Un informe conclou que la universitat pública espanyola és de les més cares i que el curs vinent es produirà un canvi substancial en el sistema de preus

 

Dʼaquest treball seʼn deriva que el preu que paga cada curs lʼestudiant dʼuna universitat pública espanyola és més elevat que el que pagaria en qualsevol altre país de la UE-21, amb les úniques excepcions de Portugal, Holanda, Itàlia, Irlanda i el Regne Unit. Lʼinforme també conclou que el sistema espanyol de beques i subsidis als estudis universitaris és un dels més febles de tots els països esmentats.

 

En aquest sentit, el rector Ramírez ha destacat que «no invertir en educació superior i voler carregar tot lʼincrement dʼingressos als estudiants és un dels errors més greus que pot cometre un país». I ha afegit que, «el curs 2012-2013, es produirà a tot lʼEstat espanyol un canvi substancial en la determinació dels preus a les matriculacions, segons el Reial decret llei 14/2012, aprovat el 20 dʼabril i convalidat sense debat». Segons ha assenyalat el rector de la UB, «aquest canvi permet diferències de preu de fins al 66 %, suposant uns costos comuns de prestació del servei. El problema radica en el fet que no sʼha determinat la manera com sʼhan de calcular aquests costos i la mesura és ambigua i difícil dʼaplicar sobre un model de costos no definit».

 

Altres conclusions de lʼestudi són, per exemple, que, pel que fa a Catalunya, lʼaplicació sistemàtica del nivell més alt dʼincrement de preus de lʼinterval permès pel Govern central fa que els preus públics universitaris catalans siguin, en el cas dels graus, els més cars dʼEspanya, i pel que fa a màsters i doctorats, dels més cars. A més, algunes de les taxes específiques també són les més cares dʼEspanya (per exemple, la dʼexpedició de títols de grau), o estan entre les més cares (títols de màster o de doctor).

La implantació de lʼespai europeu dʼeducació superior, conegut com a pla Bolonya, ha representat un increment de costos superior al 10 % respecte de lʼesquema anterior (primer + segon cicles). En el cas dels estudis oficials de màster, els preus mínims han crescut un 43 % per sobre de lʼIPC des que es van implantar ara fa cinc anys, i sʼhan apropat progressivament als dels màsters més cars.
 

Lʼestudi estima que els estudiants universitaris espanyols paguen, de mitjana, entre el 19 % i el 20 % del cost dels seus estudis. Aquest nivell de contribució és alt en termes comparatius amb altres països de la nostra àrea cultural, especialment si es té en compte aspectes com ara la inexistència de beques salari, el modest nivell de les beques dʼestudis i la seva limitada quantitat.

 

El Reial decret llei 14/2012, de 20 dʼabril (BOE del 21), comportarà un canvi en profunditat en el sistema actual de fixació dels preus. Per primera vegada, es remeten els preus als «costos de prestació del servei» (costos que no estan determinats amb precisió i de manera homogènia, tal com es reconeix en el text del decret i ha confirmat la presidenta de lʼassociació dels rectors espanyols).

 

En lʼactualitat, no es coneix quin serà lʼimpacte dʼaquesta nova normativa sobre els preus de matrícula aplicables el curs 2012-2013. Dʼacord amb les dades de lʼOSU, lʼaplicació del decret permetria una reducció de preus, ja que la proporció dels costos que lʼestudiant cobreix actualment és de prop del 20 % (i el decret llei admet qualsevol valor en lʼinterval 15 % - 25 %).

 

Però sembla més realista situar-se en la hipòtesi que es mantindrà la tendència creixent registrada al llarg dels últims anys. Fonts governamentals han declarat que actualment lʼestudiant cobreix el 15 % dels costos del servei. Aplicar aquesta hipòtesi significaria un increment de preus de fins al 66 % respecte del curs 2011-2012.

 

A Catalunya, un increment de preus del 66 % voldria dir que els estudis dʼhumanitats i de ciències socials i jurídiques podrien passar dels, aproximadament, 900 € actuals (preu per curs complet) a uns 1.500 €. Els estudis científics, les enginyeries i lʼarquitectura podrien passar dels 1.300 € als 2.100 €, i els estudis de ciències de la salut podrien passar dʼuns 1.400 € a 2.300 €.

 

En lʼàmbit dels màsters que donen accés a professions regulades, en les mateixes hipòtesis, es produiria un creixement des dels 1.990 € actuals fins als 2.500 € o 3.000 €, segons la tipologia adoptada per cada universitat. La resta de màsters oficials podrien registrar augments més importants, i arribar als 3.500 €, o encara més.

 

Però es tracta dʼestimacions basades en supòsits sobre lʼaplicació del decret llei. La fixació dels preus públics de matrícula és una competència dels governs de les comunitats autònomes i respon, en definitiva, a opcions concretes de política pressupostària.

 

 

Lʼinforme Quant paga lʼestudiant? Preus i taxes de la matrícula a Catalunya, a Espanya i al món és el primer estudi que presenta lʼObservatori del Sistema Universitari (OSU), una plataforma independent de recerca, dʼanàlisi i de debat que té com a objectiu oferir documentació, estudis i opinió contrastada, elaborar propostes i intervenir en els debats públics sobre la universitat.

 

Enllaç a una breu presentació de l'informe