Estudis neurocientífics i psicopedagògics avalen la importància de saber identificar i gestionar les emocions, capacitat que es coneix amb el nom dʼintel·ligència emocional. Lʼinforme demana que es faci més atenció a lʼaula a la manera de gestionar les emocions. És a dir, que els infants aprenguin a detectar què els alegra o entristeix, què els fa enfadar i per què, i a transformar la ràbia o la por en una cosa positiva. Activitats com ara dibuixar cares que reflecteixin lʼestat dʼànim o jugar amb els nens perquè aprenguin a assumir la frustració si perden són estratègies que alguns centres utilitzen amb els més petits. Es tracta dʼun entrenament que inclou moments de reflexió i moments per compartir sentiments, i que, de manera ideal, hauria de trobar continuïtat a casa, on els pares també poden contribuir a estimular la intel·ligència emocional dels fills: des dʼescoltar música plegats fins a animar-los a escriure els sentiments en un diari.
A més, lʼinforme subratlla la necessitat de «començar tan aviat com sigui possible» a educar les emocions, fins i tot durant lʼembaràs. «És un procés que hauria dʼestar present des del naixement i al llarg de tota la vida. Especialment, entre els 4 i 10 anys», afirma Bisquerra.
Ajuda a prevenir malalties
Lʼinforme FAROS també adverteix que el benestar emocional influeix directament en la salut i en el progrés acadèmic. Segons aquest estudi, «lʼevidència empírica ha demostrat que una persona amb intel·ligència emocional pateix menys ansietat, estrès, indisciplina i viu menys conflictes amb lʼentorn». A més, tolera més bé la frustració i està més capacitada per afrontar situacions adverses. Per tant, un infant que sap gestionar les seves emocions serà un nen amb més bona salut física i mental. Una mala gestió de les emocions, en canvi, pot repercutir en la salut. «Les emocions negatives contribueixen a disminuir les defenses del sistema immunitari i predisposen a patir certes malalties», destaca Bisquerra. Els metges i investigadors de FAROS defensen que treballar lʼeducació emocional a classe milloraria el clima escolar, la relació entre els companys i el mestre i, en definitiva, fomentaria aptituds i habilitats dels alumnes que els seran útils en la vida adulta, com ara el treball en equip.
Lʼeducació de les emocions té cada cop més presència als centres escolars catalans, però encara no supera el 5 % de les escoles. Per aquest motiu, els autors de lʼinforme, entre els quals hi ha el divulgador científic Eduard Punset, el neurocientífic de la Universitat Complutense de Madrid Francisco Mora i la coordinadora del màster dʼEducació Emocional i Benestar de la UB, Esther García Navarro, demanen que els currículums escolars dʼinfantil, primària i secundària incloguin lʼadquisició de competències emocionals, amb un plantejament transversal que tingui en compte el vessant emocional en totes les assignatures i activitats escolars. Bisquerra reconeix que una actuació així és molt complexa i proposa «garantir un mínim de presència de lʼeducació emocional a lʼescola, almenys a través de lʼactuació tutoral».
