Premi ICREA Acadèmia 2011 per a investigadors de la UB

La iniciativa vol incentivar l’excel·lència investigadora del personal docent i investigador doctorat de les universitats públiques de Catalunya.
La iniciativa vol incentivar l’excel·lència investigadora del personal docent i investigador doctorat de les universitats públiques de Catalunya.
Institucional
(18/04/2012)

El premi ICREA Acadèmia 2011, una iniciativa per incentivar lʼexcel·lència investigadora del personal docent i investigador doctorat de les universitats públiques de Catalunya, ha distingit la trajectòria científica de quatre investigadors de la Universitat de Barcelona. En aquesta edició, la UB torna a ser la universitat amb més guardonats pel premi ICREA Acadèmia, seguida de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb tres; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb dos cadascuna, i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb un.

La iniciativa vol incentivar l’excel·lència investigadora del personal docent i investigador doctorat de les universitats públiques de Catalunya.
La iniciativa vol incentivar l’excel·lència investigadora del personal docent i investigador doctorat de les universitats públiques de Catalunya.
Institucional
18/04/2012

El premi ICREA Acadèmia 2011, una iniciativa per incentivar lʼexcel·lència investigadora del personal docent i investigador doctorat de les universitats públiques de Catalunya, ha distingit la trajectòria científica de quatre investigadors de la Universitat de Barcelona. En aquesta edició, la UB torna a ser la universitat amb més guardonats pel premi ICREA Acadèmia, seguida de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb tres; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb dos cadascuna, i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb un.

La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) va iniciar el Programa ICREA Acadèmia amb lʼobjectiu de motivar i retenir els professors universitaris amb una carrera investigadora excel·lent. En lʼedició del 2011, els premiats de la Universitat de Barcelona són els següents:

 
Dra. Montserrat Guillén, catedràtica del Departament dʼEconometria, Estadística i Economia Espanyola i directora del Grup de Recerca Consolidat de Risc en Finances i Assegurances (Riskcenter, IREA-UB). Llicenciada i doctorada per la UB, Montserrat Guillén va fer estudis de postgrau a la Universitat dʼEssex (Regne Unit), va ser professora visitant a la Universitat de Texas a Austin (Estats Units) i a la Universitat de París 2 (França). Ha publicat molts treballs científics i és editora associada del Journal of Risk and Insurance, de lʼASTIN Bulletin (Associació Internacional dʼActuaris) i editora en cap de SORT. Statistics and Operations Research Transactions. El 2003 va rebre un premi de la Casualty Actuarial Society (Estats Units), i el 2011 va ser elegida presidenta del Grup Europeu dʼEconomistes de Riscos i Assegurances.
 
La seva recerca se centra en les assegurances, en la gestió del risc i en lʼestadística actuarial. Treballa en models semi no paramètrics i estimacions dinàmiques dels productes dʼassegurances. Entre els seus àmbits de recerca hi ha lʼestudi de les polítiques per a la dependència, els plans de jubilació amb estratègies alternatives dʼestalvi i les implicacions de les regulacions internacionals sobre solvència en lʼàmbit de les assegurances i les finances.
 
 
 
Dr. Joan López-Moliner, psicòleg per la UB i doctor en Ciències per la UPC. Després dʼuna etapa postdoctoral al Departament de Neurociència de la Universitat de Rotterdam, López-Moliner es va incorporar com a professor titular al Departament de Psicologia Bàsica de la UB. També és membre de lʼInstitut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C) i actualment dirigeix un grup de recerca en integració sensoriomotora i col·labora amb diversos grups europeus reconeguts en el camp de la visió i el control motor.
 
La seva recerca se centra en lʼestudi dels mecanismes temporals en el control de lʼacció en entorns dinàmics. Un aspecte important consisteix a conèixer els límits de lʼactuació humana en termes de precisió espacial i temporal en escenaris en els quals la informació sobre els nostres sentits canvia molt ràpidament i augmenta el grau dʼincertesa en la presa de decisions.
 
 
Dr. Modesto Orozco, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB i director del Grup de Modelització Molecular i Bioinformàtica a lʼInstitut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). El professor Orozco també dirigeix el Departament de Ciències de la Vida del Barcelona Supercomputing Center (BSC), és director del Programa Conjunt en Biologia Computacional (IRB Barcelona i BSC) i del node de bioinformàtica estructural de lʼInstitut Nacional de Bioinformàtica (INB). Així mateix, destaca com un dels principals experts europeus en simulació de sistemes biològics i és un referent internacional en lʼestudi teòric de sistemes macromoleculars, especialment dels àcids nucleics (DNA i RNA).
 
Al llarg de la seva carrera, ha publicat més de 300 articles científics i ha desenvolupat programes computacionals i algoritmes dels quals es pot beneficiar avui tota la comunitat científica internacional. Els seus articles tenen prop de 9.000 citacions amb un índex dʼimpacte molt elevat (té un índex h de 51), la qual cosa el situa com un dels químics i biòlegs computacionals més reconeguts del món. Orozco participa en els consells editorials de les publicacions científiques internacionals més prestigioses del seu camp de coneixement. També forma part de panels dʼavaluació a Espanya, a Europa i als Estats Units i és consultor de diverses companyies farmacèutiques. El treball dʼOrozco ha estat reconegut amb diferents premis nacionals i internacionals i des de fa quatre anys la seva recerca rep finançament de la Fundació Marcelino Botín.
 
Dr. Lothar Schulte, professor del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional. Va estudiar Geografia, Geologia i Història Econòmica a la Universitat Heinrich Heine, de Düsseldorf, i a la Universitat de Colònia, i va obtenir el doctorat a la Universitat de Barcelona. El seu treball Evolución cuaternaria de la depresión de Vera y Sorbas va ser guardonat per lʼAssociació Espanyola per a lʼEstudi del Quaternari. Del 2001 al 2002 va ser investigador postdoctoral a la Fundació Alexander von Humboldt i professor convidat a la Universitat de Berna. Ha dut a terme estades a les universitats de Califòrnia-Berkeley, Marburg, Bernardo OʼHiggins (Xile) i al Centre de Ciències Marines del Medi Ambient (MARUM, Bremen). Des del 2006 és professor agregat de Geografia Física i investigador principal del grup internacional de recerca FluVAlps - Fluvial Variability, Climate and Land Use Interactions in Alpine Environments. A més, és membre del comitè espanyol de la Unió Internacional per a la Recerca del Quaternari i del comitè avaluador del Centre de Recerca Col·laborativa 806 del Consell Alemany de la Ciència.
 
La seva recerca se centra en la dinàmica fluvial alpina en escales de temps que abasten diversos mil·lennis i en lʼimpacte que té el canvi global en les zones dʼalta muntanya i en les comunitats locals. Es duen a terme registres de paleoinundacions dʼalta resolució per tal dʼidentificar la sensitivitat i la resiliència que tenen els processos fluvials en les forces motrius internes i externes, així com per poder entendre el comportament del risc climàtic.