Encara no es coneix bé quin és lʼimpacte de fenòmens naturals extrems com les grans tempestes sobre els grans fons marins, que acullen el conjunt dʼecosistemes més gran i desconegut del planeta. «La idea que les grans fondalades marines són regions permanentment encalmades és falsa. Hi ha una potent connexió entre els fenòmens atmosfèrics i la transferència de matèria i energia cap als grans fons marins, amb uns impactes més forts del que mai sʼhavia pensat», explica Miquel Canals, del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines.
Lʼefecte Robin Hood del temporal en lʼecosistema marí
Lʼestudi descriu com la tempesta del dia de Sant Esteve del 2008 va accelerar tots els processos dʼerosió i de transport de sediments des de la costa fins a les grans fondalades marines, i va facilitar el transport de grans quantitats de carboni orgànic cap als ecosistemes profunds. Dʼaltra banda, però, els efectes del temporal sobre algunes comunitats biològiques costaneres, soterrades per grans volums de sediments, van ser catastròfics.
Tal com explica Anna Sánchez-Vidal, primera autora de lʼarticle i membre del GRC Geociències Marines de la UB, «per efecte del temporal, grans volums de sediments van ser erosionats de les zones més superficials, la qual cosa va afectar de manera molt negativa les comunitats bentòniques marines, com per exemple les praderies de posidònia». Ara bé, tal com assenyala també lʼexperta, «el que sʼha vist és que un impacte negatiu en lʼecosistema costaner pot tenir, al mateix temps, un efecte beneficiós a grans profunditats, atès que provoca una injecció massiva de carboni orgànic dʼorigen marí a través dels canyons submarins».
En paraules del catedràtic Miquel Canals, «podríem parlar dʼun efecte Robin Hood, que en aquest cas vol dir que un fenomen natural com el temporal de Sant Esteve de 2006 perjudica els ecosistemes costaners, més rics, però beneficia els més pobres, que són els ecosistemes que hi ha a milers de metres de fondària».
Fins a 1.500 metres de fondària
En lʼestudi, els experts comparen diversos indicadors geoquímics i sedimentològics abans, durant i després del temporal, en mostres obtingudes mitjançant línies instrumentades amb correntòmetres i trampes de partícules instal·lades pel GRC Geociències Marines a la zona del canyó submarí de Blanes. «Aquests instruments —explica el professor Antoni Calafat, investigador dʼaquest GRC— ens han aportat dades de les variables oceanogràfiques que ens han permès conèixer les propietats de les masses dʼaigua i les característiques de les partícules que sedimenten fins a profunditats de 1.500 metres».
«Era previsible que la tempesta tingués un impacte directe sobre els fons marins», apunta Anna Sánchez-Vidal. «El que ens ha sorprès és trobar la quantitat més gran de carboni orgànic associada als sediments de gra més fi, que és la fracció sedimentària que es transporta a més distància, i la que té més volum i un temps de residència en suspensió més llarg a les aigües de la conca marina més profunda».
La Mediterrània: un escenari dʼun interès científic extraordinari
La Mediterrània és una de les regions més ciclogèniques de lʼhemisferi nord durant lʼhivern. Per als científics, un temporal extrem com el del 26 de desembre del 2008 ofereix una oportunitat única per veure com responen els sistemes naturals sota condicions límit. Segons els autors, encara cal aprofundir-hi molt més per conèixer lʼimpacte global sobre els ecosistemes marins profunds dels processos oceanogràfics dʼalt nivell energètic governats per les condicions atmosfèriques i sensibles al canvi climàtic global, com ara les tempestes i les cascades submarines.
Les cascades submarines, formades pel refredament dʼaigües superficials, són fenòmens estacionals que, de manera periòdica, també comporten la injecció massiva i ràpida de matèria i dʼenergia en lʼoceà profund. El GRC Geociències Marines desplega una activitat dʼavantguarda científica en lʼestudi de la Mediterrània com a àrea de referència mundial en estudis oceanogràfics i dels ecosistemes marins.
En lʼarticle publicat a PLoS ONE també hi han participat els experts Galderic Lastras i Rut Pedrosa (Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB); Bernat Hereu i Javier Romero (Departament dʼEcologia de la UB); Melisa Menéndez i Raúl Medina (Universitat de Cantàbria); Joan B. Company (Institut de Ciències del Mar, CSIC), i Teresa Alcoverro (Centre dʼEstudis Avançats de Blanes, CSIC). La recerca sʼha dut a terme amb el suport dels projectes Hermione (Hotspot Ecosystem Research and Manʼs Impact on European Seas), de la Comissió Europea, i Dos Mares (Cañones y taludes profundos en los mares Mediterráneo y Cantábrico: desde la sincronía entre forzamientos externos a los recursos vivos), del Pla nacional dʼR+D+i.
