La descoberta de la difracció de raigs X i la cristal·lografia estructural
El 1912, el professor Francisco Pardillo Vaquer va ocupar la càtedra de Cristal·lografia i Mineralogia, que sʼacabava de crear a la Facultat de Ciències de la UB. També el 1912, a la Universitat de Munic, lʼequip del físic Max von Laue, premi Nobel de Física el 1914, descobria la difracció de raigs X en fer incidir per primer cop un feix de raigs X sobre un cristall de sulfat de coure.
Tal com explica el professor Manuel Labrador, director del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la UB, «el fundador de la càtedra, Francisco Pardillo, científic dʼuna sòlida formació i gran vitalitat, va copsar ràpidament la rellevància del descobriment de lʼequip de Von Laue i es va abocar de ple en la gran aventura de la cristal·lografia estructural». Així doncs, el Laboratori de Cristal·lografia i Mineralogia de Barcelona «va constituir el focus dʼaquesta incipient metodologia a Catalunya i va ser un dels nuclis més importants a Espanya. Lʼimpacte científic dʼaquell laboratori és present avui en dia en nombrosos centres de recerca de Catalunya i de tot lʼEstat».
100 anys de recerca sobre el món cristal·lí i la mineralogia a la UB
Un segle després de la descoberta de la difracció de raigs X, la cristal·lografia ha esdevingut una ciència interdisciplinària amb aplicacions en múltiples àmbits de recerca (química, física, ciència dels materials, biologia, farmàcia, nanotecnologia, radiació sincrotrònica, difracció de neutrons, etc.) i també en el sector industrial. «Fins als anys seixanta, lʼactivitat del Departament va tenir un marcat caràcter cristal·logràfic», explica el professor Labrador. «Paral·lelament —continua—, també es va desenvolupar una mineralogia de caràcter determinatiu i descriptiu, a la qual, a banda dels mètodes tradicionals de goniometria i microscòpia òptica, sʼhi van afegir els difractomètrics, tant en el vessant identificatiu com estructuralista. A partir dels anys seixanta, sʼinicia una nova etapa mineralògica orientada a lʼestudi de la formació dels minerals —és a dir, dels dipòsits o jaciments minerals— que no ha deixat dʼexpandir-se mitjançant lʼestudi de molts jaciments minerals a Catalunya i arreu del món».
En commemoració del centenari, lʼAula Magna de la Facultat de Geologia celebrarà un acte institucional el 17 dʼoctubre, a les 10.30 h, presidit pel Dr. Jordi Alberch, vicerector de Recerca; el Dr. Lluís Cabrera, degà de la Facultat de Geologia, i el Dr. Manuel Labrador, director del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la UB. Lʼacte inclou la conferència «Els inicis de la determinació dʼestructures cristal·lines a la Universitat de Barcelona (1912-1955)», a les 11 hores, a càrrec del Dr. F. Xavier Mañes (Centre dʼHistòria de la Ciència, UAB). El professor Robert F. Martin (Departament de Ciències Planetàries i de la Terra, Universitat de McGill), impartirà la xerrada «One hundred years of mineralogy: can there be more to discover?», a les 12 hores. Finalment, a les 12.40 hores, el professor Lluís Fontboté (Departament de Ciències Ambientals i de la Terra, Universitat de Ginebra), pronunciarà la ponència «Research, education, and training in economic geology today». El programa es completa amb una exposició al vestíbul de la Facultat de Geologia, oberta al públic general, del 15 al 24 dʼoctubre.
Les activitats del centenari estan organitzades pel Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals amb la col·laboració de la Facultat de Geologia de la UB, el BKC, el Departament de Geologia de la UAB, la Secretaria dʼUniversitats i Recerca del Departament dʼEconomia i Coneixement i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
