Troballa al Garraf de les restes dʼun elefant de 100.000 anys dʼantiguitat

Les restes són les primeres que es troben al massís del Garraf d’un esquelet pràcticament complet de proboscidis.
Les restes són les primeres que es troben al massís del Garraf d’un esquelet pràcticament complet de proboscidis.
(06/08/2012)

Les excavacions arqueològiques a la cova del Rinoceront de Castelldefels, dirigides per investigadors del Grup de Recerca del Quaternari-SERP (Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona, han descobert part de lʼesquelet dʼun elefant jove, aproximadament menor de 7 anys. Aquestes restes, que tenen uns 100.000 anys dʼantiguitat, són les primeres que es troben al massís del Garraf dʼun esquelet pràcticament complet de proboscidis (ordre de mamífers que comprèn els elefants i els mamuts). Es tracta dʼuna troballa excepcional ja que les restes completes dʼelefants en coves són escasses a Catalunya.

Les restes són les primeres que es troben al massís del Garraf d’un esquelet pràcticament complet de proboscidis.
Les restes són les primeres que es troben al massís del Garraf d’un esquelet pràcticament complet de proboscidis.
06/08/2012

Les excavacions arqueològiques a la cova del Rinoceront de Castelldefels, dirigides per investigadors del Grup de Recerca del Quaternari-SERP (Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona, han descobert part de lʼesquelet dʼun elefant jove, aproximadament menor de 7 anys. Aquestes restes, que tenen uns 100.000 anys dʼantiguitat, són les primeres que es troben al massís del Garraf dʼun esquelet pràcticament complet de proboscidis (ordre de mamífers que comprèn els elefants i els mamuts). Es tracta dʼuna troballa excepcional ja que les restes completes dʼelefants en coves són escasses a Catalunya.

Fins ara, en aquesta zona —en rieres i al riu Llobregat— sʼhavien localitzat parts aïllades de lʼesquelet, com ara les defenses, especialment de mamut llanut, que cronològicament és més modern. La troballa dʼaquest elefant, més antic que el mamut llanut, evidencia que a la costa central catalana amb anterioritat a lʼarribada del mamut, propi de períodes freds, hi vivien els elefants. Les restes dʼaquest elefant, juntament amb altres espècies, com per exemple nombroses restes de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) —localitzades també a la cova del Rinoceront—, posen de manifest que a la costa central catalana les condicions climàtiques de fa 100.000 anys eren càlides.

De moment sʼhan documentat les dues extremitats posteriors completes (fèmur, tíbia, ossos del tars i falanges), així com la pelvis i la columna vertebral en connexió anatòmica. Els treballs en curs només han permès excavar una part de la superfície on es troba aquest elefant. Els investigadors suposen que probablement la resta de lʼindividu està complet, però no serà fins a la propera campanya arqueològica quan es podrà excavar en la seva totalitat.
La cova del Rinoceront és un jaciment paleolític amb una llarga seqüència cronològica que abraça des dels 200.000 fins als 80.000 anys aC. A la conca mediterrània són molt escassos els jaciments dʼaquest període amb una seqüència estratigràfica tan completa i, de moment, podem dir que és lʼúnic a Catalunya dʼaquestes característiques.
En aquest jaciment hi ha una gran quantitat de restes de fauna en un excel·lent estat de preservació. La fauna representada és característica de períodes càlids (interglacials). A més, sʼhan recuperat diverses restes lítiques que situen en aquest jaciment la presència humana més antiga de lʼàrea del massís del Garraf.
Actualment la cavitat es troba seccionada verticalment a causa del darrer front dʼexplotació de la pedrera de ca nʼAymerich de Castelldefels. Lʼextracció massiva de pedra calcària ha desfigurat enormement el relleu original i ha destruït la major part de la cova del Rinoceront, així com lʻentrada originària. Per aquest motiu actualment sʼaccedeix a la cavitat per una bastida que permet desenvolupar els treballs arqueològics.
Les restes recuperades fins ara a la cova del Rinoceront fan pensar que gran part del jaciment devia funcionar com un cau de carnívors, els quals van utilitzar la cavitat com a refugi on portaven les seves preses. Paral·lelament, la presència, més esporàdica, de neandertals ha estat verificada en els nivells superiors de la cavitat.
Les excavacions arqueològiques estan encapçalades pels investigadors Joan Daura i Montse Sanz, membres del Grup de Recerca del Quaternari-SERP de la UB, que dirigeix el catedràtic de Prehistòria Josep M. Fullola. Les excavacions estan sufragades per lʼAjuntament de Castelldefels i el Servei dʼArqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, juntament amb altres entitats i empreses, com ara el Grup de Recerques Històriques de Castelldefels (GREHIC), el Grup Soteras i lʼAssociació de veïns i veïnes independents de Castelldefels (AVVIC).