Notícies

Inici  >  Notícies > La tempesta del segle: impacte d’un gran temporal sobre el litoral català...

La tempesta del segle: impacte d’un gran temporal sobre el litoral català

El temporal va erosionar grans volums de sediments de les zones més superficials (fotografia: Jordi Regàs).

El temporal va erosionar grans volums de sediments de les zones més superficials (fotografia: Jordi Regàs).

Les praderies de posidònia, una fanerògama marina, seriosament afectades pels efectes del temporal (fotografia: Jordi Regàs).

Les praderies de posidònia, una fanerògama marina, seriosament afectades pels efectes del temporal (fotografia: Jordi Regàs).

El temporal va ser el fenomen meteorològic més extrem dels enregistrats els darrers 25 anys a la Mediterrània nord-occidental.

El temporal va ser el fenomen meteorològic més extrem dels enregistrats els darrers 25 anys a la Mediterrània nord-occidental.

26/01/2012

Recerca

El 26 de desembre del 2008, un violent temporal va afectar bona part de les costes del nord de Catalunya i va provocar pèrdues humanes i econòmiques. Va ser el fenomen meteorològic més extrem dels enregistrats els darrers 25 anys a la Mediterrània nord-occidental, amb vents de força inusual, des del golf de Gènova fins al litoral català, i onades de fins a 14 metres. Aquest episodi, de caràcter excepcional —es calcula que se’n produeix un cada 125 anys—, també va deixar la seva empremta en els ecosistemes marins, en malmetre les comunitats biològiques costaneres i alterar els cicles de transferència de matèria i energia cap als grans fons marins. Un nou article publicat a PLoS ONE, resultat d’una recerca dirigida pel catedràtic Miquel Canals, cap del Grup de Recerca Consolidat (GRC) Geociències Marines de la UB, descriu acuradament tots aquests fenòmens.

Encara no es coneix bé quin és l’impacte de fenòmens naturals extrems com les grans tempestes sobre els grans fons marins, que acullen el conjunt d’ecosistemes més gran i desconegut del planeta. «La idea que les grans fondalades marines són regions permanentment encalmades és falsa. Hi ha una potent connexió entre els fenòmens atmosfèrics i la transferència de matèria i energia cap als grans fons marins, amb uns impactes més forts del que mai s’havia pensat», explica Miquel Canals, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines.

 
L’efecte Robin Hood del temporal en l’ecosistema marí
 
L’estudi descriu com la tempesta del dia de Sant Esteve del 2008 va accelerar tots els processos d’erosió i de transport de sediments des de la costa fins a les grans fondalades marines, i va facilitar el transport de grans quantitats de carboni orgànic cap als ecosistemes profunds. D’altra banda, però, els efectes del temporal sobre algunes comunitats biològiques costaneres, soterrades per grans volums de sediments, van ser catastròfics.
 
Tal com explica Anna Sánchez-Vidal, primera autora de l’article i membre del GRC Geociències Marines de la UB, «per efecte del temporal, grans volums de sediments van ser erosionats de les zones més superficials, la qual cosa va afectar de manera molt negativa les comunitats bentòniques marines, com per exemple les praderies de posidònia». Ara bé, tal com assenyala també l’experta, «el que s’ha vist és que un impacte negatiu en l’ecosistema costaner pot tenir, al mateix temps, un efecte beneficiós a grans profunditats, atès que provoca una injecció massiva de carboni orgànic d’origen marí a través dels canyons submarins».
 
En paraules del catedràtic Miquel Canals, «podríem parlar d’un efecte Robin Hood, que en aquest cas vol dir que un fenomen natural com el temporal de Sant Esteve de 2006 perjudica els ecosistemes costaners, més rics, però beneficia els més pobres, que són els ecosistemes que hi ha a milers de metres de fondària».
 
 
Fins a 1.500 metres de fondària
 
En l’estudi, els experts comparen diversos indicadors geoquímics i sedimentològics abans, durant i després del temporal, en mostres obtingudes mitjançant línies instrumentades amb correntòmetres i trampes de partícules instal·lades pel GRC Geociències Marines a la zona del canyó submarí de Blanes. «Aquests instruments —explica el professor Antoni Calafat, investigador d’aquest GRC— ens han aportat dades de les variables oceanogràfiques que ens han permès conèixer les propietats de les masses d’aigua i les característiques de les partícules que sedimenten fins a profunditats de 1.500 metres».
 
«Era previsible que la tempesta tingués un impacte directe sobre els fons marins», apunta Anna Sánchez-Vidal. «El que ens ha sorprès és trobar la quantitat més gran de carboni orgànic associada als sediments de gra més fi, que és la fracció sedimentària que es transporta a més distància, i la que té més volum i un temps de residència en suspensió més llarg a les aigües de la conca marina més profunda».
 
 
La Mediterrània: un escenari d’un interès científic extraordinari
 
La Mediterrània és una de les regions més ciclogèniques de l’hemisferi nord durant l’hivern. Per als científics, un temporal extrem com el del 26 de desembre del 2008 ofereix una oportunitat única per veure com responen els sistemes naturals sota condicions límit. Segons els autors, encara cal aprofundir-hi molt més per conèixer l’impacte global sobre els ecosistemes marins profunds dels processos oceanogràfics d’alt nivell energètic governats per les condicions atmosfèriques i sensibles al canvi climàtic global, com ara les tempestes i les cascades submarines.
 
Les cascades submarines, formades pel refredament d’aigües superficials, són fenòmens estacionals que, de manera periòdica, també comporten la injecció massiva i ràpida de matèria i d’energia en l’oceà profund. El GRC Geociències Marines desplega una activitat d’avantguarda científica en l’estudi de la Mediterrània com a àrea de referència mundial en estudis oceanogràfics i dels ecosistemes marins.
 
En l’article publicat a PLoS ONE també hi han participat els experts Galderic Lastras i Rut Pedrosa (Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB); Bernat Hereu i Javier Romero (Departament d’Ecologia de la UB); Melisa Menéndez i Raúl Medina (Universitat de Cantàbria); Joan B. Company (Institut de Ciències del Mar, CSIC), i Teresa Alcoverro (Centre d’Estudis Avançats de Blanes, CSIC). La recerca s’ha dut a terme amb el suport dels projectes Hermione (Hotspot Ecosystem Research and Man’s Impact on European Seas), de la Comissió Europea, i Dos Mares (Cañones y taludes profundos en los mares Mediterráneo y Cantábrico: desde la sincronía entre forzamientos externos a los recursos vivos), del Pla nacional d’R+D+i.
 
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona