La intoxicació per compostos industrials pot provocar efectes similars a lʼELA
Un estudi dirigit per lʼinvestigador Jordi Llorens, catedràtic del Departament de Ciències Fisiològiques II de la Facultat de Medicina de la UB, mostra com el nitril IDPN provoca síndromes neurològiques semblants a les de l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una greu malaltia degenerativa neuromuscular. Aquest treball ha estat publicat recentment a la revista Neuropathology and Applied Neurobiology.
Els nitrils, compostos químics que contenen el grup cià (-CN), són molt abundants en la natura i tenen diverses aplicacions en la indústria. En la natura es troben en forma de glucòsids cianogènics, per exemple en les ametlles amargues, i en forma dʼaminonitrils, en algunes lleguminoses. En la indústria s'utilitzen com a dissolvents i productes intermediaris en la síntesi de plàstics, fibres artificials, resines i productes farmacèutics, entre d'altres. El consum humà o animal de determinats nitrils provoca símptomes similars a la intoxicació per cianur. Aquest fet suggereix que en la metabolització d'aquests nitrils es produeix l'alliberament d'aquest compost, que és el responsable de la intoxicació aguda. Alguns nitrils alliberen menys cianur o ho fan d'una manera més lenta; aquests són els que provoquen neurotoxicitat i síndromes neurològiques.
En una gran varietat de malalties del sistema nerviós apareix una acumulació anormal de neurofilaments, fibres que confereixen rigidesa a les neurones. En concret, en l'ELA s'observen protuberàncies formades per una gran quantitat de neurofilaments als axons de les neurones motores. En l'estudi de l'equip del professor Llorens, els investigadors han observat, en rates de laboratori exposades a lʼIDPN (3,3'-iminodipropionitril), acumulacions de neurofilaments sorprenentment similars a les que apareixen en l'ELA. A causa d'aquesta similitud, han estudiat l'efecte de lʼIDPN per comprendre la biologia dels neurofilaments en la malaltia de l'ELA. Tant la malaltia com la intoxicació per IDPN provoquen axonopatia, una lesió dels axons. La novetat de l'estudi és haver observat que lʼaxonopatia provoca una pèrdua marcada de neurofilaments als terminals de les neurones motores. Aquesta dada és rellevant ja que la refracció dels terminals és el factor crític en la degeneració de la neurona motora. Segons Llorens, que també és investigador de lʼInstitut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), «la manca de neurofilaments a la zona dʼunió neuromuscular pot tenir un impacte en la funció o l'estabilitat d'aquesta unió, cosa que contribueix a la retracció i a la posterior regeneració de la neurona».
Potencials aplicacions clíniques
A causa de la similitud entre les acumulacions proximals de neurofilaments entre el model animal dʼIDPN i l'ELA, els investigadors preveuen que les unions neuromusculars dels pacients d'esclerosi lateral amiotròfica haurien de mostrar una falta de neurofilaments similar a l'observada en el model animal. Aquesta pèrdua de neurofilaments terminals podria ser un factor patogènic en la malaltia.
Cada vegada és més evident que l'ELA és una malaltia multifactorial, en la qual influeixen factors genètics i ambientals que causen una axonopatia proximal. Aquests factors podrien alterar la unió neuromuscular a través del mecanisme de buidatge de neurofilaments observat en la intoxicació per IDPN. A més, les dades obtingudes indiquen que lʼIDPN sembla una eina útil per ser inclosa en models animals multifactorials de la malaltia.
L'estudi es va presentar divendres passat a Barcelona durant el simposi Mechanisms of Neurotoxicity and Implications for Neurological Disorders, activitat satèl·lit del 8è Congrés de Neurociència de la Federació de Societats Europees de Neurociència (FENS).
Article:
Soler-Martín C, Vilardosa U, Saldaña-Ruíz S, Garcia N, Llorens J. «Loss of neurofilaments in the neuromuscular junction in a rat model of proximal axonopathy». Neuropathology and Applied Neurobiology, febrer de 2012, 38 (1): 61-71.
Un estudi dirigit per lʼinvestigador Jordi Llorens, catedràtic del Departament de Ciències Fisiològiques II de la Facultat de Medicina de la UB, mostra com el nitril IDPN provoca síndromes neurològiques semblants a les de l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una greu malaltia degenerativa neuromuscular. Aquest treball ha estat publicat recentment a la revista Neuropathology and Applied Neurobiology.
Els nitrils, compostos químics que contenen el grup cià (-CN), són molt abundants en la natura i tenen diverses aplicacions en la indústria. En la natura es troben en forma de glucòsids cianogènics, per exemple en les ametlles amargues, i en forma dʼaminonitrils, en algunes lleguminoses. En la indústria s'utilitzen com a dissolvents i productes intermediaris en la síntesi de plàstics, fibres artificials, resines i productes farmacèutics, entre d'altres. El consum humà o animal de determinats nitrils provoca símptomes similars a la intoxicació per cianur. Aquest fet suggereix que en la metabolització d'aquests nitrils es produeix l'alliberament d'aquest compost, que és el responsable de la intoxicació aguda. Alguns nitrils alliberen menys cianur o ho fan d'una manera més lenta; aquests són els que provoquen neurotoxicitat i síndromes neurològiques.
En una gran varietat de malalties del sistema nerviós apareix una acumulació anormal de neurofilaments, fibres que confereixen rigidesa a les neurones. En concret, en l'ELA s'observen protuberàncies formades per una gran quantitat de neurofilaments als axons de les neurones motores. En l'estudi de l'equip del professor Llorens, els investigadors han observat, en rates de laboratori exposades a lʼIDPN (3,3'-iminodipropionitril), acumulacions de neurofilaments sorprenentment similars a les que apareixen en l'ELA. A causa d'aquesta similitud, han estudiat l'efecte de lʼIDPN per comprendre la biologia dels neurofilaments en la malaltia de l'ELA. Tant la malaltia com la intoxicació per IDPN provoquen axonopatia, una lesió dels axons. La novetat de l'estudi és haver observat que lʼaxonopatia provoca una pèrdua marcada de neurofilaments als terminals de les neurones motores. Aquesta dada és rellevant ja que la refracció dels terminals és el factor crític en la degeneració de la neurona motora. Segons Llorens, que també és investigador de lʼInstitut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), «la manca de neurofilaments a la zona dʼunió neuromuscular pot tenir un impacte en la funció o l'estabilitat d'aquesta unió, cosa que contribueix a la retracció i a la posterior regeneració de la neurona».
Potencials aplicacions clíniques
A causa de la similitud entre les acumulacions proximals de neurofilaments entre el model animal dʼIDPN i l'ELA, els investigadors preveuen que les unions neuromusculars dels pacients d'esclerosi lateral amiotròfica haurien de mostrar una falta de neurofilaments similar a l'observada en el model animal. Aquesta pèrdua de neurofilaments terminals podria ser un factor patogènic en la malaltia.
Cada vegada és més evident que l'ELA és una malaltia multifactorial, en la qual influeixen factors genètics i ambientals que causen una axonopatia proximal. Aquests factors podrien alterar la unió neuromuscular a través del mecanisme de buidatge de neurofilaments observat en la intoxicació per IDPN. A més, les dades obtingudes indiquen que lʼIDPN sembla una eina útil per ser inclosa en models animals multifactorials de la malaltia.
L'estudi es va presentar divendres passat a Barcelona durant el simposi Mechanisms of Neurotoxicity and Implications for Neurological Disorders, activitat satèl·lit del 8è Congrés de Neurociència de la Federació de Societats Europees de Neurociència (FENS).
Article:
Soler-Martín C, Vilardosa U, Saldaña-Ruíz S, Garcia N, Llorens J. «Loss of neurofilaments in the neuromuscular junction in a rat model of proximal axonopathy». Neuropathology and Applied Neurobiology, febrer de 2012, 38 (1): 61-71.