Científics a la fi del món: ciència i exploració als pols

Angelo Camerlenghi i Helena Colmenero contemplen una mostra de sediments marins durant la campanya SAVAIS.
Angelo Camerlenghi i Helena Colmenero contemplen una mostra de sediments marins durant la campanya SAVAIS.
Recerca
(27/02/2012)

«Hi va haver un temps en què la ciència i lʼexploració van ser dues parts de la mateixa vivència», explica la periodista Lorena Cabeza en el llibre Científicos en el fin del mundo. El conocimiento de los polos como exploración, una obra que recull un itinerari pel món de lʼexploració i la recerca de les regions polars i del canvi global, mitjançant lʼexperiència directa de científics com ara el geòleg Angelo Camerlenghi, membre del GRC Geociències Marines de la UB i cap científic de lʼexpedició polar SVAIS, de lʼAny Polar Internacional (IPY).

Angelo Camerlenghi i Helena Colmenero contemplen una mostra de sediments marins durant la campanya SAVAIS.
Angelo Camerlenghi i Helena Colmenero contemplen una mostra de sediments marins durant la campanya SAVAIS.
Recerca
27/02/2012

«Hi va haver un temps en què la ciència i lʼexploració van ser dues parts de la mateixa vivència», explica la periodista Lorena Cabeza en el llibre Científicos en el fin del mundo. El conocimiento de los polos como exploración, una obra que recull un itinerari pel món de lʼexploració i la recerca de les regions polars i del canvi global, mitjançant lʼexperiència directa de científics com ara el geòleg Angelo Camerlenghi, membre del GRC Geociències Marines de la UB i cap científic de lʼexpedició polar SVAIS, de lʼAny Polar Internacional (IPY).

 

El treball també recorda les històriques curses per arribar al pol sud, a principis del segle XX, i dedica diversos capítols a revisar la presència de la ciència espanyola en la recerca polar (canvi climàtic, capa dʼozó, vida extrema, biodiversitat, geologia marina, etc). En un llenguatge divulgatiu, el llibre relata lʼexperiència investigadora en latituds polars de diversos experts, entre els quals hi ha Jerónimo López (Comitè Científic per a la Investigació Antàrtica, SCAR), Margarita Yela (Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial, INTA), Leopoldo García Sancho (Universitat Complutense de Madrid), Pedro Elosegui (Institut de Ciències de lʼEspai, ICE-CSIC), Josep Maria Gili (Institut de Ciències del Mar, ICM-CSIC) i Pere Masqué (UAB), entre dʼaltres.
 
 
L'apartat  titulat «Secretos de las profudidades» tracta sobre la campanya científica SVAIS, dirigida el 2007 pel geòleg Angelo Camerlenghi, que tenia com a objectiu estudiar el canvi climàtic natural i el relleu submarí a lʼestret de Fram  —zona de contacte de lʼaigua freda de lʼoceà Àrtic amb la més càlida de lʼAtlàntic— des de fa uns tres milions dʼanys fins a la desglaciació més recent, entre 20.000 i 10.000 anys.
 
 
A bord del buc de recerca oceanogràfica Hespérides, de lʼArmada espanyola, lʼequip científic va cartografiar més de 8.600 km2 de fons marins i va recórrer més de 3.345 milles nàutiques per lʼoceà Àrtic, en una àrea poc coneguda i dominada en el passat per grans corrents de gel (ice streams), modeladors dels fons marins polars. Per Angelo Camerlenghi, que també és professor ICREA, lʼÀrtic és un laboratori natural excel·lent per estudiar els efectes del canvi global en el planeta. «Es calcula que en el passat aquestes alteracions dels casquets polars van determinar canvis en el nivell del mar de fins a 120 metres», assegura. Camerlenghi és el responsable de la nova campanya científica DEGLABAR (2010-2013), que es proposa estudiar els efectes del canvi global sobre els fons oceànics i la circulació oceànica en latituds àrtiques.