorat i les beques, fetes a la dècada dels anys vint, són, noranta anys després, de màxima actualitat». La biografia es deté especialment en la seva tasca com a renovador pedagògic universitari, mirant dʼimportar els mètodes que havia descobert en la seva estada postdoctoral a la universitat alemanya, com a teòric del catalanisme i com a conseller de lʼúltim govern de Companys. Pel que fa a la seva tasca acadèmica, Bosch és un prehistoriador que «creu que el divers substrat preromà de la península marca de forma indeleble la posterior història dʼEspanya. Tots els intents uniformadors, des dels romans fins als borbons, sʼestavellen contra una realitat diversa i irreductible», explica Gracia. La seva altra gran aportació acadèmica decisiva va ser el Museu Arqueològic de Catalunya: lligar la docència i la recerca, entre la universitat i el museu, tal com havia vist fer a Alemanya.