Presenten les Actes del III Simposi Carles Riba

L'acte ha tingut lloc a l'Aula Magna
L'acte ha tingut lloc a l'Aula Magna
(18/06/2012)

En el marc dels actes dʼhomenatge al poeta Carles Riba en el cinquantè aniversari de la seva mort, lʼAula Carles Riba de la UB i la Secció Filològica de lʼInstitut dʼEstudis Catalans (IEC) van organitzar, del 30 de novembre al 2 de desembre del 2009, el III Simposi Carles Riba. Gairebé tres anys després, el dilluns 18 de juny, a les 12 h, ha tingut lloc a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB la presentació de les Actes dʼaquell Simposi, que han estat editades per Carles Miralles, catedràtic de Filologia Grega de la UB, president de lʼAula Carles Riba i membre de lʼIEC; Jordi Malé, professor de la Universitat de Lleida i membre de lʼAula Carles Riba, i Francesc Parcerisas, professor de la UAB i degà de la Institució de les Lletres Catalanes. El rector de la UB, Dídac Ramírez, i el president de lʼIEC, Salvador Giner, han presidit lʼacte.

L'acte ha tingut lloc a l'Aula Magna
L'acte ha tingut lloc a l'Aula Magna
18/06/2012

En el marc dels actes dʼhomenatge al poeta Carles Riba en el cinquantè aniversari de la seva mort, lʼAula Carles Riba de la UB i la Secció Filològica de lʼInstitut dʼEstudis Catalans (IEC) van organitzar, del 30 de novembre al 2 de desembre del 2009, el III Simposi Carles Riba. Gairebé tres anys després, el dilluns 18 de juny, a les 12 h, ha tingut lloc a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB la presentació de les Actes dʼaquell Simposi, que han estat editades per Carles Miralles, catedràtic de Filologia Grega de la UB, president de lʼAula Carles Riba i membre de lʼIEC; Jordi Malé, professor de la Universitat de Lleida i membre de lʼAula Carles Riba, i Francesc Parcerisas, professor de la UAB i degà de la Institució de les Lletres Catalanes. El rector de la UB, Dídac Ramírez, i el president de lʼIEC, Salvador Giner, han presidit lʼacte.

El III Simposi Carles Riba va aplegar lectors i estudiosos de diferents procedències geogràfiques, formacions, especialitats i edats, les ponències dels quals es van dividir en cinc àrees temàtiques: Riba en la literatura europea, Irradiació, Poesia, Llengua i traducció, i Lʼhome. Lʼobjectiu global era plantejar la vigència de la poesia de Riba com a lectura i la de tota la seva obra com a objecte dʼestudi particularment significatiu del projecte cultural del Nou-cents.


Carles Riba (Barcelona, 1893-1959), poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic, va ser una de les personalitats més destacades de la Catalunya del segle XX. Entre la seva producció lírica destaquen el primer llibre d'Estances (1919), el segon llibre d'Estances (1930), Tres suites (1937), Elegies de Bierville (1943), Salvatge cor i Esbós de tres oratoris (1953). Va ser també catedràtic de Grec, membre de l'IEC i vicepresident de la primera Institució de les Lletres Catalanes durant la República. Cal esmentar especialment la seva tasca de traductor dels clàssics per a la Fundació Bernat Metge, de la qual en va ser director. Algunes de les seves traduccions més celebrades són lʼOdissea dʼHomer i, també, obres dʼÈsquil, Hölderlin, Kavafis, Plutarc, Poe, Rilke i Sòfocles, entre dʼaltres.


L'Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona és un espai obert de debat entre els estudiosos de la cultura clàssica i la catalana, amb el propòsit principal de dilucidar el paper dels autors clàssics i de l'humanisme en la nostra història literària i ideològica.