Notícies

Inici  >  Notícies > Troben a Begues l’estatueta prehistòrica de ceràmica més antiga de la...

Troben a Begues l’estatueta prehistòrica de ceràmica més antiga de la península Ibèrica

La figura té 6.500 anys d’antiguitat i ha estat batejada amb el nom de l’<i>Encantat de Begues</i>.

La figura té 6.500 anys d’antiguitat i ha estat batejada amb el nom de l’Encantat de Begues.

L’estatueta, de la qual només s’ha trobat, ara per ara, el tronc, el coll i el braç dret, representa una figura humana probablement masculina.

L’estatueta, de la qual només s’ha trobat, ara per ara, el tronc, el coll i el braç dret, representa una figura humana probablement masculina.

26/10/2012

Recerca

En el decurs de la campanya d’excavacions a la cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), membres del Col·lectiu per la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG), en col·laboració amb el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB, van trobar aquest estiu el tronc, amb un braç complet i l’inici de l’altre, d’una figureta humana elaborada en ceràmica. La seva posició cronoestratigràfica la situa com l’estatueta humana més antiga, a hores d’ara, de la prehistòria de Catalunya, concretament s’estima que té 6.500 anys d’antiguitat.

 

La figura, que també és l’estatueta d’aquestes característiques més antiga que s’hagi donat a conèixer fins ara en el conjunt de la península Ibèrica, és un indici important de la rellevància que podria haver tingut Can Sadurní com a lloc de trobada per als habitants de les àrees més properes durant el neolític. No és la primera troballa d’aquest període que s’ha fet a la cova, on els investigadors del CIPAG hi excaven des de fa trenta-quatre anys i on anteriorment també s’han identificat les evidències més antigues del processament i consum de cervesa del continent europeu. Aquestes troballes indiquen que a Can Sadurní s’hi podien haver celebrat banquets, en què s’haurien consumit productes rars com ara la cervesa, de la mateixa manera que també s’hi haurien pogut fer rituals amb un caràcter simbòlic més marcat. Es tractaria de celebracions crucials per reunir grups dispersos en el territori i que necessitarien aquestes trobades per assegurar la seva reproducció econòmica, ideològica i sexual.

 
L'estatueta correspon a la fase d’ocupació dels inicis del neolític mitjà, concretament la troballa s’ha produït a la capa 11 (neolític mitjà postcardial 1a), en el seu contacte amb la capa 11b (neolític antic postcardial 0). La peça, de la qual només s’ha trobat, ara per ara, el tronc, el coll i el braç dret, representa una figura humana probablement masculina. El fragment conservat fa 8 cm d’alçada, 1,90 cm de gruix i l’amplada varia segons el punt des del qual la mesurem: 2,5 cm a l’alçada de la cintura, 4 cm al pit (si només comptem el braç conservat), i aproximadament uns 5,5 cm en el mateix punt, si pressuposem la virtualitat dels dos braços estesos. El desenvolupament de la resta del cos dóna peu a creure en una estatueta d’entre 16 i 18 cm d’alçada.
 
Malgrat que a simple vista no s’observa amb prou claredat, quan s’examina la figureta amb llum rasant s’hi poden observar diferents línies, que es podrien tractar de gravats que semblen reproduir alguns elements de la indumentària i parament. De fet, aquest tipus d’imatges acostumaven a anar vestides a la manera humana i no tenen atributs sexuals clars, de manera que generalment l’únic que permet diferenciar el sexe de l’estatueta són els pits. En el cas de la troballa a Begues, l’absència de pits femenins fa pensar que probablement sigui una figura masculina. Aquesta atribució masculina suposa una novetat a la península Ibérica ja que, en l’estat actual de coneixements, més del 80 % de les representacions similars mediterrànies i europees són imatges femenines.
 
És molt clara l’existència d’un braç esquerre de l’estàtua per la fractura de despreniment que s’observa al costat oposat. De fet, és possible que aquest braç es pugui recuperar en pròximes campanyes de l’excavació. Els dos braços estan perforats verticalment, la qual cosa denota que la posició original que va imaginar l’artesà era la d’una figura suspesa d’un cordill o corretja de cuir. Aquest cordill podria servir per penjar l’estatueta del coll d’una persona o d’un lloc que ho permetés de l’interior de la cova o de la terrassa exterior. La figureta conserva pràcticament tot el coll i, igual que en la majoria de figuretes de l’època amb què es poden establir paral·lelismes, existeix la possibilitat que el cap fos mòbil i intercanviable i es col·loqués ajustant-lo al forat del coll.
 
Existeixen casos de caps solts de figuretes de pedra, terracota o ceràmica als jaciments de les cultures neolítiques balcàniques i de la Mediterrània occidental. Nombrosos investigadors opinen que aquests caps eren intercanviables i que, a més, en molts casos eren de fusta, motiu pel qual no sempre s’han trobat.
 
L’observació acurada del tronc permet identificar el pit i l’esquena de la figureta: l’esquena té una depressió central vertical que marca la columna vertebral i deixa, a banda i banda, les dues espatlles, la qual cosa permet identificar el pit de la figura. La posició de la secció longitudinal del braç dret ens indica que els braços estan estesos en actitud d’acollida. D’altra banda, el baix tronc davanter té un angle inferior als 180º entre la cintura i l’inici de les extremitats inferiors que permet prefigurar que l’estatueta estava o bé asseguda, o bé amb les cames flexionades. Es desconeix, a hores d’ara, com devien anar expressades les cames. Probablement, devien acabar en un peu pla, tal com passa en moltes de les figuretes conegudes des de França fins al Pròxim Orient, passant per Itàlia, els Balcans i Anatòlia. S’espera que durant els propers treballs d’excavació es pugui documentar algun altre fragment de la peça per tal de completar la comprensió de la totalitat de la figureta.
 
Tots els elements apunten a considerar clarament la figureta com un element singular amb una forta càrrega simbòlica i espiritual. En general, la bibliografia que tracta sobre aquest tipus d’imatges s’hi refereix com a imatges amb atributs divins. En suma, totes les seves característiques responen al que, en prehistòria, podríem definir com un ídol. Els investigadors han tingut en compte aquest component magicoreligiós, i el fet que als habitants de Begues sempre se’ls ha donat tradicionalment el malnom d’Els Encantats, per batejar la figureta com a l’Encantat de Begues.
 
Les excavacions a Can Sadurní s’inclouen en el projecte La prehistòria al sud-est del Llobregat. De la costa al massís del Garraf-Ordal, que coordinen el catedràtic del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB Josep Maria Fullola i el prehistoriador i arqueòleg Manuel Edo, president de CIPAG. Les excavacions, dirigides pels investigadors Manuel Edo i Ferran Antolín, tenen el suport de l’Ajuntament de Begues, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Centre d’Estudis Beguetans, així com d’altres entitats i empreses locals, com ara les caves Montau de Sadurní, en el terreny de les quals se situen la cova i la masia de Can Sadurní.
 
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona