Els resultats de lʼenquesta dʼenguany sobre
les 10 millors pel·lícules de tots els temps sʼhan publicat en el número de setembre de
Sight & Sound (vol. 22, núm. 9), que celebra el 80è aniversari del seu naixement.
Vertigen (Dʼentre els morts), dʼAlfred Hitchcock (1958), ha quedat en primera posició i ha desplaçat del liderat, per primera vegada,
Ciutadà Kane (Orson Welles, 1941), que ocupa el segon lloc del rànquing. La tercera posició és per a
Contes de Tòquio (Yasujiro Ozu, 1953), mentre que
La règle du jeu (Jean Renoir, 1939) sʼha situat en quart lloc.
Sunrise: a song of two humans (Friedrich Wilhelm Murnau, 1927) ha quedat cinquena, i
2001: una odissea de lʼespai (Stanley Kubrick, 1968), sisena. La llista es completa amb
Centaures del desert (John Ford, 1956);
Lʼhome amb la càmera (Dziga Vertov, 1929);
La passion de Jeanne dʼArc (Carl Theodor Dreyer, 1927) i
Fellini 8 ½ (Federico Fellini, 1963).
També sʼhan fet públiques les llistes de pel·lícules dels votants, com és el cas del professor Caparrós. La seva
selecció coincideix en les dues primeres pel·lícules amb els seus col·legues estrangers i els altres films estan entre els cent més votats. La llista completa del catedràtic de la UB inclou els títols següents (per ordre alfabètic):
Camins de glòria (Stanley Kubrick, 1957),
Casablanca (Michael Curtiz, 1942),
Ciutadà Kane (Orson Welles, 1941),
El cuirassat Potemkin (S. M. Eisenstein, 1925),
El gran dictador (Charles Chaplin, 1940),
El lladre de bicicletes (Vittorio de Sica, 1948),
El raïm de la ira (John Ford, 1940),
El tercer home (Carol Reed, 1949),
Il gattopardo (Luchino Visconti, 1963) i
Vertigen (Alfred Hitchcock, 1958).
«Com a antic crític de cinema i avui catedràtic dʼHistòria Contemporània i Cinema, he intentat combinar en aquesta selecció la influència dʼaquestes pel·lícules i els seus autors amb lʼús que en faig a classe per ensenyar la història del món contemporani occidental. Per aquest motiu, es troben a faltar alguns cineastes importants», explica Caparrós. «Així mateix, a part de les meves preferències personals, mʼhe volgut centrar en els clàssics», conclou.
Josep M. Caparrós (Barcelona, 1943) és professor de la Universitat de Barcelona des del 1982. Ha publicat més de 40 llibres especialitzats, ha dirigit 15 tesis doctorals i promogut una escola dʼhistoriadors del cinema a la UB. Director científic del Congrés Internacional sobre Guerra, Cinema i Societat, organitzat pel Departament dʼHistòria Contemporània (1992), becat pel Govern nord-americà i la Unió Europea, ha impartit cursos sobre cinema espanyol als Estats Units i la Gran Bretanya. El 2007, el Cercle dʼEscriptors Cinematogràfics (CEC, Madrid) li va atorgar la Medalla a la millor tasca literària i periodística per tota la seva trajectòria professional. Antic vicepresident de lʼAssociació Internacional de Mitjans de Comunicació i Història (IAMHIST, Oxford), és membre de lʼAcadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques dʼEspanya i de lʼAcadèmia de Cinema Català, a més de cofundador de lʼAssociació Espanyola dʼHistoriadors del Cinema i de lʼAssociació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics. El curs 2010-2011, va ser comissari de dues exposicions: «Cinema en temps de guerra, exili i repressió, 1936-1975» (Memorial Democràtic) i «La mirada del samurái: los dibuixos de Akira Kurosawa» (Alhóndiga Bilbao, Museu ABC), aquesta última com a director de lʼ
Any Kurosawa a Espanya, organitzat per la mateixa UB.
