Lʼacte, que va ser inaugurat pel rector, Dr. Dídac Ramírez, va incloure una taula rodona (11.30 hores) moderada pel professor del Departament dʼEcologia Joan Pretus, en què també va participar el professor Simberloff juntament amb els experts Emili Garcia-Berthou (Universitat de Girona), Meike Köhler (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont), Daniel Sol (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i Salvador Pueyo (Institut Català de Ciències del Clima).
Daniel Simberloff ocupa la càtedra Gore Hunger de Ciència Mediambiental i dirigeix lʼInstitut dʼInvasions Biològiques de la Universitat de Tennessee (Estats Units). Enguany ha estat guardonat amb el Premi Ramon Margalef dʼEcologia que atorga la Generalitat de Catalunya «per les seves contribucions a lʼobservació i anàlisi teòrica de lʼestructura i dinàmica de les comunitats ecològiques i per lʼaplicació dʼaquests estudis a la biologia de la conservació». El guardó honora la memòria de lʼecòleg Ramon Margalef (1919-2004), catedràtic emèrit de la UB i un dels màxims exponents mundials en el camp de lʼecologia moderna.
Ecòleg iconoclasta, Simberloff ha ajudat a fer entendre lʼimpacte que tenen les espècies invasores en la pèrdua de la biodiversitat, principalment en illes, però també ha destacat en la reformulació dʼalguns paradigmes tradicionals. Nascut el 1942 en un petit poble a prop del riu Delaware, a Pennsilvània, Simberloff ja recollia insectes de ben petit, especialment escarabats, i els conservava en capses de cigars. Després de llicenciar-se en Biologia el 1964, el 1969 es doctora sota la direcció dʼEdward O. Wilson amb un treball que posa a prova de manera experimental la teoria de la biogeografia de les illes, fundada per Wilson i Robert MacArthur anys abans. Segons aquesta teoria, el nombre dʼespècies que es troben en una illa està determinat per la immigració i lʼextinció. Aquesta recerca va guanyar el prestigiós Premi Mercer el 1971, però cinc anys després, Simberloff va tenir la valentia de contradir la seva pròpia teoria: va afirmar que el nombre dʼinsectes que la complien era efímer i que, per tant, la teoria no es podia confirmar.
Des de lʼinici de la seva trajectòria científica, Daniel Simberloff ha provocat controvèrsies: una dʼelles, haver posat en dubte la importància de la competència interespecífica en lʼestructuració de comunitats biològiques. En efecte, utilitzant models a lʼatzar (models nuls) demostra que moltes teories explicades generalment per la competència interespecífica no es diferencien dels models creats de manera aleatòria. Amb el seu estudiant B. von Holle, va crear lʼexpressió crisi invasora (ocasional meltdown), emprada en la bibliografia científica per descriure com una espècie introduïda pot facilitar a vegades la invasió dʼespècies no nadiues i conduir a una acceleració dels impactes negatius en lʼhàbitat. El seu treball sobre espècies invasores lʼha dut igualment a criticar les polítiques que permeten la introducció de noves espècies als Estats Units, que considera inadequades perquè no avaluen realment el perill que això comporta. També ha criticat les febles exigències requerides per introduir noves espècies amb finalitats de control biològic.
Simberloff és autor dʼunes 400 publicacions en lʼàmbit de lʼecologia, la biogeografia, lʼevolució i la biomètrica, i les recerques més recents estan centrades en temes de conservació (disseny de reserves, fragmentació de lʼhàbitat natural, gestió dʼespècies introduïdes, etc.). Ha presidit la Societat Americana de Naturalistes i ha estat membre de la Junta Nacional de Ciències, també dels Estats Units. Així mateix, ha estat fonamental en la formulació de lʼOrdre Executiva presidencial 13112 sobre espècies invasores.
El Dr. Simberloff pertany al Grup Especialitzat en Espècies Invasores de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) i a la Comissió de la Supervivència dʼEspècies dʼaquest mateix organisme. A més del Premi Mercer, ha rebut la distinció dʼecòleg eminent (2006) de la Societat Ecològica dʼAmèrica. Recentment, ha estat lʼeditor de lʼEncyclopedia of Biological Invasions, una obra de 800 pàgines que documenta les invasions biològiques a tot el món.
