Un estudi dʼarqueoacústica al barranc de la Valltorta conclou que les àrees amb pintures rupestres corresponen a les de millor sonoritat
Lʼarqueoacústica és un camp de recerca emergent sobre lʼús que feien del so les societats del passat. Una recerca, pionera a Espanya, de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Saragossa ha utilitzat els mètodes dʼaquesta disciplina per estudiar els jaciments del barranc de la Valltorta, a Castelló, un important exponent de la pintura prehistòrica llevantina datat en el període epipaleolític (del 9.000 al 6.000 aC). Entre les conclusions de lʼestudi destaca el fet que les zones properes als abrics del barranc amb pintures rupestres tenen més bona sonoritat que les zones que no estan decorades, la qual cosa suggereix que la tria dels llocs per fer-hi pintures estava relacionada amb lʼacústica de cada indret.
Lʼarqueoacústica és un camp de recerca emergent sobre lʼús que feien del so les societats del passat. Una recerca, pionera a Espanya, de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Saragossa ha utilitzat els mètodes dʼaquesta disciplina per estudiar els jaciments del barranc de la Valltorta, a Castelló, un important exponent de la pintura prehistòrica llevantina datat en el període epipaleolític (del 9.000 al 6.000 aC). Entre les conclusions de lʼestudi destaca el fet que les zones properes als abrics del barranc amb pintures rupestres tenen més bona sonoritat que les zones que no estan decorades, la qual cosa suggereix que la tria dels llocs per fer-hi pintures estava relacionada amb lʼacústica de cada indret.
La recerca està recollida a lʼarticle «Acoustics and Levantine rock art: auditory perceptions in La Valltorta Gorge», publicat a la prestigiosa revista Journal of Archaeological Science per la professora i investigadora ICREA del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB Margarita Díaz-Andreu i Carlos García, de la Universitat de Saragossa. Lʼequip investigador va enregistrar i mesurar els sons produïts dins els abrics i en diferents zones del barranc (tant sons produïts per la veu humana, com per xiulets o per lʼacció de picar de mans), i en va analitzar aspectes com ara la reverberació i lʼeco. Els resultats mostren que la millor sonoritat correspon a les zones dels tres abrics més profusament decorades amb pintures: Saltadora, Cavalls i Civil. Dʼaltra banda, es comprova que a lʼinterior dʼaquests tres abrics sʼobtenen millors resultats quan el so es produeix de cara al barranc; en canvi, als abrics amb menys pintures el so és millor de cara a les parets decorades. Això permet plantejar hipòtesis com ara que en aquests darrers abrics sʼhi practicaven rituals individuals mirant cap a les pintures de les parets, mentre que als tres abrics més decorats tenien lloc rituals col·lectius que es feien de cara al fons del barranc, on es podria haver reunit la comunitat.