Declaració del rector sobre lʼanunci del Govern espanyol dʼaugmentar el preu de les matrícules universitàries

Escut.
Escut.
(23/04/2012)

El passat 20 dʼabril, el Consell de Ministres, tal com ja havia avançat a la premsa el ministre dʼEducació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, va aprovar diferents mesures de racionalització de la despesa que afecten lʼensenyament universitari. Una dʼaquestes mesures comporta augmentar el preu de les matrícules universitàries fins al 66 % sobre el preu actual, a partir dʼun model que permet a les comunitats autònomes incrementar el cost del que paguen els estudiants de la universitat pública fins a un 25 % del cost efectiu estimat de lʼensenyament (es calcula que actualment paguen una mitjana del 15 % del cost real).

Escut.
Escut.
23/04/2012

El passat 20 dʼabril, el Consell de Ministres, tal com ja havia avançat a la premsa el ministre dʼEducació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, va aprovar diferents mesures de racionalització de la despesa que afecten lʼensenyament universitari. Una dʼaquestes mesures comporta augmentar el preu de les matrícules universitàries fins al 66 % sobre el preu actual, a partir dʼun model que permet a les comunitats autònomes incrementar el cost del que paguen els estudiants de la universitat pública fins a un 25 % del cost efectiu estimat de lʼensenyament (es calcula que actualment paguen una mitjana del 15 % del cost real).

En relació amb aquest fet, el rector de la Universitat de Barcelona, Dr. Dídac Ramírez, manifesta:

 
1.        La demanda dʼuna política universitària que afronti les necessitats i els plans de millora de la universitat pública. Les mesures aïllades, puntuals i parcials, que no tenen en compte les diferents problemàtiques de la universitat no són el camí que sʼha de seguir en una política universitària eficaç en els objectius de qualitat i millora en el servei públic que representen.
 
2.        La seva actitud contrària a lʼaugment aprovat, tant pel seu abast (canvi qualitatiu en la manera dʼactualitzar els preus universitaris) com pel procediment adoptat (sense consultes, ni debat, ni participació amb les universitats), així com per la manca de garanties de futur de les beques (el pressupost del Ministeri ha baixat) o dʼaltres camins que garanteixin la justícia social (distributiva) de la mesura.
 
3.        Amb aquesta decisió política la universitat pública sʼallunya del referent de la universitat de lʼEuropa continental i pot allunyar-se també del seu objectiu de qualitat i de servei públic, que garanteix lʼaccés a tothom (amb capacitat, vocació i talent), amb independència de lʼorigen, i de la seva funció dʼascensor social.
 
4.        La seva determinació a garantir lʼaccés a la Universitat de Barcelona a qualsevol estudiant que vulgui estudiar a la UB i demostri els mèrits per fer-ho, sense que la condició social i econòmica pugui suposar un fre. 
 
Per tant, el rector de la UB manifesta la seva disconformitat amb la forma i el contingut de la mesura aprovada, per tal que, des del respecte de lʼautonomia universitària, les universitats debatin i intervinguin en el procés de decisió de tots els aspectes que afecten les tasques, el finançament, les prioritats i els paràmetres de qualitat de la universitat pública. I en aquest marc, ofereix la col·laboració lleial i responsable a totes les administracions públiques, concretament al Ministeri dʼEducació, Cultura i Esport, per tal de treballar i debatre una política universitària que no sigui conseqüència de mesures aïllades i no consensuades.
 
Una col·laboració que, això no obstant, sempre rebutjarà declaracions que vulguin estigmatitzar la universitat pública amb dades inexactes, ambigües o fins i tot falses en relació amb la nostra gestió, els resultats o els membres de la comunitat universitària.
 
La Universitat de Barcelona, com a primera universitat pública del nostre país, treballa de manera rigorosa i responsable per afrontar la situació de crisi actual. Cal que les administracions públiques prenguin consciència que els estudis superiors no són part del problema ni admeten retallades estratègiques, ja que, al contrari, són una de les claus per tirar endavant el país.