Notícies

Inici  >  Notícies > M. Carme Verdaguer: «En un moment de crisi econòmica la solució per a algunes...

M. Carme Verdaguer: «En un moment de crisi econòmica la solució per a algunes empreses pot ser incrementar la innovació a través de la col·laboració amb la universitat»

El nostre repte és que investigadors que no han col·laborat mai amb empreses o institucions ho facin

El nostre repte és que investigadors que no han col·laborat mai amb empreses o institucions ho facin

Ara que ja tenim més experiència, probablement som més exigents i més rigorosos a l’hora de valorar quin projecte té sentit que vagi cap a la creació d’una empresa

Ara que ja tenim més experiència, probablement som més exigents i més rigorosos a l’hora de valorar quin projecte té sentit que vagi cap a la creació d’una empresa

És important que hi hagi un reconeixement en la carrera acadèmica dels investigadors que són actius en la tercera missió de la Universitat

És important que hi hagi un reconeixement en la carrera acadèmica dels investigadors que són actius en la tercera missió de la Universitat

10/01/2011

M. Carme Verdaguer és directora general de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), l’entitat del Grup UB destinada a la transferència del coneixement. Actualment, l’FBG dóna suport als investigadors de la UB que col·laboren amb empreses i institucions o que volen transferir la seva recerca per la via de patents o altres mecanismes, i ajuda així mateix noves empreses creades a partir de la comercialització d’un resultat de recerca.

 
Enginyera Química per l’Institut Químic de Sarrià (Universitat Ramon Llull) i màster en Direcció i Administració d’Empreses (MBA) per la Universitat de Califòrnia - Los Angeles (UCLA), Carme Verdaguer ha treballat com a investigadora al Departament de Química Biològica de la Facultat de Medicina de l’UCLA, així com al departament de síntesi d’una empresa de productes intermedis per a la indústria farmacèutica a Catalunya. Posteriorment, ha continuat la seva trajectòria professional en els camps de la transferència de tecnologia, de la col·laboració universitat-empresa i de la gestió universitària.

—L’any passat es va arribar a 832 contractes universitat-empresa gestionats per la Fundació Bosch i Gimpera. Com valora aquesta xifra? Quins són els sectors més consolidats pel que fa a la col·laboració universitat-empresa i quins són els emergents?

 
Penso que els 832 contractes són una dada prou rellevant. Ara bé, aspirem a superar-la i millorar-la perquè tenim marge per fer-ho i estem dissenyant programes que ens ajudaran a incrementar aquestes dades de contractació, tant pel que fa al volum i nombre de contractes, com també en relació amb l’import total contractat, que és molt significatiu.
 
Cal dir que aquests darrers anys ens trobem en una situació econòmica molt complexa que ha afectat la col·laboració universitat-empresa. Hi ha empreses que tenen problemes seriosos de continuïtat i en aquests moments la seva prioritat no és pas la col·laboració amb la universitat. Tanmateix, també veiem que en un moment de crisi econòmica incrementar la innovació pot ser la solució per a algunes empreses, a través de la col·laboració amb la universitat.
 
Penso, sobretot, en petites i mitjanes empreses, per a les quals hem engegat programes específics que ajudin a millorar la seva competitivitat i el creixement a través de la innovació. Hem posat en marxa un programa de dinamització de la innovació a l’empresa, mitjançant el qual formem titulats de la UB en gestió de la innovació. Posteriorment, aquests estudiants fan pràctiques i s’insereixen en petites i mitjanes empreses justament per desenvolupar-hi projectes d’innovació.
 
Hi ha moltes coses per fer i  per millorar en la relació universitat-empresa i estem treballant en aquesta línia. Hi ha investigadors a la UB que, des dels seus propis grups de recerca, tenen una llarga trajectòria de col·laboració amb empreses, i lògicament, treballem molt amb ells i els donem suport. El nostre repte, però, és que investigadors que no han col·laborat mai amb empreses o institucions ho facin. Per això, promovem la transferència de coneixement des de les àrees d’humanitats i de les ciències socials. Pensem que hi ha un gran potencial en aquestes àrees.
 
—L’any passat l’Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI) va integrar-se a l’FBG. Quins serveis s’ofereixen actualment als investigadors des de l’àrea de Valorització i Llicències de la Fundació?
 
La integració de l’AVCRI a l’FBG ha permès agrupar les funcions de transferència de coneixement i innovació en una única institució, i d’aquesta manera aprofitar les sinergies entre l’FBG i l’AVCRI per agilitzar i potenciar el suport actiu als investigadors de la UB en totes les modalitats de transferència de coneixement i tecnologia.
 
El servei que oferim, que és el que inicialment proporcionava l’AVCRI, comença quan un investigador té un resultat de recerca que creu que es podria protegir, tant per la via de les patents o per altres modalitats de propietat industrial i intel·lectual. El requisit és que s’ha de tractar d’un resultat nou, que es pugui aplicar i que tingui, també, interès comercial. És molt important que l’investigador s’adreci a nosaltres abans de publicar o divulgar la recerca, per exemple amb una presentació en un congrés. Juntament amb el Centre de Patents de la UB, analitzarem si aquell resultat es pot protegir, com a patent, com a registre de programari, etc. I també farem un primer estudi de mercat per avaluar si pot tenir un interès comercial.
 
Un cop protegit el resultat de la recerca, fem actuacions per transferir-la. Som molt proactius a l’hora d’identificar empreses que hi puguin estar interessades. Estem subscrits a diferents bases de dades internacionals i tenim en compte el mercat global.
 
—Una altra de les àrees de l’FBG és la de Creació d’Empreses. En un moment de crisi com l’actual sembla que les persones puguin estar temptades de buscar la seguretat per sobre d’altres prioritats. Com afecta això l’esperit emprenedor?
 
A casa nostra, l’esperit emprenedor cal seguir treballant-lo molt. Fa temps que duem a terme iniciatives en aquesta línia, en col·laboració amb la Càtedra d’Emprenedoria de la UB i el suport de Banco Santander. Però a partir d’experiències d’altres països —sobretot de països nòrdics—, crec que aquesta sensibilització s’hauria de començar a conrear abans, perquè en arribar a la universitat a vegades ja és massa tard. Conec alguns programes de països escandinaus que ho comencen a fer a l’escola primària.
 
Impartint sessions en cursos de creació d’empreses, participant en jornades, i sobretot, parlant amb estudiants, m’he adonat que, malauradament, molt pocs consideren crear una empresa com una primera opció professional. Per incentivar-ho cal parlar també amb els investigadors, amb els grups de recerca, amb gent que fa doctorats, estades postdoctorals, etc. Són persones que poden generar uns resultats de recerca que podrien ser la base per a la creació d’una empresa, encara que a vegades no estan en disposició de fer-ho o no tenen l’esperit emprenedor per dir: «Ho liderem nosaltres».
 
Per contra, també hi ha persones emprenedores que sí que volen posar en marxa nous projectes empresarials i estan buscant aquests resultats de recerca que serien la base de les seves iniciatives. Posar en contacte uns i altres també forma part de la nostra tasca.
 
El que notem com a efecte de la crisi és que és més difícil trobar finançament per a aquestes noves empreses, cosa que òbviament dificulta que es puguin crear. Les empreses de nova creació són més vulnerables a la crisi.
 
D’altra banda, fa uns deu anys el Govern de la Generalitat va posar en marxa polítiques actives per donar suport a la creació d’empreses, i se’n van crear moltes. Ara que ja tenim més experiència, probablement som més exigents i més rigorosos a l’hora de valorar quin projecte té sentit que vagi cap a la creació d’una empresa.
 
—Quina opinió té del paper de les universitats en el desenvolupament de l’economia catalana? Pel que fa a la transferència de coneixement i d’innovació, som capdavanters a l’Estat, però estem endarrerits a escala europea...
 
La tercera missió de les universitats és relativament nova en el nostre entorn, però a les universitats catalanes està ben assumida. Ara bé, és veritat que comparant-nos amb universitats europees i americanes estem clarament més enrere. Els resultats de la transferència de coneixement no són immediats sinó que són a mig i llarg termini.
 
Per exemple, analitzem els retorns econòmics derivats d’un contracte de llicència: la universitat no comença a cobrar cànons d’una llicència fins que l’empresa que hem llicenciat no comercialitza el producte que s’ha desenvolupat basant-se en una tecnologia de la UB. Des que es llicencia fins que es desenvolupa el producte —i fins que aquest es comercialitza—, poden passar anys. En el sector farmacèutic, per exemple, poden ser bastants anys.
 
A la UB, i també a la majoria d’universitats espanyoles, aquest paràmetre encara és molt baix, comparat amb altres universitats europees i americanes que fa molt més temps que potencien aquesta modalitat de transferència. Per començar a transferir hem de tenir una cartera de patents forta. I després, quan ja s’ha transferit, és quan vindran aquests retorns econòmics.
 
Passa el mateix amb la creació d’empreses. A vegades s’han valorat indicadors quantitatius com ara el nombre d’empreses creades. Però el que interessa és que aquestes empreses creixin, que es consolidin i creïn llocs de treball. D’aquesta manera, també generaran retorn per als accionistes, entre els quals hi ha la UB, que participa en l’accionariat d’aquestes empreses derivades basades en tecnologia desenvolupada a la mateixa universitat.
 
—Ara que tenim un nou Govern de la Generalitat, quin seria el seu missatge per als responsables de les polítiques relatives a la transferència de coneixement?
 
Els demanaria que estudiïn bé el que ja hi ha, el que s’està fent i ha funcionat bé. Perquè a vegades el perill en una nova etapa és començar de nou sense tenir en compte iniciatives positives i que ja funcionen.
 
Una altra cosa que hem reclamat moltes vegades des de les universitats i els centres públics de recerca és que, a l’hora de dissenyar noves iniciatives i nous programes, es tingui en compte els actors, és a dir, que se’ns tingui en compte a nosaltres. Sovint, se’ns presenta el programa acabat i amb un llacet, i veus que no ets a temps de fer-hi aportacions basades en la teva experiència real, aportacions que serien útils.
 
També els demanaria que es destinin recursos amb el benentès que no donaran mai uns resultats immediats, per bé que tampoc han de ser mai un xec en blanc: cal exigir resultats.
 
I finalment, un últim apunt. És important que hi hagi un reconeixement en la carrera acadèmica dels investigadors que són actius en aquesta tercera missió. La recent resolució de la Comissió Nacional Avaluadora de l’Activitat Investigadora, per la qual s’estableix un nou camp relatiu a la transferència de coneixement i innovació en l’avaluació de l’activitat investigadora, és un pas important en aquesta direcció.
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona