Cap a un futur amb dissolvents més respectuosos amb el medi ambient i plàstics més segurs
La sostenibilitat implica redissenyar els objectes que ens envolten prioritzant els materials més segurs i respectuosos amb el medi ambient. Avui dia, s'està invertint un gran esforç en la recerca de productes i processos químics més sostenibles. En són un exemple, entre dʼaltres, els dissolvents d'origen agrícola, els processos químics energèticament més eficients o els polímers no tòxics i biodegradables. En aquesta línia, el material plàstic ideal hauria de ser no tòxic, no inflamable, biodegradable mitjançant microorganismes adaptats i que es produeixi en una varietat àmplia de textures i qualitats. El polímer que satisfà aquestes qualitats és l'alcohol polivinílic (PVA), descobert el 1914 per Fritz Klatte. No obstant això, lʼús del PVA està limitat a algunes aplicacions concretes: s'empra en cirurgia perquè no és tòxic i perquè se substitueix lentament per teixits propis, i també en municions i caixes de pirotècnia, atès que no és inflamable.
La sostenibilitat implica redissenyar els objectes que ens envolten prioritzant els materials més segurs i respectuosos amb el medi ambient. Avui dia, s'està invertint un gran esforç en la recerca de productes i processos químics més sostenibles. En són un exemple, entre dʼaltres, els dissolvents d'origen agrícola, els processos químics energèticament més eficients o els polímers no tòxics i biodegradables. En aquesta línia, el material plàstic ideal hauria de ser no tòxic, no inflamable, biodegradable mitjançant microorganismes adaptats i que es produeixi en una varietat àmplia de textures i qualitats. El polímer que satisfà aquestes qualitats és l'alcohol polivinílic (PVA), descobert el 1914 per Fritz Klatte. No obstant això, lʼús del PVA està limitat a algunes aplicacions concretes: s'empra en cirurgia perquè no és tòxic i perquè se substitueix lentament per teixits propis, i també en municions i caixes de pirotècnia, atès que no és inflamable.
El PVA és el polímer biodegradable que es produeix més al món. Lʼany 2000 seʼn van produir aproximadament 1,1 milions de tones. No obstant això, la seva expansió es veu limitada pel fet que per cada tona de PVA produïda es generen 1,63 tones d'un corrent residual anomenat MM80, la producció del qual no es pot evitar perquè s'origina amb la reacció principal del procés per obtenir PVA. En conseqüència, cal valoritzar-la. El nom que rep aquest corrent, MM80, es deu a la seva composició química, formada per un 80 % en pes dʼacetat de metil i un 20 % de metanol, que es pot utilitzar en la producció de PVA.