Notícies

Inici  >  Notícies > Mundet, un campus amb història

Mundet, un campus amb història

Edifici de Llevant.

Edifici de Llevant.

Palau de les Heures.

Palau de les Heures.

Vista general del campus de Mundet.

Vista general del campus de Mundet.

Edifici de Ponent.

Edifici de Ponent.

30/07/2012

Institucional

Al recinte de l’actual campus de Mundet, que va néixer el 1966 com a resultat de l’adaptació dels edificis de les Llars Anna Gironella de Mundet construïdes el 1957,  hi ha testimonis d’un passat històric recent que tenen un valor patrimonial i artístic considerable, com és el cas del Palau de les Heures, que va ser residència provisional del president Companys durant els anys de la Guerra Civil i on es va construir un refugi antiaeri; o la funció del camp de presoners que va assumir l’actual edifici de Llevant durant els anys 1939 i 1940, així com tot el conjunt d’edificis de les Llars Mundet. Per aquest motiu, les facultats de Pedagogia, de Formació del Professorat i de Psicologia de la Universitat de Barcelona s’han proposat dur a terme un projecte de museïtzació integral de tot el recinte. La iniciativa, impulsada per la professora Gemma Tribó, té l’objectiu d’obrir aquest espai a la ciutat.

 

El projecte —que atorgaria un valor cultural afegit al territori, de civilitat i de memòria democràtica— inclou la senyalització dels usos dels edificis i espais que ha tingut el recinte de Mundet en el passat i els que té en el present, tant pel que fa al medi social com al medi natural. La Diputació de Barcelona i el Memorial Democràtic hi donen suport, i, per bé que encara no s’ha signat cap acord formal, sí que han posat de manifest el seu compromís ferm a tirar endavant la retolació dels espais de memòria històrica. D’aquesta manera, s’educaria en els valors democràtics i en la cultura de la sostenibilitat tant els usuaris del campus com la ciutadania en general, i es posaria en relleu la riquesa de la diversitat d’ecosistemes que conviuen al recinte. Es tracta, en definitiva, d’explicitar els usos més representatius dels edificis i convertir el campus de Mundet en un lloc on es faci memòria dels testimonis del passat més recent i es destaqui el valor artístic i patrimonial dels edificis, les pintures i les escultures que hi ha. Així mateix, la riquesa del medi natural quedaria senyalitzada amb rètols i explicacions que indicarien la transformació del paisatge de la zona i la necessitat de preservar els ecosistemes naturals i la funció de corredor verd que té per a la ciutat.
 
Aquesta iniciativa beneficiaria la comunitat diversa que diàriament fa ús del campus: la comunitat universitària de les tres facultats que hi estan ubicades —Psicologia, Pedagogia i Formació del Professorat—, de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE), així com els usuaris de l’escola bressol, l’escola de primària i l’institut de secundària de l’Ajuntament de Barcelona, i el centre d’acollida de persones grans de la Diputació.
 
L’interès social del campus
 
En relació amb l’interès social dels diferents espais, cal destacar l’emblemàtic Palau de les Heures, construït a finals del segle XIX per la família Gallart, en un indret que ocupava una vella masia. En la dècada de 1930, la vall d’Horta era una de les zones residencials senyorials de Barcelona, ubicada al peu de la serra de Collserola, en un entorn natural tranquil i allunyat del tràfec de la gran ciutat. Quan va esclatar la Guerra Civil, la família Gallart, conservadora, catòlica i simpatitzant de la causa franquista, va optar per fugir de la ciutat i va abandonar les seves propietats. Aleshores, el Palau de les Heures va passar a mans de la Generalitat, i el 1938 es va convertir en la residència del president Companys, que havia marxat temporalment el seu pis de la Rambla de Catalunya, afectat per un bombardeig. S’hi va construir un refugi antiaeri en forma de galeria que discorre sota el jardí posterior del palau, corresponent a la façana nord. És una obra austera però de gran qualitat tècnica. El túnel té uns 53 metres de longitud i va ser construït seguint la inclinació natural del terreny. L’amplada oscil·la entre 0,90 i 1,10 metres i l’altura està compresa entre els 2,10 i els 2,20 metres. Afortunadament, i malgrat que Barcelona va ser una de les ciutats catalanes més durament castigades per les bombes, els bombardejos no van afectar la zona del Palau de les Heures i, per tant, presumiblement, el refugi no va haver de ser utilitzat. Quan va acabar la guerra, la família Gallart va tornar a la finca i hi va viure fins al 1952, any en què es va mudar a Sant Gervasi. El 1958, la Diputació va comprar l’edifici. L’immoble va estar desatès i deshabitat i va patir nombrosos robatoris. Als anys setanta va estar a punt de ser enderrocat, però la pressió popular va aconseguir salvar-lo i els treballs de restauració del 1992 li van atorgar l’aspecte actual.
 
Una altra de les particularitats de Mundet és que l’actual edifici de Llevant va ser, entre 1939 i 1940, el camp de concentració de presoners d’Horta, que juntament amb el de Montjuïc i el del Poblenou, constituïen els tres camps de presoners que hi va haver a Barcelona en la postguerra. El camp va aprofitar les instal·lacions inacabades de la Casa de la Caritat, de manera que fins al 1940, en ser clausurat, no es va poder reprendre en aquest lloc l’antic projecte social de beneficència. Gràcies al patrocini de l’empresari Arturo Mundet, la Casa de la Caritat de Barcelona, també coneguda com a Llars Anna Gironella de Mundet, es va inaugurar, finalment, el 1957. A la institució hi van arribar a viure interns mil nens i nenes, infants que patien problemes de caràcter social i tot sovint provenien de famílies desestructurades. 
 
Tot i que queda apartat del que seria pròpiament el recinte del campus de Mundet, també val la pena esmentar la rèplica exacta del Pavelló d’Espanya a l’Exposició Internacional de París (1937), que es va inaugurar el 1992 a l’àrea olímpica de la Vall d’Hebron. L’anomenat Pavelló de la República acull, des de finals del 1993, el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI-UB), i ha esdevingut un centre documental de referència sobre la Guerra Civil espanyola, el franquisme i la transició.
 
 
La riquesa de l’ecosistema de Mundet
 
Des de la perspectiva de l’ecologia, i tenint en compte que el recinte és una àrea que ha estat transformada per l’home, amb extensos jardins que coexistexen amb els edificis i els vials, no podem parlar de vegetació sinó de flora, ja que no hi ha veritables comunitats vegetals. D’altra banda, no existeix flora silvestre, perquè són espècies que encara que puguin ser típiques de la serralada de Collserola, reben les atencions del servei de jardineria de la Diputació de Barcelona. A més, al campus hi trobem tant mostres de la vegetació pròpia de la zona, com arbres exòtics de terres llunyanes que es van portar al recinte durant la construcció del jardí romàntic del Palau de les Heures, de finals del segle XIX, i durant la repoblació de l’arbreda en el moment de construcció de les Llars Mundet (1954-1957). La fauna del recinte està constituïda per una majoria d’espècies pròpies de la zona, juntament amb d’altres que hi han estat introduïdes, com és el cas de la cotorra, molt ben adaptada al medi.
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona