La crisopa al·lucinant de Diògenes: com acumulava residus per sobreviure fa 110 milions dʼanys

Una representació de la crisopa al·lucinant de Diògenes (<i>Hallucinochrysa diogenesi</i>).
Una representació de la crisopa al·lucinant de Diògenes (Hallucinochrysa diogenesi).
Recerca
(11/12/2012)

Una larva dʼinsecte que va viure durant el cretaci, fa uns 110 milions dʼanys, i que apareix recoberta de restes vegetals, és lʼevidència de camuflatge en insectes més antiga coneguda fins ara, segons un article que publica lʼúltima edició de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). El treball es basa en lʼestudi dʼuna peça excepcional dʼambre descoberta el 2008 al jaciment dʼEl Soplao (Cantàbria), el més extens i ric en ambre de lʼera mesozoica a Europa.

 
Participen en lʼestudi els investigadors Ricardo Pérez de la Fuente i Xavier Delclòs, del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB; Enrique Peñalver, del Museu Geominer de lʼInstitut Geològic i Miner dʼEspanya; Mariela Speranza, Carmen Ascaso i Jacek Wierzchos, del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC), i Michael S. Engel, de la Universitat de Kansas (EUA).
 
Una representació de la crisopa al·lucinant de Diògenes (<i>Hallucinochrysa diogenesi</i>).
Una representació de la crisopa al·lucinant de Diògenes (Hallucinochrysa diogenesi).
Recerca
11/12/2012

Una larva dʼinsecte que va viure durant el cretaci, fa uns 110 milions dʼanys, i que apareix recoberta de restes vegetals, és lʼevidència de camuflatge en insectes més antiga coneguda fins ara, segons un article que publica lʼúltima edició de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). El treball es basa en lʼestudi dʼuna peça excepcional dʼambre descoberta el 2008 al jaciment dʼEl Soplao (Cantàbria), el més extens i ric en ambre de lʼera mesozoica a Europa.

 
Participen en lʼestudi els investigadors Ricardo Pérez de la Fuente i Xavier Delclòs, del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB; Enrique Peñalver, del Museu Geominer de lʼInstitut Geològic i Miner dʼEspanya; Mariela Speranza, Carmen Ascaso i Jacek Wierzchos, del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC), i Michael S. Engel, de la Universitat de Kansas (EUA).
 

Tapar-se amb deixalles per amagar-se en el medi

 
El fòssil, dʼuns quatre mil·límetres de longitud, és una larva depredadora del grup dels neuròpters que apareix recoberta per un embull de petits filaments dʼorigen vegetal recol·lectats amb les seves mandíbules amb la finalitat de formar un escut protector i confondreʼs amb lʼentorn. Aquest comportament, conegut com a trash-carrying o transport de deixalles, és una estratègia de supervivència que també es produeix en espècies actuals —com ara les crisopes verdes, amb les quals manté afinitats— per camuflar-se davant les preses o els depredadors. Lʼespècie fòssil descoberta representa un nou gènere que ha estat denominat crisopa al·lucinant de Diògenes (Hallucinochrysa diogenesi), en al·lusió a la seva aparença sorprenent i a la síndrome de Diògenes, una patologia que afecta algunes persones, que acumulen escombraries de manera compulsiva.
 
Segons lʼestudi, les deixalles que recobreixen el fòssil són tricomes, pèls vegetals de formes i funcions diverses que creixen a la superfície de les plantes. Mitjançant lʼestudi de la morfologia, la microestructura i la composició dʼaquests tricomes, els investigadors han pogut confirmar que pertanyien a falgueres.
 
Les larves de crisopes verdes acumulen restes vegetals o animals de tot tipus i les retenen mitjançant uns petits monyons amb pèls distribuïts pel dors. Per contra, lʼHallucinochrysa diogenesi, dʼaspecte únic i diferent del de les crisopes verdes dʼavui en dia, mostrava llargs túbuls amb pèls abundants acabats en forma de trompeta que actuaven a manera dʼàncora. Tota aquesta estructura, desconeguda fins ara per a la ciència, formava una cistelleta dorsal que retenia les deixalles i impedia que es desprengués en moureʼs la larva.
 
El camuflatge més antic en el món dels insectes
 
En opinió dels autors, «lʼHallucinochrysa diogenesi mostra que el comportament del camuflatge i les adaptacions morfològiques que hi estan relacionades van aparèixer molt aviat en els insectes, ja a lʼèpoca dels dinosaures. En el cas de les crisopes verdes, es pot dir que aquest sofisticat comportament sʼha mantingut sense canvis durant almenys 110 milions dʼanys, fet que aporta una informació rellevant per als estudis evolutius sobre el comportament animal i les estratègies dʼadaptació al medi dels organismes al llarg de la història de la Terra».
 
Una altra dada excepcional de lʼestudi és que reflecteix una estreta relació ancestral planta-insecte —possiblement un exemple de mutualisme—, ja que la larva depredadora lliurava la falguera de plagues, mentre que aquesta constituïa el seu hàbitat i li aportava les deixalles protectores: és a dir, els dos organismes haurien obtingut un benefici mutu. En un escenari cretàcic en el qual els boscos resinífers de lʼantiga península Ibèrica —llavors una illa— eren assolats per grans incendis forestals, aquesta larva va recol·lectar les seves deixalles a partir dʼun tipus de falguera que creixia de manera abundant després del pas del foc.
 
El jaciment dʼEl Soplao, on ha tingut lloc la troballa, és un dels grans referents actuals per desentranyar els misteris de lʼevolució dels invertebrats terrestres i conèixer com eren els ecosistemes boscosos de fa 110 milions dʼanys. Aquest estudi, que forma part de les recerques del grup AMBARES (Ambres dʼEspanya), ha estat possible gràcies a la col·laboració de la cova dʼEl Soplao, de SIEC, SA i del Govern de Cantàbria, i ha estat finançat amb fons governamentals autonòmics, espanyols i nord-americans.