Notícies

Inici  >  Notícies > Segona jornada de la conferència de la LERU a Barcelona, en el marc del 10è...

Segona jornada de la conferència de la LERU a Barcelona, en el marc del 10è aniversari de la xarxa

Per primera vegada, es reuniran conjuntament les xarxes de RIU més destacades d’Europa (Lliga d’Universitats de Recerca Europees, LERU), dels Estats Units (Associació d’Universitats Americanes, AAU), d’Austràlia (Grup de les Vuit, Go8) i de la Xina (Lliga C9)

Per primera vegada, es reuniran conjuntament les xarxes de RIU més destacades d’Europa (Lliga d’Universitats de Recerca Europees, LERU), dels Estats Units (Associació d’Universitats Americanes, AAU), d’Austràlia (Grup de les Vuit, Go8) i de la Xina (Lliga C9)

10/05/2012

Els representants d’algunes de les universitats més prestigioses del món es reuneixen en un esdeveniment sense precedents per discutir sobre el futur de les universitats de recerca intensiva (RIU) d’Europa i del món. Per primera vegada, es reuniran conjuntament les xarxes de RIU més destacades d’Europa (Lliga d’Universitats de Recerca Europees, LERU), dels Estats Units (Associació d’Universitats Americanes, AAU), d’Austràlia (Grup de les Vuit, Go8) i de la Xina (Lliga C9). Ho fan per invitació de la LERU, que celebra el seu desè aniversari amb una conferència única a la Universitat de Barcelona els dies 9 i 10 de maig del 2012.

La reunió, titulada «Universitats de recerca europees: guia i motor per a Europa el 2050», se centrarà, entre altres qüestions, en el paper de les RIU al si de la Unió Europea i en la política d’innovació dels pròxims anys. Però què és la LERU per afirmar que les RIU són «la guia i el motor per a Europa»? A principis d’aquest mil·lenni, uns quants rectors —els pares fundadors de la LERU— van descobrir que tenien esperits afins, units per la idea que les RIU són úniques per la manera com contribueixen a l’economia i la societat, i que, en certa manera, totes aquestes aportacions estan relacionades amb l’ampli ventall d’activitats que tenen lloc a les seves institucions. Els rectors es van adonar que les RIU europees necessitaven un portaveu únic que defensés la importància de la recerca bàsica, els punts forts de les universitats orientades a la recerca i la necessitat de rebre inversions públiques a llarg termini. Tot plegat era molt necessari en una Europa on l’Agenda de Lisboa, centrada en el benefici econòmic i la innovació, estava donant forma a allò que els governs volien de les seves universitats. 

Pot semblar que va contra la intuïció, però el que el vicerector de la Universitat de Cambridge, Sir Leszek Borysiewicz, argumentarà en el discurs inaugural de la reunió és que «la contribució de les universitats a l’economia és realment efectiva precisament perquè no és el nostre objectiu principal». Aquest és el motiu pel qual una inversió pública, forta i intel·ligent a les universitats esdevé molt més important quan la perspectiva econòmica és dolenta.  

Sir Leszek Borysiewicz i altres portaveus universitaris que representen les xarxes de RIU d’arreu del món debatran sobre la manera com les seves institucions es preparen per al futur. Tot i que pugui semblar provocatiu en un moment de crisi com l’actual, l’ingredient màgic pot molt ben ser la recerca sense restriccions en les fronteres del coneixement, en tota la seva amplitud i profunditat, basada en la capacitat única de les universitats per atraure i mantenir persones amb talent que treballen en tot tipus d’idees, que desenvolupen vies de recerca noves, que acaben aportant avenços. Si tot això es barreja amb uns serveis de suport forts a la universitat i un ambient ric de negocis i d’institucions agrupats al voltant de les RIU, s’obté un poderós motor d’impuls al coneixement. Els missatges per als governs, doncs, són clars: 

·        Entendre l’empresa universitària com un tot complex i en interacció, i com una font de múltiples beneficis per a la societat.

·        Adonar-se que les RIU són una de les poques cartes guanyadores que tenen en la ferotge competència mundial per la recerca d’avantguarda i el talent humà creatiu.

·        Valorar la llibertat i l’autonomia de les universitats per tal que puguin establir el seu propi curs, i participar en aquesta competició sense estar lligats de mans i peus.

 

Aquests són precisament els missatges que la LERU ha desenvolupat al llarg dels darrers deu anys. La xarxa no afirma que les seves vint-i-una universitats membres siguin les úniques ni les millors RIU d’Europa, però sí que cal entendre la LERU com un grup d’universitats afins que estan disposades a invertir molt temps i energies per materialitzar aquestes idees, escriure-les en treballs i informes, i transmetre els seus missatges als responsables polítics, als governs, als finançadors i al món acadèmic, entre d’altres.

 

Els punts de vista de la LERU s’han dirigit en primer lloc a la Unió Europea i no pas a un àmbit nacional, però no hi ha dubte que també han influït en debats nacionals. En les més de trenta publicacions de la LERU, s’han expressat opinions, consells i recomanacions sobre una gamma àmplia de temes. D’una banda, procedents del desig de les universitats per defensar les qüestions abans esmentades o bé altres aspectes com ara la transferència de tecnologia, l’accés obert, la formació dels investigadors i les sortides professionals, les dones i la recerca, els rànquings universitaris, i l’avaluació de la recerca. D’altra banda, temes que responen específicament a iniciatives de polítiques de recerca de la Unió Europea, com ara el Consell Europeu de Recerca, l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia, els programes marc, l’espai europeu de recerca, l’agenda de modernització, etc.

 

A banda de la seva tasca per incidir en les polítiques de recerca, la LERU fomenta l’aprenentatge mutu i la col·laboració entre els membres de la xarxa, i agrupa diferents tipus d’experts en una gran varietat de contextos. Té una escola de doctorat d’estiu i organitza una conferència anual per a estudiants de grau. Els rectors de la LERU han adoptat un codi de pràctiques model per a la contractació de recerca i acords model per dur a terme programes de doctorat conjunts.

 

Fa deu anys que es va fundar la LERU amb l’objectiu de generar debat. Durant la seva primera dècada, s’ha pronunciat en molts assumptes polèmics, guiada per l’àmplia experiència dels seus membres i s’ha establert fermament com una xarxa d’universitats d’alt nivell que defensa la importància de la recerca bàsica. Així mateix, ha assumit un paper de lideratge en nom de les RIU per aconseguir un millor coneixement del paper de les universitats que permeti refermar la confiança de la societat en aquestes institucions i la inversió en ciència. En aquest temps ha esdevingut una organització que està en condicions de complir els seus objectius, difondre amb èxit els missatges i influir amb els seus posicionaments. Amb vista a la pròxima dècada, la LERU té la intenció de seguir provocant aquest debat, assumir nous reptes, predicar amb l’exemple i aportar la combinació de la saviesa i l’experiència de les RIU capdavanteres a Europa amb una clara visió del futur en un mercat universitari mundial cada vegada més competitiu, amb oportunitats per a l’aprenentatge mutu i l’enriquiment i amb l’assessorament concret i pràctic de les universitats, el seu personal i els estudiants, així com d’aquells que hi interactuen (governs i empreses, entre d’altres). La LERU té la intenció de continuar anant més enllà... simplement perquè, en paraules de Sir Leszek Borysiewicz, «servir la societat és l’essència del que fem».

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona