Jurament hipocràtic dels llicenciats de Medicina
Els alumnes de la promoció 2006-2012 de la Facultat de Medicina fan el jurament hipocràtic en dos actes. El primer va tenir lloc el 15 de juny. Hi van assistir el rector de la UB, Dídac Ramírez, i el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, a més del degà de la Facultat de Medicina, Francesc Cardellach, i els padrins, Albert Bové, professor del Departament de Medicina, i Antoni Trilla, professor del Departament de Salut Pública. El segon acte serà el 21 de juny al campus Ciències de la Salut de Bellvitge.
Els alumnes de la promoció 2006-2012 de la Facultat de Medicina fan el jurament hipocràtic en dos actes. El primer va tenir lloc el 15 de juny. Hi van assistir el rector de la UB, Dídac Ramírez, i el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, a més del degà de la Facultat de Medicina, Francesc Cardellach, i els padrins, Albert Bové, professor del Departament de Medicina, i Antoni Trilla, professor del Departament de Salut Pública. El segon acte serà el 21 de juny al campus Ciències de la Salut de Bellvitge.
El jurament hipocràtic clàssic és del segle IV aC i s'atribueix a Hipòcrates, tot i que es creu que el devia escriure realment un dels seus estudiants. El 1964, el degà de Medicina de la Universitat Tufts de Boston, Louis Lasagna, en va proposar una versió moderna que es fa servir en moltes facultats de Medicina dels Estats Units. Des del 2007, a la UB seʼn llegeix la versió següent, traduïda i adaptada al català:
«Juro complir, tan bé com sàpiga i amb el millor judici, aquesta promesa solemne:
Respectaré tots els avenços i guanys de la ciència que han assolit els metges que mʼhan precedit en el camí que ara començo, i també compartiré amb molt de gust els coneixements que tinc amb tots aquells que mʼhan de seguir.
Aplicaré, en benefici dels pacients, totes les mesures que siguin necessàries, evitant sempre caure en els paranys tant de tractar en excés com dʼabstenir-me de tractar si puc evitar sofriments.
Recordaré sempre que hi ha una part dʼart i una part de ciència en la medicina, i que la simpatia, la calidesa i la comprensió poden ser més poderoses que el millor bisturí o el millor medicament.
No mʼavergonyiré mai de dir «no ho sé», ni tampoc evitaré demanar consell als meus col·legues, sempre que els seus coneixements i habilitats siguin necessaris en benefici del pacient.
Respectaré la privacitat dels meus pacients. Tindré cura especialment dels aspectes que fan referència a qüestions de vida o mort.
Si tinc lʼoportunitat de salvar una vida, ho faré agraït. Si està dins de les meves facultats decidir si a una persona li ha arribat lʼhora de morir, acceptaré aquesta enorme responsabilitat amb gran humilitat i ben conscient de la meva pròpia fragilitat. Per damunt de tot, no jugaré mai a ser Déu.
Recordaré sempre que no tractem símptomes, anàlisis ni gràfics de febre o tumors en creixement, sinó que tractem persones malaltes, la malaltia de les quals pot afectar lʼestabilitat i lʼeconomia dʼuna família. La meva responsabilitat inclou també aquests problemes, si vull tractar els malalts de manera adient.
Previndré la malaltia sempre que pugui, atès que la prevenció és preferible al tractament.
Recordaré sempre que sóc un membre més de la societat on visc, amb unes obligacions especials envers tots els éssers humans que la configuren, tant sans com malalts.
Si no trenco aquest jurament, que em sigui permès gaudir de la vida i de les moltes arts que la configuren, que sigui respectat mentre visqui i que sigui recordat amb estima quan ja no hi sigui.
Que sempre pugui actuar per tal de preservar les millors tradicions i costums dʼaquesta professió, i que pugui experimentar el plaer de curar totes les persones que em demanin ajuda.»