Última classe de Sebastià Bonet

Sebastià Bonet
Sebastià Bonet
Acadèmic
(20/12/2012)

Avui dijous, 20 de desembre, el professor Sebastià Bonet farà lʼúltima classe de grau, abans de jubilar-se, dins lʼassignatura Sintaxi Catalana. La classe es titula «La construcció factitiva» i és oberta al públic en general. Serà a lʼaula 1.1 de la Facultat de Filologia (edifici Josep Carner), de 16.30 a 18 hores.

Sebastià Bonet
Sebastià Bonet
Acadèmic
20/12/2012

Avui dijous, 20 de desembre, el professor Sebastià Bonet farà lʼúltima classe de grau, abans de jubilar-se, dins lʼassignatura Sintaxi Catalana. La classe es titula «La construcció factitiva» i és oberta al públic en general. Serà a lʼaula 1.1 de la Facultat de Filologia (edifici Josep Carner), de 16.30 a 18 hores.

Sebastià Bonet Espriu (Barcelona, 1943) és professor titular del Departament de Filologia Catalana des del 1997. Llicenciat en Ciències Físiques a la UB el 1965, va obtenir també el Diploma dʼEstudis Avançats dʼAstrofísica a la Sorbona (1967) i, posteriorment, es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la UB (1976).


Els seus treballs se situen, bàsicament, en tres camps: la sintaxi, la gramatografia i lʼestudi de lʼobra de Salvador Espriu. Com a especialista en sintaxi va publicar, conjuntament amb Joan Solà, el llibre Sintaxi generativa catalana (1986), i a la UB ha impartit diversos cursos de doctorat sobre aquesta matèria. També és autor de lʼapartat de Sintaxi de lʼEnciclopèdia de la llengua catalana i del capítol dedicat a «Les subordinades substantives» de la Gramàtica del català contemporani, tots dos treballs de propera publicació.


El seu interès per la gramatografia el va plasmar en la tesi doctoral, que va llegir a la UB el 1991 amb el títol Els manuals gramaticals i la llengua normativa. Estudis de gramatografia catalana contemporània. També sʼha encarregat de lʼedició de les gramàtiques vuitcentistes de Pompeu Fabra i de Les gramàtiques normatives valencianes i balears del segle XX, entre dʼaltres.


En relació amb els estudis espriuans, a més de publicar diversos articles sobre la matèria —«Una pedregada de tirosos vocables» (1996), «Sinera, entre Atenes i Jerusalem» (1998), «Espriu, Celan: les imatges dʼull» (2001)—, ha tingut cura de lʼedició crítica de Primera història dʼEsther (1995).