Investigadors de la UB col·laboren amb centres de recerca francesos per estudiar l’origen dels paisatges muntanyencs del Cantal

Imatge de les muntanyes del Cantal.
Imatge de les muntanyes del Cantal.
(12/04/2012)

Un equip de la UB format per Santiago Riera i Yolanda Llergo, investigadors del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP), que dirigeix el professor Josep Maria Fullola, participen en un projecte de recerca en col·laboració amb el laboratori GEOLAB (CNRS-Universitat Blaise Pascal) i el Centre de Recerca dʼHistòria Quantitativa (CNRS-Universitat de Caen) per determinar lʼorigen dels paisatges muntanyencs del Cantal (França) i com han estat remodelats des de la prehistòria per les pràctiques ramaderes. Historiadors, arqueòlegs, paleoambientalistes i botànics col·laboren en el projecte amb lʼobjectiu de traçar la història de la ramaderia, dels paisatges de pastures dʼaltura i de lʼorigen de la producció de formatges a la regió. Actualment, les muntanyes del Cantal, localitzades a la regió de lʼAlvèrnia, al Massís Central, són conegudes mundialment precisament per les especialitats de formatge de renom.

Imatge de les muntanyes del Cantal.
Imatge de les muntanyes del Cantal.
12/04/2012

Un equip de la UB format per Santiago Riera i Yolanda Llergo, investigadors del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP), que dirigeix el professor Josep Maria Fullola, participen en un projecte de recerca en col·laboració amb el laboratori GEOLAB (CNRS-Universitat Blaise Pascal) i el Centre de Recerca dʼHistòria Quantitativa (CNRS-Universitat de Caen) per determinar lʼorigen dels paisatges muntanyencs del Cantal (França) i com han estat remodelats des de la prehistòria per les pràctiques ramaderes. Historiadors, arqueòlegs, paleoambientalistes i botànics col·laboren en el projecte amb lʼobjectiu de traçar la història de la ramaderia, dels paisatges de pastures dʼaltura i de lʼorigen de la producció de formatges a la regió. Actualment, les muntanyes del Cantal, localitzades a la regió de lʼAlvèrnia, al Massís Central, són conegudes mundialment precisament per les especialitats de formatge de renom.

Lʼequip francès, format per Yanncik Miras i Fréderic Sumerly, del laboratori GEOLAB, que es troba a la ciutat alvernesa de Clermont-Ferrand, i Violaine Nicolas, del Centre de Recerca dʼHistòria Quantitativa, duu a terme les recerques arqueològiques i històriques que han fet sortir a la llum les traces de lʼactivitat ramadera en aquestes muntanyes des de la prehistòria, i que han posat en evidència que lʼimpacte de lʼactivitat humana encara és visible en el paisatge actual. La desforestació de sectors altitudinals de la muntanya està ben testificada des de la protohistòria, moment en què es formen espais destinats al pasturatge. La ramaderia es va convertir progressivament en una activitat essencial a la regió durant el període medieval i molt especialment en època moderna, moment en què es documenten la pràctica ramadera que constitueix lʼorigen dels usos i les produccions actuals.

 
Per la seva banda, lʼequip del SERP sʼocupa de fer els estudis pol·línics de registres sedimentaris i de nivells arqueològics que han de permetre caracteritzar el tipus de pràctica ramadera i determinar quin impacte han tingut sobre el paisatge muntanyenc durant els darrers 3.000 anys. Per tal dʼobtenir aquesta informació, els investigadors de la UB estudien el significat dʼalgunes microrestes biòtiques fòssils que en el futur poden contribuir a delimitar amb més precisió la presència de ramats i caracteritzar els usos de les pastures de muntanya en els diversos períodes històrics.
 
Aquesta recerca al massís del Cantal sʼemmarca en lʼestreta col·laboració científica que sʼha establert en els darrers anys entre els equips del SERP, lʼInstitut Català dʼArqueologia Clàssica i el GEOLAB, i que ha permès desenvolupar estudis sobre la història paisatgística en diversos sistemes muntanyencs europeus, com el mateix massís del Cantal, el mont Lozère i els Pirineus orientals.
 
Les muntanyes del Cantal són conegudes per les seves especialitats de formatge, amb denominació dʼorigen des de lʼany 1975. Encara avui en dia, les vaques que produeixen la llet dʼaquests formatges sʼalimenten a les productives pastures dʼestiu que sʼestenen a més de 1.000 metres dʼaltura i que caracteritzen un paisatge estretament vinculat a aquesta pràctica històrica.