Notícies

Inici  >  Notícies > Jorge Echeverría obté el Premi Ramon Margalef per un article publicat a "Nature...

Jorge Echeverría obté el Premi Ramon Margalef per un article publicat a "Nature Chemistry"

Jorge Echeverría

Jorge Echeverría

28/12/2011

L’investigador Jorge Echeverría, doctorat a la UB l’any 2010, ha obtingut el Premi Ramon Margalef, que atorga el Consell Social de la UB, per l’estudi publicat a Nature Chemistry amb el títol «Dihydrogen contacts in alkanes are subtle but not faint». Es tracta d’una recerca que han dut a terme investigadors de la UB i de la Universitat Hebrea de Jerusalem, en què s’ha demostrat que, en certes condicions, les interaccions entre grups carboni-hidrogen (CH) ―molt habituals en la química de compostos orgànics― poden ser molt més fortes del que es pensava. El treball amplia el paradigma tradicional i pot tenir aplicacions diverses en l’àmbit de la química, de la mateixa manera que també pot incidir  en la indústria i les patents en aquest sector.

 
En la recerca premiada s’han estudiat els alcans polièdrics (o poliedrans), formats per àtoms de carboni envoltats per àtoms d’hidrogen, per la capacitat que tenen de crear estructures cristal·lines estables amb temperatures de fusió de fins a 400 ºC. En l’estudi s’ha trobat que els poliedrans compleixen diversos requisits químics perquè les interaccions de dihidrogen ―en principi considerades febles― siguin més fortes del que els experts imaginaven. En particular, s’ha vist que el fet que l’àtom de carboni que sosté un hidrogen estigui connectat a un esquelet gran de més carbonis afavoreix molt aquesta interacció.
 
Els investigadors han dut a terme un estudi computacional sistemàtic dels enllaços de dihidrogen homopolars (CH···HC), que és com s’anomenen les forces que uneixen els poliedrans. D’una banda, s’ha trobat que, com més plana és la superfície del poliedrà, més fortes són les interaccions intermoleculars. D’altra banda, el fet que aquests poliedres siguin de tipus esfèric permet que puguin establir interaccions amb molècules veïnes en moltes direccions. La conjunció d’aquests factors explica la gran cohesió dels cristalls dels poliedrans, que tan sols a temperatures elevades perden l’ordre tridimensional per formar un líquid.
 
S’ha de tenir en compte que el tipus d’interaccions estudiades són omnipresents en la química molecular de compostos orgànics, organometàl·lics o de coordinació, i en aquest sentit la recerca premiada farà replantejar, per exemple, els estudis de les estabilitats relatives de diferents estructures cristal·lines d’un mateix compost. Aquest punt és important per a la indústria farmacèutica, atès que cada forma d’un mateix compost (denominada polimorf) presenta propietats farmacològiques diferents. A més, una patent només cobreix un d’aquests polimorfs i el descobriment d’una nova forma d’un mateix compost és patentable.
 
El guanyador del premi, Jorge Echeverría, es va doctorar en Química a la UB el 2010 i actualment treballa com a investigador al Centre d’Elaboració de Materials i d’Estudis Estructurals del Centre Nacional de la Recerca Científica (CEMES-CNRS), a Tolosa de Llenguadoc. El Premi Ramon Margalef que ha obtingut Echeverría l’atorga el Consell Social de la UB al millor article derivat d’una tesi doctoral llegida en aquesta Universitat que hagi estat publicat en una revista reconeguda en l’àmbit de les ciències experimentals i de la salut.
 
Rep l’accèssit el desenvolupament d’una nova tècnica que evidencia la complexitat de la comunicació entre cèl·lules
 
La investigadora Gemma Navarro, doctorada a la UB l’any 2010, ha obtingut l’accèssit del Premi Ramon Margalef per l’article «Detection of heteromerization of more than two proteins by sequential BRET-FRET», publicat a Nature Methods. L’equip de recerca de Gemma Navarro, integrat per investigadors de la Facultat de Biologia de la UB i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), ha desenvolupat una tècnica de transmissió d’energia per ressonància seqüencial (SRET) de gran valor en el camp de detecció d’interaccions entre proteïnes, i que permet identificar per primera vegada combinacions de més de dos receptors en la membrana de cèl·lules vives.
 
Gràcies a aquesta nova tècnica, queda demostrat que la comunicació entre cèl·lules encara és més rica del que es pensava. Amb la recerca de Gemma Navarro s’ha identificat la combinació de tres receptors en la membrana de cèl·lules vives i no es descarta que es puguin descobrir combinacions més importants. El pas següent serà analitzar la geometria d’aquestes combinacions per entendre’n el significat biològic. En properes recerques, s’estudiarà de quina manera es poden aplicar aquests descobriments estructurals a malalties neurodegeneratives i psiquiàtriques.
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona