Un nou mètode de datació aplicat a diverses pintures rupestres dóna a les obres 20.000 anys més dʼantiguitat de la que sʼhavia atribuït fins ara

Pintura a El Castillo.
Pintura a El Castillo.
(15/06/2012)

Científics de diverses universitats i institucions de recerca, entre els quals hi ha João Zilhão, investigador ICREA del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB, han publicat a la revista Science lʼarticle «U-series dating of Palaeolithic art in 11 caves in Spain», en el qual sʼaplica un nou mètode per datar les pintures rupestres dʼonze coves de Cantàbria i dʼAstúries. Concretament, sʼha emprat el mètode de la sèrie de lʼurani per datar els dipòsits de calcita formats en contacte amb les pintures rupestres. Aquest mètode, força habitual en la recerca geològica i que no té les limitacions de la datació mitjançant el carboni 14, ha donat a les pintures observades més anys dʼantiguitat que els que sʼhavia establert fins ara: com a mínim són 20.000 anys més antigues. Així, algunes de les pintures es remuntarien a uns 40.800 anys dʼantiguitat, al primer Paleolític superior, i fins i tot sʼobre la possibilitat que aquestes primeres manifestacions artístiques al continent europeu fossin realitzades pels neandertals o fossin el resultat de la interacció entre els neandertals i els humans moderns.

Pintura a El Castillo.
Pintura a El Castillo.
15/06/2012

Científics de diverses universitats i institucions de recerca, entre els quals hi ha João Zilhão, investigador ICREA del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB, han publicat a la revista Science lʼarticle «U-series dating of Palaeolithic art in 11 caves in Spain», en el qual sʼaplica un nou mètode per datar les pintures rupestres dʼonze coves de Cantàbria i dʼAstúries. Concretament, sʼha emprat el mètode de la sèrie de lʼurani per datar els dipòsits de calcita formats en contacte amb les pintures rupestres. Aquest mètode, força habitual en la recerca geològica i que no té les limitacions de la datació mitjançant el carboni 14, ha donat a les pintures observades més anys dʼantiguitat que els que sʼhavia establert fins ara: com a mínim són 20.000 anys més antigues. Així, algunes de les pintures es remuntarien a uns 40.800 anys dʼantiguitat, al primer Paleolític superior, i fins i tot sʼobre la possibilitat que aquestes primeres manifestacions artístiques al continent europeu fossin realitzades pels neandertals o fossin el resultat de la interacció entre els neandertals i els humans moderns.

Lʼestudi sʼha dut a terme en onze coves de Cantàbria i dʼAstúries amb conjunts dʼart prehistòric excepcionals i, en alguns casos, declarats patrimoni mundial per la UNESCO, com ara Altamira, El Castillo, La Pasiega, Covalanas, El Pendo i Tito Bustillo. Es tracta dʼuna recerca internacional en què han participat, a més dels investigadors del SERP-UB, experts de la Universitat de Bristol, el Centre Nacional de Recerca sobre lʼEvolució Humana (CENIEH), la Universitat del País Basc, la Universitat de Sheffield, la Universitat dʼAlcalá de Henares, la Universitat de Cantàbria, i el Museu Nacional i Centre de Recerca dʼAltamira.

 
En aquesta recerca sʼhan establert les dates més antigues obtingudes fins ara en la datació de pintures rupestres europees. Així, a la cova dʼEl Castillo sʼha datat un dels motius, un disc vermell, amb una edat mínima de 40.800 anys; a la cova de Tito Bustillo sʼhan datat pintures entre 35.000 i 30.000 anys, i en el cas dʼAltamira sʼha establert una edat mínima de 35.600 anys per a un símbol claviforme al Sostre dels Policroms.
 
«Els resultats mostren que lʼart rupestre a la península Ibèrica no es limita al darrer Paleolític superior, fa 20.000 anys, sinó que es remuntaria almenys al primer Paleolític superior, fa 35.000 anys. Lʼedat mínima obtinguda a les pintures dʼEl Castillo obre la possibilitat que aquest art sorgís en les societats neandertals, o com a producte de les interaccions entre neandertals i humans moderns durant el període en què van estar en contacte a Europa», explica João Zilhão. Els resultats de la recerca són compatibles igualment amb la idea que hi va haver un increment gradual en la complexitat gràfica i tecnològica de les pintures, així com també una aparició gradual de les imatges figuratives.
 
El nou mètode usat en aquesta recerca permet superar algunes de les limitacions de lʼaplicació del carboni 14, que només es pot aplicar sobre matèries colorants orgàniques, les quals no són presents en tot lʼart rupestre i sovint estan contaminades. El mètode de la sèrie dʼurani es basa en dos isòtops de lʼurani, U-238 i U-235, i permet obtenir dates mitjançant petits fragments de calcita que no afecten la conservació de les pintures. Zilhão, que va iniciar aquesta recerca quan era investigador a la Universitat de Bristol, explica que els treballs tindran continuïtat i que ja existeix un projecte per datar mitjançant el nou sistema més pintures en coves de la península Ibèrica, de França i dʼItàlia.
 

El SERP, dirigit pel catedràtic Josep M. Fullola, és un grup de recerca vinculat a la càtedra de Prehistòria del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB. Va ser fundat lʼany 1986 i dʼaleshores ençà centra el seu treball en la reconstrucció paleoambiental i lʼestudi de lʼevolució cultural en la prehistòria partint de la premissa de la interdisciplinarietat.