Notícies

Inici  >  Notícies > Peter Wagner: «Altres societats poden ensenyar als europeus que cal fer més...

Peter Wagner: «Altres societats poden ensenyar als europeus que cal fer més esforços i tenir més creativitat per afrontar la situació global»

«Per a la investigació que he estat fent i per al que vull fer en el futur, és important tenir un marc en què la sociologia sigui més oberta que en altres llocs;  i això passa a la Universitat de Barcelona»

«Per a la investigació que he estat fent i per al que vull fer en el futur, és important tenir un marc en què la sociologia sigui més oberta que en altres llocs; i això passa a la Universitat de Barcelona»

«Necessitem que s’obri un nou debat sobre la relació de la sociologia, que se situaria al centre, amb el pensament individualista econòmic, d’una banda, i el pensament polític i institucional, de l’altra»

«Necessitem que s’obri un nou debat sobre la relació de la sociologia, que se situaria al centre, amb el pensament individualista econòmic, d’una banda, i el pensament polític i institucional, de l’altra»

17/01/2011

El professor Peter Wagner ha triat la UB per desenvolupar la seva recerca, concretament al Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials, a la Facultat d’Economia i Empresa. Aquest investigador ICREA dirigeix a la UB el projecte Trajectòries de modernitat: comparació de les varietats europees i no europees (TRAMOD), pel qual ha rebut una advanced grant del Consell Europeu de Recerca. Wagner ha centrat la seva investigació en la sociologia històrica i la política comparativa, la teoria social i política, i la sociologia de les ciències socials, àrees en les quals s’ha guanyat un reconeixement internacional. El seu acostament des de la teoria social i la política a la teoria de la modernitat —que és el seu treball més citat— combina l’anàlisi institucional amb l’enfocament interpretatiu de les formes de coneixement de les societats modernes. Recentment, ha analitzat el procés d’integració europeu mitjançant l’estudi de les transformacions institucionals de les societats europees dels dos últims segles, així com les transformacions en la consciència europea. Arran d’aquest treball, ha publicat el llibre Modernity as experience and interpretation: a new sociology of modernity (Cambridge, Polity, 2008).

Què el va impulsar a venir a Barcelona i, en concret, a la UB per desenvolupar la seva recerca en sociologia?


La primera vegada que vaig sentir parlar de l’ICREA vaig pensar que era un instrument excel·lent per a iniciatives científiques, però en aquell moment estava en una altra situació. Més endavant, vaig pensar que podia ser una manera de venir a Barcelona, i així va ser. Quant a la Universitat de Barcelona, hi coneixia algunes persones, m’agradava la seva feina i manteníem contacte professional. A més, per a la investigació que he estat fent i per al que vull fer en el futur, és important tenir un marc en què, en primer lloc, la sociologia sigui més oberta que en altres llocs. I això passa a la Universitat de Barcelona, en comparació amb altres universitats, en general, de Catalunya, Espanya o Europa. És a dir, és necessària una sociologia oberta a qüestions teòriques i a qüestions històriques, i això ara no sempre és així: la sociologia s’ha professionalitzat massa a molts llocs, i s’ha tancat una mica a certs aspectes. Però aquí segueix oberta. Aquesta és la meva primera raó. L’altra ―que potser es refereix més en general a Barcelona i també a Espanya― és que la meva recerca actual és una mena de sociologia global, amb la mirada posada en les societats europees comparant-les amb les no europees, i per investigar això necessito un context cosmopolita. Per exemple, investigaré sobre països llatinoamericans, i estar a Barcelona és molt adequat, molt millor que en altres llocs d’Europa.

Vaig arribar a l’estiu i de moment tot és nou, però ara com ara les experiències estan sent molt positives. He vingut amb un projecte de recerca que implicarà contractar diversos investigadors, engegar col·laboracions de recerca, disposar de certs requisits espacials i estructurals, i encara ho estem engegant. Però tot està anant bastant ràpid, o sigui que estic molt content.

En quin moment es troba el seu projecte de recerca?

Estem en una fase inicial. El projecte va començar al juliol i és relativament gran i important: durarà cinc anys i implicarà deu o dotze investigadors. Fins ara hem dedicat bona part del temps a seleccionar els investigadors de doctorat i de postdoctorat que treballaran amb nosaltres. De fet, ara comencen a arribar, de manera que estem en fase de muntatge, la fase anterior a l’inici real de la investigació. Al principi de tot.

Vostè dedica una part important del seu projecte de recerca a l’estudi de les societats de Sud-àfrica i el Brasil. Per què aquestes dues societats en concret?

La qüestió bàsica que m’interessa, en les condicions globals actuals, és si les societats segueixen tenint la possibilitat de desenvolupar la seva pròpia convivència; si tot acaba assemblant-se; si vivim tots en unes societats democràtiques de mercat que són molt similars, com pensen molts dels meus col·legues. Personalment, crec que no és així: encara tenim societats diferents i prenem decisions diferents sobre la convivència. Per investigar-ho, en treballs anteriors m’he basat en les societats europees i nord-americanes, comparant-les, però volia ampliar més l’àmbit d’estudi, més enllà d’occident. En concret, volia estudiar societats en què s’estigui treballant en aquest sentit, en què hi hagi un debat obert sobre el que les caracteritza, quines són les seves experiències i com en poden treure el màxim profit.

És el cas de Sud-àfrica després de l’apartheid: la idea de noves formes de conviure, per a la població africana blanca i negra, i la formació d’una nova societat després de l’opressió de l’apartheid. Al Brasil també hi trobem una cosa similar perquè és una societat que durant molt temps ha estat governada per una petita elit d’industrials i terratinents, però en els últims anys la participació pública s’ha ampliat ràpidament: hi ha un concepte molt viu de ciutadania i estan aflorant iniciatives en aquest sentit. A més, els brasilers tenen una manera molt característica de veure la seva societat. Són dos casos relacionats amb la idea que sí que hi ha pluralitat en l’organització de les societats modernes.

En la seva recerca, parla del concepte creativitat col·lectiva. Com ho aplicaria en el cas d’Europa? Creu que tenim creativitat col·lectiva per respondre als reptes que tenim al davant? Com ens hi posicionem en comparació amb les societats d’altres continents?

Començaré per referir-me al concepte, que crec que és important per al meu treball per raons de contrast. En moltes de les ciències socials, ara es tendeix a pensar més en les persones i menys en els col·lectius, i més en termes de racionalitat que en termes de creativitat. Em refereixo a l’elecció racional de l’economia però també de la sociologia i altres ciències. Des del meu punt de vista, és una òptica molt limitada del món social i de l’ésser humà: és possible que siguem més individualistes i més racionals (o no), però la imaginació creativa i el desig de fer coses junts segueixen sent significatius. Per això crec que aquest terme és important, i per això vull estudiar els col·lectius, com a grans societats, i el desenvolupament creatiu de les solucions que apliquen als problemes que van tenint.

A Europa, crec que les nacions sempre han estat, en general, el col·lectiu més important, però el segle passat va conèixer la construcció d’Europa en el nou context global, en el marc posterior a la Segona Guerra Mundial i, abans que res, en el context del socialisme i la globalització, crec que els europeus han intentat actuar de forma creativa, trobant solucions col·lectives als seus problemes. Es tracta d’un procés que ja he estudiat i que té nombrosos punts febles, però en molts sentits ha estat interessant i rellevant en el context global.

Potser és cert que el relatiu èxit d’aquest procés a Europa només s’ha aconseguit perquè les societats europees en general són relativament riques comparant-les amb la resta del món, i perquè, relativament també, tenen democràcies consolidades. És possible que només es pugui aconseguir aquest desenvolupament en aquestes condicions.
 
Segons el meu parer, no té per què ser així. En primer lloc ―i el Brasil i Sud-àfrica probablement són els millors exemples en aquest sentit―, aquestes potser no sempre siguin les millors condicions per entendre la pròpia realitat; és possible que hi hagi altres elements més importants, en concret el context dels problemes històrics i la forta voluntat col·lectiva d’afrontar aquests problemes, cosa que ara trobem més al Brasil o Sud-àfrica que no pas a Europa. En segon lloc, també pot passar que Europa i els europeus estiguin tan convençuts de les seves pròpies institucions i les seves solucions històriques, que creuen que poden seguir vivint de la mateixa manera, potser amb petites adaptacions. En el context globalitzat actual, potser això és insuficient, i altres societats poden ensenyar als europeus que cal fer més esforços i tenir més creativitat per afrontar la situació global.

Quins són els principals reptes actuals de la sociologia com a disciplina?

Entre les ciències socials, la sociologia ha estat la disciplina que ha treballat amb el que s’ha anomenat conceptes col·lectius, com ara societat, classe, nació i estat. Es tracta de conceptes bàsics per a la sociologia, i molts estan immersos ara en un fort debat. Em refereixo al declivi de la identitat nacional, de la classe treballadora o de la consciència de classe en general, la qual cosa es pot demostrar empíricament. Ara bé, un dels principals problemes de la sociologia és com afrontar aquesta situació sense recórrer a l’individualisme i al racionalisme, com s’ha fet en economia, i sense limitar-se al simple coneixement de l’estat i les seves institucions.

Els sociòlegs han de dirigir una nova mirada al que els és específic: les relacions entre éssers humans, les relacions socials i les configuracions socials, que no són ni imperialistes ni racionalistes, ni simplement institucionals i legals. Necessitem que s’obri un nou debat sobre la relació de la sociologia, que se situaria al centre, amb el pensament individualista econòmic, d’una banda, i el pensament polític i institucional, de l’altra. Això és molt difícil en el context de la globalització, però cal desenvolupar noves eines d’aquest tipus.

El que pretenc amb l’estudi de diferents societats del món és intentar avançar en un tipus de sociologia interessada per la col·lectivitat, sense pensar que les nacions, els estats i les classes són coherents i que sempre seran així. Parteixo de la base que són llocs en què existeix la comunicació. Aquesta és la meva resposta si em pregunta sobre un repte futur de la sociologia. No és que cregui que tothom ho hagi de tractar de la mateixa manera, però la sociologia hauria d’entendre que està en un moment important de la seva història i que ha de trobar les seves pròpies respostes, que no són ni les de les ciències econòmiques ni les de la ciència política.
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona